ESTAR ATENTA

AVUI TOCA TEATRE!

2011-11-10T15:02:00.000+01:00

4 MESOS

2011-06-03T17:43:00.001+02:00

Avui fa 4 mesos que va néixer la Lia. 4 mesos! Com passa el temps...

La valoració que en faig és molt positiva. Tothom em diu que repetiré aviat... La veritat és que tant l'embaràs, com el part, com la Lia ha anat tot perfecte.

És una nena molt fàcil. Dorm el que ha de dormir, menja molt bé i de moment, no hem tingut cap problema greu de salut, les cosetes 'normals': conjuntivitis, fongs... però res amb importància.

A mi em va costar una mica recuperar-me del tot. Un mes. Fins al cap d'un mes no vaig tornar a ser jo, com que no em trobava bé, estava irritable, saltava a la més mínima, em molestava fer qualsevol cosa 'fora' del normal, i em costava molt fer alguna cosa amb la nena. Em posava nerviosa a la més mínima, però va durar un mes, ara ja, tot per la mà! :)

Al Serg i a mi ens cau la baba, i no n'hi ha per menys! Ara és quan està tan riallera, cada dia fa una cosa nova, està descubrint els sons i no calla... (ai quan aprengui a parlar!), en definitiva, és una passada.

Tot just fa una setmana que m'he incorporat a la feina i de moment tot perfecte, pels matins està amb l'àvia paterna i per les tardes amb mi. Com que tinc feineta, ho porto bé, vull dir que no tinc massa temps d'enyorar-la... :P

I res! gaudint de cada segon, perquè quan veig fotos d'aquests 4 mesos, me'n dono compte que el temps corre molt de pressa!

LIA

2011-02-11T16:26:00.002+01:00

El passat dijous 3 de febrer a les 12.32 va néixer la Lia.
Dilluns d'aquella setmana vaig tenir visita a la ginecòloga i em va dir que estava verda verda, dilatada 0 i que si no tenia a la nena al llarg de la setmana, el dilluns 7 em provocaria el part. Convençudíssima de que dilluns entraria xino-xano a la clínica...
Tant la meva mare com la meva sogra em van dir que dijous canviava la lluna o no sé què... i jo: 'sí, sí...' pam! Dijous em vaig despertar cap a les 5.30 amb contraccions més aviat fortes, fins llavors n'havia tingut d'encaixament però poques i més aviat fluixes. Vaig aixecar-me per anar al lavabo i ja vaig veure que la cosa anava més o menys en serio... torno al llit i no tardo ni 10 minuts en anar al sofà, estava incomodíssima.
Mòbil, llibreta i boli en mà, vaig estar-me al sofà apuntant les contraccions, de seguida van ser cada 5 minuts i cada vegada més fortes.
A les 9 vaig trucar a la comadrona i a les 10 ja entrava a la clínica. Em va fer un tacte i em va confirmar que anava de part. Jo n'estava convençuda, vamos... I em va dir que dilatava molt ràpid.
Em van posar l'epidural de seguida i a partir d'aquí... ooohhhhh!!! :)
Em va fer molt mal l'anestèsia, però com que sabia perquè era, vaig aguantar com una jabata. Un altre tacte, la comadrona em diu que 'estic fantàstica' i trenco aigües. Em preparen la sala de parts i amb 3 empentes, la Lia ja era als meus braços. Així, pim pam. A les 10 entrava i a les 12.30 ja neixia... Bien! Embaras boníssim i part curt i sense complicacions.
No sé si influenciada per les pel·lícules, m'imaginava un part amb soroll, molta gent amunt i avall, tot de color verd... i res de res. Súper tranquil, molt familiar i de color blau... jajaja. Érem la doctora, la comadrona, una auxiliar, el Serg i jo. Em parlaven molt tranquil·lament i em transmitien moltíssima serenor. Genial, vamos.

La Lia va pesar 3.100kg i va medir 48cm, és molt peludeta i morena, morena.

Ens van donar l'alta diumenge i de moment, ens en estem sortint força bé. Dorm i menja, tot i que a vegades li costa agafar el son i s'enfada. Però no ens podem queixar.
Estem aprenent a fer de pares i de moment, sembla que li agrada com ho fem. Ens estem adaptant a ella i ella a nosaltres, que no és poc.

Ja us aniré explicant co avança la cosa, mentre, continuarem babejant...

TOT ESPERANT...

2011-01-25T18:45:00.000+01:00

NO QUEDA RES!

2011-01-11T13:48:00.000+01:00

La Lia ja envia senyals de que la cosa està al caure. És que ja no queda res!
Ahir vaig anar a fer-me les corretges i tenis contraccions cada 3-4 minuts i la comadrona em va dir que em podia posar de part ahir mateix... Ens va canviar la cara als 2... La veritat és que sabem que pot sortir en qualsevol moment, però millor si ho fa quan estava previst, hem de matar alguna cosa, encara!

De moment estic per casa amb contraccions fluixetes i portables, que vagi anant fent, que és el que toca.
Quines ganes de veure-li la carona!

Any nou, propòsits nous...

2011-01-05T13:33:00.001+01:00

Ja fa un any del tradicional post per aquestes dates.
I aquest 2011 no podia ser menys!
Fent balanç del que demanava per aquest 2010, la veritat és que no ens podem pas queixar. Ha sigut un any tranquil, potser massa, perquè de novetats, a part de quedar-me embarassada, ni una!
- Pel que fa a la salut, no em puc queixar, ni per mi ni pels meus. De moment tot està igual i que duri! A més, hem tingut una alegria! He sigut padrina el dia de Sant Esteve, una nena preciosa, la Paula! La meva germana es va quedar embarassada 5 setmanes abans que jo. Ara a esperar la cosineta, a veure quan vol sortir.
- A la feina, molt millor que temps enrera, tot i la crisi i diferents aspectes negatius que hem passat, puc dir que estic il·lusionada de nou i de moment, tot va per on ha d'anar.
- De viatges, res de res! Al febrer vam anar a Mallorca un cap de setmana i punto! uaaauu!! :(
Però al quedar-me embarassada, vam decidir fer un estiu tranquil al poble i voltants amb la família i els amics.
- Augmentar la família, demanava.... això sí! només queden 3 setmanes! Quines ganes!
- Al pis de moment, res de res, amb l'embaràs vam voler canviar, però tal i com estan les coses, de moment, impossible. S'ha de dir però que amb els canvis estem força contents.
- I res, per la resta, força tranquils. Cada vegada més enamorada i molt molt il·lusionada per l'arribada de la Lia.

Pel que fa al 2011, el que em proposo és el següent:
- Primer de tot, saber fer de mare, el millor possible. Que tot vagi molt i molt bé i que agafi aquesta nova experiència amb tota la força i optimisme que es mereix. Tinc la sort de poder estar amb ella fins al mes de juny, per tant, aprofitar cada moment i cada minut per ser la mare més feliç de món.
- Compartir cada una d'aquestes coses amb el Serg i ser tant o més feliços que ara.
- Salut, moooolta salut per mi, per la Lia, pel Serg i per tots els meus. Si hi ha salut, la resta, bé més o menys rodat.
- Si es pot donar el cas, tenir l'oportunitat de canviar de pis, però per aquest 2011 ho veig complicat.
- Conservar feines i pujar, sempre pujar! Mai baixar...
- Que aquest any estigui ple d'aconteixement i aventurines, com a nosaltres ens agrada.
- Sentir-me bé en aquesta nova vida que comença i...
- Tranquil·litat, com sempre demano i molt bons moments, a la fi i al cap, això és el que importa. No demano més.

Salut i sort en aquest 2011! Procureu sentir-vos bé!!

REFORMES!

2010-12-03T10:36:00.000+01:00

Aquest pont ens toca això...
Com que ens quedem on estem, hem de reestructurar espais. O sigui que estarem molt ocupats amb pintura, ikea, muntar mobles, empaperar... He de dir però, que m'encanta!

2010-11-24T10:06:00.000+01:00

Estic molt preocupada pel meu insomni... no dormo res!

ANAR AL ROVELLÓ

2010-11-23T08:48:00.002+01:00

De ben petits la mama ens portava al rovelló. Anàvem moltes tardes de tardor, amb ella i la padrina, a buscar rovellons. Sempre ens explica que no vam caure mai... 'i éreu ben petits!' explica.

N'agafàvem moltíssims (abans se'n feien més que ara) i recordo les conserves, les graelles a les brases...

Som quatre germans i puc dir que sóc l'única que continuo anant al rovelló amb la mama. Als caps de setmana d'octubre i novembre ja m'espera.

Aquest any hi hem anat juntes algunes vegades i encara hem fet bona feina. Podem dir, però, que per aquesta temporada ja podem penjar el cistell, o això sembla!

ENS HAUREM DE POSAR AL DIA...

2010-11-12T08:40:00.005+01:00

Em passa el temps volant que no me n'adono! Que en feia de dies que no escribia... i mira que entro diàriament 'a ver que se cuece'...

- Començarem per la Lia. Ja pesa 1300 gr! És tota una doneta i de moment, està tot bé. El petit ensurt que vam tenir sembla que ja estigui estabilitzat i tot vagi com ha d'anar.
I es mou moltíssim, però molt! Espero que tot el que es mogui dins, després no es mogui fora.
Estava una mica preocupada perquè em pensava que era molt petiteta, perquè no tinc gaire panxa i quan es mou, la noto, però em fa la sensació que encara té força espai per dins, però no, està en la mida que ha d'estar.
Quines ganes de veure-li la carona! Tant el Serg com jo estem frisosoooos! :)
Ja no queda res!

Ho comentava a la doctora l'altre dia, no m'he fet gens a la idea encara de que la cosa ja s'acosta, com que no tinc molta panxa i no em sento 'molt embarassada', no tinc massa massa la sensació que dintre de res ja la tindrem aquí. I, per tant, no tenim res, encara.
L'únic que tenim és el cotxet encarregat i la cadira del cotxe. Per la resta algun regalet dels amics (pitets, uns pantalons 'cagats' per anar com la mama, una jaqueta i un gorro de sudamèrica, cosetes pel bany...).
I al no canviar de pis, ens hem de redistribuir per donar la benvinguda a una més a la família, i de moment, tampoc hem fet res, però bé, tenim novembre i desembre.

- El Serg és un crack. Es va apuntar a un concurs i ha guanyat un viatge de 3 dies a Istanbul. Toma. En un principi ens van dir que s'havia de volar abans del 28 de desembre. Vaig preguntat al metge si hi havia problema i em va comentar que no, però que ho fes el més aviat possible. Però ara ens han dit que ho hem de fer del 6 de gener al 30 d'abril. No sé si es podrà escollir... i tampoc sé si és millor volar ara 'que no tinc cap preocupació' o bé després, a l'abril, que la nena ja tindrà un parell de mesos... no estaré pensant tot el dia amb la nena????

- Al curro estem passant per una temporada força dolenta. Per diversos factors, la meva comanya i jo anem sobrecarregades de feina i força disgustades amb les maneres. La "sort" que tinc és que el dia 23 de desembre serà l'últim dia que treballi, ja que m'hauria d'incorporar el dia 10 de gener i llavors ja em faltarà molt poquet per parir.

- Fa un temps, us vaig parlar de que a casa érem molts, doncs sembla que hem trobat la solució!
Després d'intentar-ho tot i veure com ens anàvem desesperant, ens van parlar d'aquest producte i sembla que sigui miraculós! de moment, sembla que funcioni... a veure el què dura!

I això és tot, de moment. Intentaré que el següent post no sigui per Nadal... ;)

Lia

2010-09-22T21:55:00.002+02:00

Una NENA!!!!!!!!
El divendres passat vaig tenir la eco de les 2o setmanes i ens van confirmar que era una nena. No havia comentat res perquè vam tenir un petit ensurt, però amb una prova específica que m'he fet avui, estem més tranquils i podem dir que tot segueix amb normalitat, de moment.
Conteeeeenta!

confirmat que hi ha una ratxa de nenes...

Marc o Lia?

2010-09-16T08:40:00.002+02:00

Demà sortirem de dubtes!!
(Espero! :`\ perquè com no es deixi veure....)

Fent-nos a la idea de ser pares

2010-09-06T20:13:00.005+02:00

Com us vaig deixar anar a l'anterior post, estic embarassada.
De 4 mesos i mig, gairebé de 20 setmanes, a l'equador de l'embaràs que és d'unes 40 setmanes.

Jo tenia el rellotge biològic despert de feia molt de temps, però el Serg no, i vaig esperar que ell n'estés segur, preparat i en tingués ganes. Recordaré tota la vida el dia que em va dir que volia ser pare. 'En serio? Doncs demano hora al ginecòleg i ens hi posem', i sí sí, pim pam. Entre això i quedar-m'hi potser van passar uns 4-5 mesos. Al final ja ens ho vam pendre més en serio i bingo! Ampliem família a finals de gener.

Estem molt contents i animats, des del principi. Ens fa moltíssima il·lusió.
S'ha de dir que al principi costa fer-se a la idea. Sobretot a mi em va costar, més que res perquè estava perfecte i em veia igual que ahir, per dir-ho d'alguna manera, i en canvi hi havia tota una sèrie de canvis a la meva vida: deix el tabac, no beguis alcohol, cuida l'alimentació, ves amb compte al gimnàs...
Ara ja està superat, quan veus les primeres ecos i el cos et comença a canviar vas assumint el que passa dins teu que no deixa de ser tota una experiència.

Des del primer dia m'he trobat perfecte, cap problema. Ni una nàusea, ni un vòmit... El primer trimestre tenia molta son, em sentia cansada i anava molt sovint a fer pipi.
Ara al segon trimestre potser estic una mica més activa, tinc mals de cap i em sento més pesada. I tinc insomni, rara és la nit que dormo les 7-8 horetes d'un tiron que dormia abans. Em desperto molt sovint i força neguitosa, cosa que em fa que em costi tornar-me a dormir fàcilment. Però no em puc pas queixar, he estat perfecte.

La setmana vinent sabrem si és nen o nena, tenim la eco de les 20 setmanes el dia 17/09. La cosa està molt molt renyida, hi ha 'un pique' (de molt bon rotllo) important. El pare vol un nen: Marc i la mare una nena: Lia.
Hi ha apostes de tot tipus. Hi ha qui té claríssim que serà un nen i n'hi ha que una nena. No falla... la probabilitat és del 50%...
Mentre vingui bé...

Una cosa que ens ha agobiat, i ens agobiarà més en el futur, és el nostre pis. És un 4t sense ascensor, de 40m2 i una sola habitació (la nostra) i en una zona que és una mica 'territorio comanche'. Puta mare.... :S
Hem mirat diferents opcions de canvi, però de moment creiem que la més assenyada és adaptar-nos com puguem i quedar-nos aquí mentre el pulsin sigui ben petit. Tal i com estan les coses no ens podem permetre el luxe de malvendre el pis, i més sabent que la cosa aniria per llarg. I el lloguer també l'hem descartat per evitar que ens deixin el pis irreconeixible... O sigui, a tirar d'Ikea i a reestructurar la nostra habitació per encabir-hi la cuna i au! ja ens apanyarem... La meva mare les va passar més putes en aquest sentit i estem tots la mar de ben criats.

A la feina, cap problema. L'altre dia ja ens vam reunir per saber com ens ho faríem . Al Nadal ja deixaré les coses enllestides per si no torno i ale... em puc permetre el luxe d'estar els 4 mesos de baixa força tranquil·la.

I així estan les coses, amb moltes moltes ganes de la eco de la setmana vinent per poder-li posar nom i saber que tot està perfecte i esperant que tot continui fins ara.

Actualitzar el blog

2010-09-03T18:42:00.001+02:00

M'he proposat actualitzar el blog... espero cumplir-ho! A més tinc una novetat molt nova... Estic embarassada!
Us en faig 5 cèntims al pròxim post.

La meva mitja taronja

2010-09-03T18:36:00.002+02:00

El passat 10 d'agost el Serg i jo vàrem fer 14 anys.
14 anys anys de relació, però 20 que no ens separem, perquè des dels 12 anys que ens vam conèixer no ens hem separat.
Buah! és tota una vida, eh!?
I jo encantada, em sento més a prop seu que mai. Enamoradíssima, estic.
T'estimo bitxo!

Pot ser divertit

2010-06-17T08:51:00.001+02:00

Abandonat!

2010-06-01T08:48:00.002+02:00

Tens tota la raó, Lin!
Tinc el blog mooolt abandonat.
M'has donat una nota d'atenció i et faré cas. Prometo posar-lo al dia aquesta setmana mateix. :)

És temps...

2010-02-05T19:10:00.003+01:00

de menjar calçots!

quina sort en tenim del país on vivim. Gran gastronomia!
Ja sigui amb la família, amb la colla, amb els companys de feina... és tot un ritual.
Un bon foc, bons calçots, bona salsa!, bona carn i bon vi.
No falta res més, la resta ja es fa tot sol...

Quina sort haver nascut a riudecanyes i fer-ne 4 o 5 per temporada! mmmmm :)
BON PROFIT !!!

Estimats Reis Mags d'Orient...

2010-01-05T10:41:00.003+01:00

Fent una mica de balanç del 2009 només puc dir que ha sigut un any tranquil... tranquil pel que fa a canvis i propòsits. Veient el post de l'any passat, puc dir que més o menys està tot en la mateixa situació, que tampoc em puc queixar.
La meva àvia encara va tirant i està bé, dintre del que cap, i no hem tingut cap ensurt més, i que duri...!
Pel que fa als viatges, aquest any ha sigut 'fluixet' també, tan sols hem anat a Dublin, Menorca i Sardenya.

Així doncs, farem la carta als Reis...

Primer de tot, SALUT!!! moooolta salut, si hi ha salut, la resta ve sol. Salut pels meus i per mi.
Que la feina, sigui per fi, allò que espero.
Algun que altre viatget i molts planillus
Que augmentem la família
Que tinguem l'oportunitat de canviar de pis, si us plaaaauuu!
Tranquil·litaaaaat! Mooooolta tranquil·litat
I molts èxits

Així, pim pam. A trets generals.
No puc demanar més!

Que tingueu un bon any i que us portin moltes coses els reis!

El Caganer

2009-12-22T09:36:00.001+01:00

Molt bon Nadal a totes i tots!!!!!!
Que passeu molt bons dies i feliç 2010!

Salut i sort!

JAIR DOMINGUEZ

2009-12-16T08:48:00.002+01:00

Ahir vaig anar a la presentació del llibre del Jair Dominguez: Jesucrist era marica, i altres contes

Aquest home és un crack, en el seu blog es retrata, vaya...

Qui escolti RAC 1, sabrà que el podem sentir cada dia de 13 a 14h en el programa de la Segona Hora, juntament amb en Quim Morales i en Xavier Pérez Esquerdo.

Encara tinc el somriure als llavis... :)

AVUI, ÉS EL MILLOR DIA DE LA SETMANA

2009-10-30T00:55:00.005+01:00

On treballo, gestiono projectes conjuntament amb una escola de dansa, i l'altre dia vaig haver d'anar-hi. No era la primera vegada, però em vaig fixar en algo que no m'hi havia fixat mai.

En un raconet de la recepció tenien un cartellet, totalment artesanal, que deia: avui, és el millor dia de la setmana.

Em va encantar.

És com dir:

AVUI ÉS UN BON DIA

MENORCA

2009-09-09T00:17:00.003+02:00

m'enamora

sóc 100% jo

em desperta el que tinc amagat

m'inspira

em dóna llibertat

em calenta

la disfruto

la necessito

...

finals del 1999

2009-09-08T23:23:00.004+02:00

L'altre dia parlant amb una amiga, vaig recordar el meu primer any a Barcelona.
Amb la gran ajuda d'un amic, vaig poder 'sortir' del poble. Va arribar un moment que em sentia totalment petita i poca cosa i no em molava gens. En aquell moment tenia 40mil moixonets al cap i veia q al poble era impossible fer-los volar, però no sabia com 'afrontar' la situació.
Total, i saltant-me un llarg capítol, vaig acabar a Barcelona.
De 700 a 1.500.000 d'habitants. Toma ya.

La il·lusió del canvi va fer que els primers mesos fossin d'anedralina total, però tal i com va passar el temps, les circumstàncies i les experiències, vaig anar veient com em feia gran. Així, tal qual. I això és el que recordava amb una amiga. El donar-te compte de quan et fas gran.

Jo vaig tenir la sort (i no la desgràcia) de donar-me'n compte completament. Va ser progressiu, però ràpid. Vaig haver d'encarar-me a un canvi total: fer-m'ho tot jo, estar a 130km de la família, buscar-me la vida... i sempre tenint les coses clares.

Dic lo de ser ràpid perquè hi ha qui ho fa xino-xano i hi ha qui encara no ho ha fet (perquè no els hi posen fàcil), però tot són maneres de ser.

Fa 10 anys que vaig arribar aquí i encara no m'he mogut. De moment, m'hi sento bé, molt bé. M'ha donat tantes coses que sé que no hagués trobat...

Tot i que també té molt a veure que tinc un filet que, sense trencar-se, acaba a casa meva, sinó seria diferent.

Vaig sentir com madurava, i és una sensació increible! Sentir com 'et fas gran' per com reacciones, pel que decideixes, per com canvien les teves prioritats... això ho fas cada dia, vale, però la primera vegada que ho sents??? uaaauu!

DE VACANCES

2009-08-04T22:24:00.003+02:00

vacances: Cessació, suspensió, temporal d'una activitat

Doncs sí, de VACANCES. Vacances! que bé sona aquesta paraula... i més quan portes tot un any esperant-la.

Vaig plegar el dia 31 de juliol i fins al dia 31 d'agost no m'incorporo. Siiii jodeerr!!! A rascar-me'ls a 4 mans!!! quines ganes que en tenia.

Aquest any ha sigut força dur. Crisi, tensions, canvis... Desconnectar durant un mes, fer el que vulguis sense haver d'estar pendent de res... quin goig.

Aquesta setmana per casa perquè el Serg encara curra. Així faig coses pel matí i per la tarda fem la nostra (platja bàsicament, som de volta i volta, nosaltres!)

La setmana vinent, família, poble... i del 18 al 27 Menorca!!

Aquest any ens hem agafat una casa completita amb uns quants amics més, en total 9 el dia que som més. No està mal!

I el 31 per Sarrià de nou... :(

Però vaja!! acabem de començar i ens espera un estiu del tot fantàstic! Que bé.

Us desitjo molt bones vacances a totes i tots!!!

Sardenya... mon amour!

2009-07-23T23:43:00.006+02:00

El dia 15 de setembre el Serg i jo fa 3 anys que ens vam casar (tot i q legalment ho vam fer al 10 de març de l'any següent! no comptàvem q a l'H no hi ha els mateixos habitants q al poble on jo vaig nèixer i crèixer de 1ooo habitants... i el papeleo no va igual) i sempre intentem celebrar-ho de manera 'especial'.

El 1r any vam anar a Mallorca. Sense saber on anava em va portar a l'aeroport i fins que no vaig ser davat del panell i vaig veure el vol que coincidia amb la meva hora de sortida no vai saber el destí). Va estar de conya. Al principi vaig pensar que aniríem 'a Alemania', però ens vam saber buscar els nostres raconets, i amb el que ens agraden les balears, va ser del tot acertat.El segon, no el vam celebrar al setembre sinó a l'agost, aprofitant que feia 12 anys que estàvem junts... i vam anar a la Costa Brava i vam passar la nit en un veler... puta mare

I s'ha de dir que tampoc saia on anava! sabia que anava a la Costa Brava, però quan em vaig veure davant del Port de St. Feliu i saber q pujava a aquell veler, vaig flipar....

I aquest any ens en anem a Sardenya. Toma ya.

Ens encanten les illes, com moltes i molts ja sabeu, i sempre intentem fer-hi cap, i sent al setembre, encara més.

Avui, sense pensar-nos-ho, pim pam, aprofitant el pont de la Mercè, ens en anem del 24 al 27 de setembre a Sardenya. He pillat un apartament a l'Alguer, hem llogat un cotxe i a tombar.

Ole ole!!!!

I això q a l'agost ens en anem 10 dies a Menorca! però ho fem amb uns quants amics més, cosa que ens ha permés pillar un casorio; amb piscina, barbacoa i demés..!!! mmmm :))))

Però marxar els 2, no ho fem des de Lisboa al desembre... quines ganes!

Aquí us deixo una mostra del que ens trobarem... yupiiii!!!!

ORIGINALITATS

2009-07-22T08:28:00.004+02:00

Com ja sabeu, sóc curiosa, i m'agrada tafanejar per diferents blogs, pàgines, revistes... tot el que em pugui documentar i encuriosir.

Llegint el blog de la Señorita Puri, un blog que segueixo molt i m'encanta (veureu que hi ha coses molt molt curioses i originals...) he vist un post que m'ha encantat.

Ara que tinc tants bebes al meu costat, en un any n'he concentrat 5, ho he trobat molt original i molt curiós: el disseny de la Charlotte Friis.

Gatxan! en pots pendre nota!

Amb el que m'agradava dibuixar i escriure quan jo era petita... m'hagués encantat! l'hagués fos aquest rotllo, per gran que sigui. I pensant amb la meva neboda, l'Èlia, faria el mateix... tot el dia escriu, dibuixa, fa fitxes... a vegades, prefereix estar sola fent la seva que no està jugant amb els amics, i té gairebé 7 anys.

Bé, preneu-ne nota que a vegades les idees s'acaben i pot ser una bona solució. ;)

HOGAR, DULCE HOGAR...

2009-06-30T08:45:00.005+02:00

Un dels somnis que sempre he tingut, o una de les coses en les que sempre m'hi he fixat, i molt, són les cases.

M'apassiona. M'encanta mirar revistes de disseny, de decoració... m'encanta mirar-me les cases, els àtics, els jardins... quan vaig en cotxe, de nit, m'encanta mirar què es veu per la finestra amb la llum encesa...

Ja ho heu pogut notar alguna vegada que altra.

Hi ha qui tot això no s'ho mira perquè diu que no ho podrà tenir mai... A veure! Cada casa està feta a la mida de qui hi viu, no cal que sigui la gran mansión, de diseño, de dos-cents milions. Qualsevol cosa, feta amb gust, acollidora i que t'ho sentis teu, a mi ja em serveix.

Però és que hi ha cada cosa/casa... que mires, mires, mires... i somies, somies, somies... ;)

Això sempre em fa pensar quan ens arribarà el moment a nosaltres. Fa tres anys que vam comprar el pis a l'Hospitalet (pq Sants era intocable) i de moment, ens hi haurem de quedar. Fa 35m2 i només té 1 habitació (en tenia dues però ho vam reestructurar tot per aprofitar més l'espai), el menjador, la cuina, el bany i una miiiini habitació, que la vam obrir al menjador, on hi tenim l'ordenador. I PROU. Què faríem si vingués un xurumbele?? Doncs muntar una cuna hidraulica supersonica que pugés i baixés del sostre. Això, o compartir llit de matrimoni, cosa que no crec que sigui la més adient, tenint en compte que és de 35, ja som 2, i no som precisament Don Pinpón en un llit de velcro.

Si per nosaltres fos, començaríem el trasllat avui mateix (ja en sabeu més d'una raó), però tal i com estan les coses és impossible. Primer que no sabem quan ens en donarien... No gaire més del que ens va costar, si és que hi arriba. És molt complicat vendre, i fins que no el venguessim, no podem pas fixar-nos en res més.

Quan canvies, ho fas a millor, això vol dir més gran, nou de trinca o de 2a mà (no de 3a o 4a), i amb tot allò que no has tingut fins ara i fa que la cosa es vagi complicant.

Per demanar seria: un barri com Sants, les Corts, per ex. (més que res per la feina, ja que no m'importaria d'altres barris similars), amb terrassa, ascensor, pàrquing (tot i que pot no estar a la mateixa finca), i mínim, mínim, mínim, 70m2. Toma ya.

Tot i que, passejant molt per Les Corts, em pirren les cases unifamiliars que tant hi ha al barri, o a Sant Andreu, per ex... amb pati a l'interior... però això ja és somiar una miqueeeeta més.

La segona residència a les Balears es mereix un altre post...

Aishhh... Hago xas! y me cambio de laaaado....

PANEROLES 2

2009-06-29T19:29:00.003+02:00

Doncs la botiguera no tenia pas tota la raó!!!

Si que és veritat que la cosa es va reduir, i considerablement, però no pas del tot... :_ (

I com que tinc una germana que és química, doncs, vaig anar a la meva i em va passar un pot d'àcid bòric d'estranquis... ja està tot repartit en llocs estratègics i on no hi poden arribar els morrets del Mad i l'Ot (no fos cas que la liéssim i convertíssim a aquest parell en dos monstruets de color verd...!)

Ja us diré si m'ha funcionat o no, tot i que espero que aquest (asquerós) capítol acabi aviat!

MÉS DE 4 A CASA, SOM MULTITUD

2009-06-19T08:47:00.004+02:00

Aquesta setmana passada, hem patit una invasió a casa... a la cuina... de 'cucarachas', o paneroles, o escarebats de cuina, com els hi volgueu dir...
si! horrible, asquerós...
A veure, s'ha de dir que és (o m'agrada pensar que és) perquè tenim humitats de dalt al terrat (cosa que si tot va bé, s'arregla aquest estiu), perquè la finca és vella i hi ha més d'un pis que li faltaria un boooon baldeo, i perquè estan fent obres al carrer i se'n veu més d'una morta...

Es lo que tiene comprar una merda de pis, a una merda de zona, amb una merda de veïns... (la culpa és meva o nostra, però no teníem més opció per preu)... tenim unes ganes de pirar, que no us ho podeu arribar a imaginar.
Sí, visc a l'hospitalet de llobregat, al bronx, però tampoc és el Montseny, òsties!!! Bé, anem al gra.

Com he dit, era repugnant, i al no poder-ho suportar, i després d'haver-ho provat tot: esprais, allò que s'enxufa, aquells quadradets negres que venen... vaig recórrer al fantàstic món d'internet que trobes de tot. Tot i que a vegades no sigui cert... I, coincidia a tot arreu, que el més efectiu era l'àcid bòric.

I jo, tota decidida, me'n vaig a una drogueria i en demano. Aquella dona em va mirar amb una cara... es devia pensar que sóc terrorista, com a mínim... Per un moment, vaig pensar de sortir al carrer i tornar-me a mirar el cartell de damunt de la porta. 'No hauré pas entrat en una llenceria!'

Després de preguntar-me perquè el volia, bla bla bla... em ve a dir, en altres paraules, que estic sonada.

'Doncs ho he vist per internet en més d'un lloc!', 'A tot arreu concideixen amb l'àcid bòric!'...

Que fort... me'n vaig donar compte que confiava més en el que havia llegit per internet que el que em deia aquella senyora, que ves a saber quants anys feia que estava darrera aquell mostrador... i que de paneroles (dels cullons) n'hi ha hagut tota la vida...

Jo li deia que estava desesperada, que ho havia provat tot... i ella, sense deixar el somriure (devia pensar: 'joves...') em va acabar venent un esprai per uns 6€, però li va costar! perquè jo no podia entendre perquè havia de ser millor aquest que cap altre...

Totalment escèptica me'n vaig anar cap a casa amb l'esprai sota el braç i vaig fotre una ruixada en tota la cuina quan vaig arribar que una mica més i trec al Mad i l'Ot amb pala del pis (què vols en 35m2).

Aquella nit encara en vam veure alguna, ahir alguuuna petita i força perduda, però la cosa sembla que ha funcionat!!! quina raó que tenia la bona dona!

Hem de fer més cas de la veu de l'experiència, està demostrat...

Nouvelle Vague

2009-06-18T20:21:00.001+02:00

2009-06-17T19:51:00.002+02:00

dormir amb els llençols nets, rentar-se les mans, beure aigua quan tens molta sed, trobar aparcament a prop d'on vas, comprar-te una peça de roba que quan arribes a casa te n'adones que t'encanta, un suc de taronja natural fet per tu, una dutxa, llegir un llibre que et té enganxat, veure el que t'agrada a la tv, una abraçada sincera, caminar pel carrer i sentir l'olor de la roba estesa, que al bicing et toqui una bici nova, llegir el diari del diumenge en una terrassa al sol (amb vermut, evidentment), un 'capritxo', rentar-se les dents, treure't les sabates quan aribes a casa, veure a algú uque en tens moltes ganes, els calfrets per coses agradables, sorprendre intencionadament, que et sorprenguin, trobar el que busques, menjar al teu restaurant preferit, notar el sol de tarda d'estiu a la pell, refrescar-te...

quin títol li posarieu a aquest post?

L'INSPECTOR de Nikolai Gógol

2009-03-19T13:05:00.003+01:00

Ahir vam anar a veure L'Inspector al TNC. I és totaaalment recomenable. Ens ho vam passar molt bé.
És de Nikolai Gógol, però l'adpatació del text (versió lliure) és de Jordi Galceran i la direcció de Sergi Belbel. Això ja ho diu tot.
És una comèdia divertidíssima i força àcida. I amb un repartiment de luxe. Un 10.

MAX DALTON

2009-03-19T13:02:00.001+01:00

un crack

TAFANEJO...

2009-03-04T20:03:00.007+01:00

M'encanta tafanejar, ser curiosa, que em sorprenguin les coses...

Volia compartir amb vosaltres un parell de blocs que he descobert últimament i que he tingut una sorpresa ben agradable:

- La Cuina Vermella: unes receptes del més temptadores (fixeu-vos amb els croissants d'abans!) amb unes fotos xulíssimes i colors temptadors

- Casi en Serio: és el 'diari personal' de la Jackie Rueda, que se'n va anar de Caracas a Montreal al 2005 amb les seves filles i el gat, i allà va començar a escriure aquest bloc.

També m'encanta llegir magazines tipus Tendencias, Vanidad, B-Guided, Hmagazine...

Sense marxar molt del tema, encara que no toqui... estic encantada que dilluns comenci Ànima al 33, no serà mai Silenci?, que m'encantava, però necessitem un programa d'aquestes característiques a la TV.

Un altre dia ja faré capítols següents de sons, visions i gustos.

PEPE RUBIANES

2009-03-02T15:03:00.004+01:00

Ahir em vaig quedar gelada quan me'n vaig enterar de la mort del gran Pepe Rubianes.
Sabia que havia hagut de deixar els escenaris per un càncer de pulmó, però no sabia que estés tan malalt.. em va saber molt de greu, la veritat.
Era un geni, un artista de cap a peus, un monstre del monòleg i de l'escenari... un solitari amb una filosofia de vida que feia honor al seu segon cognom: Alegret.
Com ha dit en Flavià, 'ha viscut fent el que li sortia dels collons tota la vida i això només està a l'abast dels més grans.
3 vegades vaig anar a veure en directe 'Rubianes Solamente' i no sé quantes vegades l'he vist en dvd, m'he llegit algun llibre seu, vaig gravar-me la maratoniana entrevista que li va fer el Toni Soler a Malalts de Tele i la veia i la veia... sempre m'ha encantat escontar-lo i sempre m'ha fet riure a 'carcajada suelta'. No t'oblidaré mai, Pepe.

Article d'Albert Om: 'Me'n vaig'

El dia de Nadal del 2006, quan encara no estava malalt, Pepe Rubianes va escriure des d'Etiòpia un poema sobre la mort: "Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa". El poema servia d'epíleg a un llibre de memòries que va titular Me voy. Un resum perfecte de la seva vida: Rubianes sempre se n'anava de tot i de tothom. Voler-lo lligar era començar-lo a perdre. En els últims temps, fins i tot se n'anava d'ell mateix. Per això els seus constants viatges a l'Àfrica, per oblidar-se de qui era Pepe Rubianes. Però ara que se n'ha anat definitivament, ara que ha emprès el seu últim viatge, descobrim que no és veritat que hagués de deixar el seu lloc a ningú. Pepe Rubianes és irreemplaçable. No n'hi ha dos com ell. Penjarem el seu uniforme teatral --camisa i pantaló negres-- a dalt de tot de l'olimp d'humoristes, lliurepensadors i franctiradors d'aquest país. I ell, que se n'anava de tot, es quedarà allà per sempre. Pots marxar tranquil, Pepe: tu has disfrutat molt de la vida, i nosaltres hem disfrutat molt de tu. Ah, i un avís per a l'Espanya més rància, per a l'Espanya que el va voler portar a judici: Rubianes podia marxar, però callar no callava mai. I ara tampoc ho farà. Et continuarem escoltant, Pepe.

SOM INCONSCIENTS DE TANTES COSES...

2009-02-07T00:36:00.003+01:00

Avui, per insignificant que sembli, he pensat que no ens en adonem de les coses... almenys, les de més a prop (les q te'n dones compte, segons la situació, que són les q més t'importen), fins que hi penses.

Els meus dos gats tenen 7 anys!! 7! 7 anys! més de 2.000 dies!

Avui estàvem al sofà el serg i jo, i ens hem mirat els gats i hem dit 'osti, és q fa temps q estan amb nosaltres...' Així. pim pam. Ho pensem i diem: 7 anys!

són molts dies! molt moments! molts vespres!

buah! com passa el temps. Això vol dir que fa 7 anys q visc amb el serg. I li he dit... 'tu i jo, sempre estem junts! pensa en tots els dies que portem... un al costat de l'altre... no sé, per un moment... he sigut conscient de tot el viscut... és molt, i poc, a la vegada.

aprofitat? espero que sí, però me'n dono compte que el temps passa moooooolt de pressa.

Massa, a vegades.

MALA PATA

2009-01-16T14:02:00.002+01:00

Diumenge al vespre passat em vaig esguinçar el peu (esquinçar, correctament escrit i dit...). Vaig voler baixar uns escalons un pèl de pressa i en aquesta vida, no es pot córrer...

Feia l'hòstia que no em passava res i mira, pam! quina manera de començar l'any...
Podria ser pitjor, em diu tothom, te l'haguessis pogut trencar! ja... però no, joder, una setmana del sofà al llit, del llit a la cadira, i de la cadira al sofà, nooo!!! he passat una setmana agobiada, agobiada...
Em vaig haver d'instal·lar a casa els sogres, perquè jo no tinc ascensor, i són 4 pisos... i clar, tenim als dos mixus sols com a mússols, amb el carinyo que es tenen, i el serg anant i venint per fer-lis 4 carícies i posar-lis menjar...
I aquest finde, seguint llegint UN MUNDO SIN FIN, al qual estic enganxadísssimaaaaa i aprofitar per dormir, descansar, etc. quin remei em queda!
Ahir i avui he vingut a currar en taxi, però, perquè el cap em bullia i tenia moltes coses pendents, i una de les coses que no soporto a la feina, és endarrerir-me i no estar al dia. Almenys, m'he posat a to...
Dilluns vaig al traumatòleg a vore què em diu... com em tingui una setmana més amb muletes... me mueroooooooo!
Bon finderela !

PRIMER POST DEL 2009: una mica de tot...

2009-01-08T09:56:00.002+01:00

Han estat unes vacances de Nadal un pèl tristes i estranyes. El dia de Nadal al matí a la meva àvia li va agafar una embòlia. En principi, semblava poca cosa, però a mida que passaven les hores, els metges ens anaven donant més males notícies. Tot i això, molt a poquet a poquet s’ha anat recuperant i sembla que es pugui posar bé. El març farà 86 anys i fins ara no havia estat mai malalta seriosament, sempre s’ho ha fet tot ella sola sense necessitar l’ajuda de ningú. És forta i valenta, i espero que això l’ajudi a poder recuperar ben aviat la força i moviment de tot el costat esquerre.
M’he passat totes les vacances al poble, de casa a l’hospital i de l’hospital a casa. Fent-li companyia i ajudant-la a ella i a la meva mare en tot el que podia.
Ara està en una mena de residència del mateix hospital per poder fer la rehabilitació. Espero, amb totes les meves forces, que es recuperi ben aviat, perquè veure-la allà, de debò que em trenca el cor.

A part de tot això, que espero que quedi aquí... el viatge a Lisboa ens va anar de conya. A mi la ciutat em va encantar: el rotllo dels tramvies, les pujades i baixades, els carrers estrets i empedrats... al serg, no tant... no li va acabar de trobar el punt. Sí que és veritat que la gent ens va costar un pèl que ens entrés... tot una mica estrany, però a part d’això, geniale geniale.
Bon menjar, bons passejos, algunes situacions un pèl estranyes, un nou amic dubaití a la butxaca, uns dies de relax i desconnecting del tot necessaris... un balanç del tot positiu!
Ara, a esperar Dublín del 30 de gener al 2 de febrer amb 19 col·legues més. Pot ser tota una aventura.

Donant un cop d’ull al post de fa un any, carregat de nous propòsits pel 2008, me’n dono compte que estic exactament igual que fa un any, i no em mola!

- aconseguir tots els projectes personals que tinc en ment i tenir força per fer-los grans: pos no
- continuar sent igual o més feliç amb el sergi ....
- fer petits i un gran viatge gran viatge no, però no em puc queixar: Belfast, Tarifa i Sevilla, Mannheim i Frankfurt i Lisboa
- que el nou repte laboral sigui tot un èxit: que vols que et digui...
- poder canviar de pis o almenys intentar-ho: tampoc! la situació no ta pa traslados
- que es giri per fi la truita... que arribi la calma! i les alegries! paxip paxap
- armonia, tranquil·litat, èxits, salut... MOLTA SALUT... per mi i pels meus fins a finals d'any, no em puc pas queixar massa
- crèixer: això sí, veus, de tot se n'apren a la vida
- i sentir-me bé: espero que l'any vinent, m'hi senti millor

Que pessimista!!!! no em mola gens! espero que això em doni força per currar-m'ho una mica més aquest 2009...

O sigui, ahí va:

- nous projectes, ja!
- aquest any sí! A veure què passa amb el pis
- laboralment millorar, ja sigui en el mateix lloc, o un de diferent (en tots els sentits)
- tranquil·litat absoluta pel que fa al corasao
- salut salut salut salut salut per mi i pels meus!!!!
- i si aquest any ha de ser el d’iniciar el projecte papis, pos venga!
- viatgets o viatjàs!
- i sentir-me bé en mi mateixa i procurar fer tot allò que em proposi i desitgi

us desitjo el millor per aquest 2009, bons propòsits per tothom

Probablement Déu no exixteix, deixa de preocupar-te i gaudeix la vida

2009-01-07T08:52:00.004+01:00

1R ANIVERSARI

2008-12-18T18:12:00.007+01:00

Avui fa un any que vaig obrir aquest blog... ole ole!!! i que cuuuumplas muuuuuchos más....

Demà a les 8 del matí agafem un avió cap a Lisboa fins diumenge a la nit. Quines ganes!!!! És el regal d'aniversari que li van fer al Serg els amics pels seus 30 anys.

Fa molt de temps que tinc ganes d'anar a aquesta ciutat, tothom diu que té molt encant. Aprofitarem a tope el cap de setmana. Des del 1r aniversari de boda, que vam anar a Mallorca, que no viatgem els 2 sols. Ja toca, no???

Ja en faré un bon post.

I res, per si la cosa s'allarga, com veig que últimament em passa, aprofito per desitjar-vos a totes i tots un MOLT BON NADAL !! A disfrutar dels àpats, de la família, dels amics, d'aquests dies... tot i que jo sóc de les que pensen que ho hem de fer aquests dies i tot l'any, però vaja, sempre ens agrada enviar bons desitjos. I de desitjar bones vacances! que en el meu cas són del 23 al 7, i qui més qui menys, sempre té uns dies de descans. Ole Ole

Fins ben aviat! Vaig a fer-me la maleteta...

ELS MEUS GATS S'ODIEN

2008-12-09T11:29:00.004+01:00

Després de 6 anys de conviure amb ells, ho tenim més que assumit...

S'odien, a mort. Els hi encantaria estar sols, o bé amb un altre que no fos el que tenen al costat.
Tenim diferents amics que també tenen gats i entre tots, hem arribat a la següent conclusió (que és la més lògica):

El gran, el Mad, és fill de la gata de ma mare, i quan va néixer, el vam deixar un mes i mig o dos mesos amb la mare perquè pogués mamar tranquil i s’anés fent gran. Com que jo el veia cada cap de setmana que pujava i ma mare m’anava informant del procés de creixement, no tenia masses ànsies de tenir-lo a casa. Però vaya, com us podeu imaginar, va néixer i començar a créixer entre cotonets. El vam portar a casa, i després d’uns 4 mesos de conviure amb nosaltres completament mimat, va arribar l’Ot.
L’Ot el vam decidir adoptar perquè com que gairebé tots els caps de setmana som fora de casa (digueu-nos pendons...), vam pensar que es farien companyia. El Serg tenia uns clients que els agafaven del carrer i en tenien moltíssims, com una ‘gossera’ casolana, vaya, i em va dir que en podíem agafar un de ben petit.
Quan va portar ‘allò’ a casa em volia morir... déu meu! Era horrible! Petit... només eren orelles... amb una conjuntivitis de cavall... ple d’àcars... vam anar al veterinari i li vam deixar perquè el reconstruís: ‘Ens pots convertir això amb un gat, si us plau?’, li vam dir al veterinari.
Però clar, per molt gat que ja fos, el Mad quan el va veure el va rebutjar de bon principi. No era de la seva raça, el veia diferent, li estava invaint completament el seu espai, la casa, els mimos i tot.. se li va atravessar de bon principi... i així portem 6 anys.

S’ha de dir que el Mad és el meu prefe, no ho puc evitar. És més esquerp que l’Ot, ja que l’Ot al ser ‘de carrer’ és súper (massa i tot) carinyós, com si tot el dia t’estés agraint el que vas fer per ell) i l’altre és el germà pijo, el finolis, el de pedralbes... i l’altre és el del raval, el marginat...
Es barallen, es bufen, es peguen... i a part de cansar, em fot moltíssim, ja que m’encantaria que juguessin junts, que dormissin junts, que es rentessin un a l’altre... com l’Ulong i el Xaloc de l’Ai... que quan els veus els dos et cau la baba, els veus tant compenetrats... un fa de germà gran i l’altre de petit, com hauria de ser...

Però estic segura que quan un dels dos falti, l’atre el trobarà a faltar moltíssim.

2008-12-09T08:32:00.005+01:00

Normalment es 'celebren' els 1000 posts, però a mi m'ha fet gràcia destacar l'haver passat de les 1000 entrades... a veure si arribo als 1000 posts (ànimusss anna) !!!
Gràcies a totes i tots
;)

2008-12-01T09:12:00.003+01:00

30 no es fan cada dia

2008-10-28T21:13:00.003+01:00

i per celebrar-ho.... només es pot fer a lo grande!

Vaya una hem muntat aquest cap de setmana... vam anar a una casa de colònies i per animar una mica la festa, vam fer un concurs de disfresses i el tema era els anys 80...

nivelazo donde lo haya! hi havia de tot:

- Duffy Man (1r premi)

- Abeja Maya i Willy (2n premi)

- Movida Madrileña (3r premi)

- Eva Nasarre (premi a la originalitat)

- Snorkels (premi al més currat)

- David el Gnomo (4t premi) i

- Diana de V (5è premi) - jo! jajajaj

A més: Mario Bross i Luigi, Pipi Calzaslargar, Blancanieves, princep i enanitos, ...

boníssim, fins i tot el jurat anava caracteritzat..

A nosaltres ens encanta disfressar-nos per qualsevol motiu, i com a més freak, millor, però aquesta vegada, ens hem superat...

A més, el cap de setmana en general ha sigut molt molt guai, i el principal... que el Serg no cap en ell de felicitat...

Feliços 30 solet!!!!

Prova superada!

2008-10-24T11:42:00.004+02:00

Com una sísera (no sé si s'escriu així...) ! com una sísera!
com si ho hagués fet tota la vida!

Em vaig haver d'aixecar a les 4.30 perquè a les 5 tenia el taxi a la porta, i sense haver dormit gens, pels nervis de no dormir-me... (joder quin merder)

Total, vol perfecte, recullo el cotxe de lloguer, un corsa novet de conya, i ala! a la carretera!
Vaig anar a veure un parell d'instal·lacions, una a una punta i l'altra a l'altra de l'illa, o sigui que no vaig poder fer masses coses més que anar per la carretera.. però amb uns paisatges i un solet... oh! ja m'hi hagués quedat, ja!

I el dimecres, torne-m'hi, però aquesta vegada acompanyada i amb la disfressa de seriosa i professional.. ;)

Això, sí, abans de marxar, em vaig permetre el luxe de fumar-me un cigarret al solet observant la bahia de Palma. Aquí la mostra...

Em va encantar el rotllo aquest, la veritat. Viatjar sola, que no ho havia fet mai i per feina... aishh com li pilli el gustillo i el capo em cali... seré la viatjant de l'empresa, ja ho veig.

Apa, bon finde a tots/es! ja us faré la crònica del finde. Aleee

Siempre toca, o un pito o una pelota

2008-10-22T19:10:00.006+02:00

Si no jugues, no guanyes.

Aquest és un dels lemes del Serg. Ell a tot juga, i evidentment, li toquen coses... Però no sé fins a quin punt és sort o estadística...

A RAC105 ja el coneixen, li ha tocat de tot.. peles en efectiu, un discman, entrades per estrenes de pelis, de concerts... sempre em passeja! ;)

Que recordi així de fa ben poc... vam anar al musical Què de l'Àngel Llàtzer, i al concert del Bryan Adams a Badalona... està bé, no? i amb un sol missatge de mòbil...

A més, és soci de no sé quantes coses, gratix evidentment, i sempre li cau algo. Sempre! I ja no dic res dels objectes a vegades útils i a vegades no tant... però després es vènen a l'e-bay i llestos!

Qui el coneix ja sap de què parlo, ja!

A vore què serà el següent...

Veus? viatget no n'ha caigut cap... encara!

Il lavoro

2008-10-21T13:49:00.002+02:00

Dijous vaig a Mallorca a veure un parell d'instal·lacions.
Em fa molta gràcia perquè mai he hagut de pillar un vol sola per feina.. i mira, em fa gràcia.
Hi deu haver gent que en té el cul pelat, com jo d'altres coses, però això és totalment nou per a mi.
Dijous sola i tot el matí, amb un cotxet llogat i a tombar per l'illa i la setmana següent amb el client en qüestió per veure si compra...
Ja us en redactaré la crònica, espero que sigui bona!

l'any dels 30

2008-10-20T19:19:00.005+02:00

Estic peeeerraaa com una mala cosa... mira, hi ha èpoques de tot.

Tinc el blog totalment descuidat. Hi vaig entrant, però no trobo mai el moment d'escriure o el que hi vull escriure, però ja toca.

A la feina, com no, vaig de cul, i ara que ens han canviat l'horari a jornada intensiva, tot i fer les mateixes 8 hores, sembla que em falti temps... i quan arribo a casa, a part de tombar una mica pel face (he de reconèixer que és un putu vici), poca cosa més faig a l'ordenador.

A més, aquests dies tic una mica liada perquè aquesta setmana el Serg fa 30 anys i estem preparant la moguda...

Anem aquest finde a una casa de colònies a celebrar-ho... farem una mica de tot, sing-star, concurs de disfresses dels 'anys 80', alguna sorpreseta més i una festeta, i diumenge, se'n tornem-hi a la city.

Ens fem grans... jolin... 30!

Jo em disfresso de Diana de V, em falta la metralleta, però per la resta, em sembla que ho tinc tot, no és massa complicat... ai ai aiii

Pot estar molt i molt bé, perquè n'he sentit cada un, que tela.. el llistó pot estar ben alt. I com a concurs que és, hi ha premis, com no.. a vore qui guanya. Ja us en faré cinc cèntims.

Bé, a vore si torno a pillar la carrerilla i ho tinc una miqueta més al dia.

Per acabar, una recomenació cinematogràfica:

LA HUELLA del Jude Law i del Michael Cain. L'hem vist aquest finde i m'ha molat molt.

Apa, salut per tothom

El que dóna de sí el dia de la Mercè

2008-09-25T11:07:00.002+02:00

Va bé això de fer un parón a mitja setmana, i més, quan saps que el pròxim dia festiu no és fins al 8 de desembre... pufff! quina tardor més llarga aquest any! on són tots els ponts??

Pos eso, que un dia festiu dóna per molt, facis el que facis.

Dimarts a la nit vam anar a veure 'El niño con el pijama de rayas'. Al no llegir-me el llibre no sabia ben bé com anava la història, i la veritat és que la peli em va agradar, tot i que és dura, com tot el que toca el tema dels nazis i els jueus. Però us la recomano!

Ahir em vaig despertar a tres quarts d'onze... oohh que bé... Com que ara m'aixeco cada dia súper aviat (no sé si us he comentat que ens han canviat l'horari i fem intensiva tot l'any! de 8 a 16h! - està de cooonya-); em cundeix molt dormir quan puc... mmm..

Vam fer mogollón de coses per casa, coses d'aquestes que tens pendents... arreglar una persiana, un llum, un pomet del moble... però que et fa content tenir-ho fet (ho arrossegàvem de ves a saber quan...)

Vam anar a dinar a casa els sogres, que sempre està bé. A més, com que els divendres ja no surto a les 14h, no els veig mai, i és una manera de fer família, i el menú sempre és boníssim!

Per la tarda, poca cosa, Buzz amb la PSP, pel·li dolentota (Ruinas) i zapping a la TV i a dormir...

Dijous, demà divendres i finderela. Yuhuuuu!

ENERO EN LA PLAYA - Facto Delafé y las Flores Azules

2008-09-19T17:49:00.002+02:00

Y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar. Sin pestañear hablamos con el jefe un cuento chino y, como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil ¿Tienes frío? Pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfadas porque eres más lista y menos egoísta que yo ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

Pero nos da igual, hoy ganaremos el Mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre. Mosquitos volando y grillos cantando y tú a mi lado muriendo de sueño. Cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta. Malvado, engreído, traidor y forajido. Conocido bandido en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales semiespaciales. Y te duermes…

Vivan las noches. El sol, la sal en tus labios. (x5)

Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado de la cama, de esta cama ahora repleta de mantas en esta mañana fría, fría, fría, congelada, congelada.

PETIT RECULL D'UN GRAN ESTIU

2008-09-18T19:39:00.015+02:00

Aquest estiu no hem sortit de Catalunya, però amb els kilometres que hem arribat a fer segur que hem anat a Galícia i hem tornat. No hem parat...

Vam començar l'estiu anant al poble de Festa Major i com que hi havia uns barcelonins, hi havia ruta obligada pels voltants...

Al poble hi hem tornat, i hem fet molta molta molta platja! Amb els que ens agrada! i a més, aquest estiu ens vam firar un parell de tumbones i el que han donat de sí! Llàstima que amb totes les hores d'oficina que ja porto poc queda d'aquell moreno maco d'estiu...

Ja vaig comentar en el seu moment que a l'agost fèiem 12 anyets i el Sergi m'havia preparat una sorpresa... que maco. Doncs el regalet en qüestió va ser anar a Sant Feliu de Guíxols a passar la nit al Sea Star. Havíem de ser al vaixell (de vela, tot de fusta, amb camarots...) per la tarda, sortíem a la mar a veure la posta de sol, amb chill out de fons, un pica-pica, i tornada a port. Allà, un soparó de peix, 'barra lliure', dormir i esmorzar. Ens ho vam passar TETA, però teta! Hi havia unes 12-14 persones més i potser eren les 5 del matí que ens en anàvem a dormir. Riure, va ser poc. Genial. Gràcies amor!

Hem estat a Cambrils amb uns amics, visita relàmpago a Lleida.. per Tarragona, al carrer Merceries...

A l'Illot, amb molt bona companyia, com sempre, i gastronòmicament parlant, in-su-pe-ra-ble. Teníem els pescadors incondicionals que cada dia ens portàven el dinar, sopar... potes de bacó, popet, unes paelles d'escàndol... aishh que costarà treure'ns tot això del damunt ! :(

I unes barbacoes al Delta...

Una altra cosa no haurem fet aquest estiu, però pendre el sol, fer kilomètres, riure, disfrutar dels amics, menjar i beure... a saco. Això és el que l'ha fet tant especial.

I l'hem acabat estrenant la nova casa d'Alcanar, fent de pintors, jardiners... disfrutant de la gent, del paisatge..

Vaya, que estem a mitjans de setembre i em sembla que encara hi som.

I aquest finde a la Festa Major de Tarragona. Visca Sant Tecla!

TOT TORNA A LA NORMALITAT...

2008-09-01T17:28:00.002+02:00

Uf.... ja s'ha acabat l'agost, quasi l'estiu, el no tenir horari...
Avui és el primer dia que faig jornada sencera i que em quedava a dinar a la feina i tinc un mal de cap... que dura que serà aquesta setmana!
Quan hagi pogut recollir alguna fotico d'aquest estiu ja en faré un resumillo. No hem fet res però hem fet de tot. Ha estat genial, la veritat, però ara toca tornar a centrar-nos i a agafar aire!
Així doncs, ja torno a ser per aquí. Mica en mica

Per fi, VACANCESSSSSS

2008-08-01T09:33:00.003+02:00

Per fi, per fi, per fi...
Avui començo vacances fins al 28 d'agost. Oeeeee! Festival, com diu la Gatxan!
Anem a dinar a un restaurant de peixet al Poblenou amb els de la feina i libreeeee...
Bé, com que no sé per on pararé i no sé si podré conectar-me a internet, només us volia desitjar MOLT BON ESTIU a tothom. I bon viatge per qui viatgi!
Així doncs, a disfrutar-lo!
Bones vacancessssssss

2 dies... 2 DIES !!!!

2008-07-31T08:49:00.003+02:00

dibuix: Monica Carretero

Falten 2 dies per començar vacances... sembla que no pugui ser... fins al 28 d'agost no tornaré a veure aquesta taula... arggg

Avui anem a veure una casa per la zona del Bages i demà tenim dinar d'empresa a la Barceloneta, o sigui, que realment, serà lleu... però pel sol fet de no haver de venir o estar aquí...

La idea és començar-les tranquil·la i sense presses. Hem de pujar al poble, però amb la calma. A més, els dos minins se'n van de vacances a casa l'àvia, o sigui que anirem carregats, encara amb més motiu.

I la setmana que ve, tenim la visita dels 2 nebots 3 dies a Barcelona, espero resistir-ho..
Bé, espero penjar ben aviat el cartell de

COSETES VARIES

2008-07-25T08:39:00.004+02:00

Finalment no fem viatge aquest estiu. Normalment ens agafem les vacances al febrer-març, però aquest any, com que vam dir 'd'estalviar', ja vam dir que no faríem res; i ara a últim moment, ens és impossible improvitzar algo perquè els preus estan molt més cars i no ens surten els números... Sé que la nit del 9 al 10 dormo en algun lloc 'especial', però no sé a on, ja que el Se m'ha preparat una sorpresa pels nostres 12 anys (algo he pillao i és per Girona). També estarem uns dies al poble, uns dies al Delta, uns dies amb els de Tgn... ja farem, ja farem. I desconnectar! que és el que tinc més ganes!

Parlant de desconnectar... tinc unes ganes de començar vacances... uff, em sembla que és l'any que més les necessito. Només ens queda una setmana i serà molt tranquil·la, perquè gairebé tothom les comença avui, però això potser és pitjor perquè et passen les hores lentíssimes, però bé, serà un compte enrere!

Aquest cap de setmana és la Festa Major del poble. Pugen uns amics de l'insti del Se a passar el cap de setmana i a conèixer el poble, ja que sempre en parlava.. a vore com va, volem fer moltes coses, tant de dia com de nit, però d'això es tracta!

Aquesta setmana he fet salmorejo. Ho vaig provar al nostre viatge a Sevilla i em/ens va encantar. No m'ho pensava pas, però em va quedar boníssim! Molt millor a l'endemà de fer-lo, ja que si hi poses all, queda més fort i és més bo. És un molt bon acompanyant de carn, per exemple. I como no, vaig aprofitar per fer gaspatxo que em queda boníssim també. Aquesta setmana que ve, vull provar de fer la vichyssoise i fer més salmorejo que ja li he promés a la sogra.

Fa dies que no agafo massa el bicing, i en contra de la meva voluntat, sempre que vaig a buscar-ne, no n'hi ha mai... he de caminar un bon tros fins a la propera parada i a vegades desviar-me i tot, i em posa de mala llet, mira. No vull gastar-me tantes T-10...

Bon cap de setmana i bones vacances per qui ja hi sigui!

CHRISTIAN

2008-07-22T16:57:00.003+02:00

Avui m'han enviat un mail amb aquest video.

Aquestes dues persones van criar un cadell de lleó, que li van posar 'Christian'.

Lamentablement, es va fer molt gran perquè el poguessin continuar cuidant, així que van decidir lliberar-lo perquè visqués com un lleó salvatge.

Després d'un any, van decidir viatjar a l'Àfrica per veure'l.

se'ls hi va dir especificament que el lleó no els recordaria.

aquests vídeo recull el moment.

M'he emocionat moltíssim, llagrimeta i tot!

LA MÉS GUAPA

2008-07-22T13:45:00.006+02:00

Mireu-la que bé que està (aquesta és la caseta on està a la Índia, mona, no?).
Se'n va anar a l'Índia a primers de juny fins al desembre, a rebre classes d'una dansa que no em feu dir quina, perquè la cagaria...
Balla que és una passada, és profe de clown...
Aquesta setmana hem rebut notícies d'ella, quina alegria!
Poc ens explicava, però les fotos, ho diuen tot... que guapa...

CALA PILAR - MENORCA

2008-07-22T13:41:00.004+02:00

La primera vegada que la vaig veure, vaig flipar.
Ja anàvem recomenats per una amiga que portava un parell de mesos vivint a l'illa. Era la primera vegada que anàvem a Menorca, i quan li vaig preguntar on podíem anar, no ho va dubtar.
És de les típiques que has de caminar una hora bona, però quan hi arribes et passa el cansament.
ohhhh, ara hi seria... mmm quines ganes de tornar a Menorca, la nostra illa, eh, Serg?

THE RAPTURE

2008-07-21T17:48:00.001+02:00

La Ro m'ha fet descobrir una música boníssima. aquesta cançó en concret, m'encanta.

LO DELTA: 60 PICADES

2008-07-21T14:23:00.003+02:00

Aquest cap de setmana hem estat a la Ràpita.

El divendres a la nit, vam anar a una festa on punxava el Mo a una casa a les afores de l’Aldea. Un puntazo de casa, vam estar fora tota la nit, però l’interior era un punt, a més a més d’enorme, hi havia cada detall que era per morir-se, anys 60-70 total, un pèl deixada, perquè els amos no hi són pas, però una passada.

Dissabte, després de dormir fins al migdia, a la tarda vam fer platja, cerveseta a casa la Ro (quina caseta! Amb un porxo moníssim al mig dels arrossars...), compra i un sopar de luxe: peixet, vinet i bona, molt bona companyia.

Per la nit, com que estàvem morts de la nit anterior, no vam fer res, només baixar al carrer a veure els focs artificials des de la cantonada. Comprar gel i fer uns whisky’s a casa...

Al diumenge, bon esmorzar, més platja, una paella a Casa Juanito i tarda al punt fent companyia al Mo, que li tocava currar, pobre... més casa Ro amb bona música i dormida improvisada a St. Carles.

Avui eren les 4.45h que ens sonava el despertador per poder estar a les 8h al curro. 1h 40m St. Carles-Barcelona, tot un rècord (ara! Espero que no m’hagin fet cap foto pel camí perquè sinó m’han ben cardat.. ). Però l’esforç ens ha valgut la pena. Oitant! Però ens emportem un record... 60 picades immenses de mosquit entre els dos per tot el cos (estan comptades!), i fan un mal....

METGES

2008-07-18T08:47:00.004+02:00

A finals de l'any passat, em van sortir unes taques blanques als 2 braços un pèl 'xungues'. Em vaig espantar, la veritat, perquè no sabia perquè eren.
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?

L'ÀRBIT QUE ESTÀ EN PARADERO DESCONOCIDO

2008-07-18T08:35:00.004+02:00

Avui he vist aquesta notícia al diari, i m'ha fet molta gràcia.
Un àrbit de Bielorussia, Serguéi Shmolik, va sortir al camp completament torrat, però molt.
Ell deia que era per un mal d'esquena... quin crack
2,6 miligrams d'alcohol en sang. casi ná
i al damunt saluda quan se'n va, pots comptar com devia estar la grada... juas juas juas

EL QUE TENIM A LA NEVERA

2008-07-18T00:06:00.005+02:00

Com ja sabeu, i ha quedat més que demostrat, sóc molt curiosa a les cases dels altres. M'encanta veure cases, ja sigui a les revistes, des del cotxe, caminant pel carrer (sempre, sempre miro amunt a les terrasses), ... i quan hi entro per primera vegada, ja no us dic res. M'encanta veure com la gent es distribueix les seves coses, el que consideren 'decoració', el que els hi és prioritat... sóc molt curiosa.

Pos bé, el que tenim a la nevera diu molt de nosaltres, molt. Una altra cosa amb la que em fixo, i allà vaig. Avui he pensat, 'i jo, què hi tinc a la nevera?'.

Doncs el següent (en aquest moment, no sempre està igual! a vegades està bollante i a vegades, hi ha un ratolí fotent-se un tiro...). ahí va:

- salsa de soja, perrins i ximixurri

- ketxup

- alcaparras

- olives arbequines

- aigua del tros del meu pare ( de pou, sempre anem garrafes amunt, garrafes avall, però val la pena. tota la familia veu la mateixa)

- cola zero

- 2 iogurts 0% plàtan mercadona

- formatge burgos, de cabra, en quesito i per amanida

- salsitxes

- pernil salat, dolç pels gats (cada dia en sopa 1 cadaun), pavo a tacos i pavo a talls

- margarina

- 1/2 bossa d'amanida florette (ohhh florette)

- philadelphia light

- cava

- llet desnatada

- gazpatxo

- llesties encetades

- bajoques (mongeta tendre per qui no sàpiga què són)

- pinya natural

- 1 poma i 1 pera

- 2 tomàquets d'amanir del poble (quina diferència!)

- 1 endivia

- ous

Ja us dic, és 'momentani'... però tot i així, diu molt d'un mateix.

I vosaltres? què hi acostumeu tenir? o què no hi falta mai?

I JO, SEGUINT SOMIANT...

2008-07-17T14:31:00.010+02:00

Dieu-me somiadora, però és que a més avui, la Li m'ha enviat un mail amb un link, d'on em convida a passar les vacances aquest estiu.. ;-)
Mireu mireu

Per si voleu fer la reserva: http://www.sixsenses.com/Soneva/

aishhh, què dura que és la vida...

... SOMIANT ...

2008-07-15T10:58:00.008+02:00

2008-07-07T12:18:00.001+02:00

Destins econòmics per improvitzar unes vacances a última hora??

REBAIXES, JORNADA INTENSIVA I VACANCES SENSE VIATGE

2008-07-04T12:12:00.004+02:00

Oi oi oi... quin abandono estiuenc...

Ahir vam anar de rebaixes, quina gentada que hi havia al centre, por diossss, a mogollon... entre turistes, compradors/es compulsius/ves, estudiants sense escola... un agobio vaya. Anàvem de tenda i tenda, i parada per fer una birra, tenda, tenda, birra... i així fins que ens ho van tancar tot..

El dilluns vam començar jornada intensiva, de 8 a 15h. siiiii jodeeerrr... anda que no es nota... tot i que encara vaig de cul, entre feina, curs, i eventos varios... però la cosa ja canvia, oitant!

El curs de photoshop s'acaba el dia 16 de juliol. ole ole, perquè ara la veritat és que es fa pesat. Abans, com que sortia a les 18h i començava a les 19h, empalmava una cosa amb l'altra i casi que 'ni m'enterava', però ara... fa pal, la veritat.

La valoració és molt bona, he après moltes coses i realment xalo molt. Em fa pal anar-hi però quan hi sóc, em passa el temps volant. A veure si al setembre m'animo a fer-ne un altre.

Aquestes vacances encara no sabem què farem. No vam voler pillar-nos res de viatge, perquè ilusos de nosotros, l'any que ve ens agradaria anar a fer la ruta oest del EEUU, i volíem estalviar... JAJAJAJAJAJA i uns cullons!!! i quedant-nos a Catalunya, anant d'una banda a l'altra no ens pulirem el pressupost d'un viatge???? po zi

Però bé, algo farem, de casa, a casa els pares, de casa d'un amic a una altra... i així passarem l'agost. Tot i que espero fer una escapadeta, encara que sigui en cotxe, de 4 dies!!! almenys... tot i que sempre hi ha aquestes últimes ofertes que igual val la pena i tot...

Doncs, això, a esperar que passi el juliol i disfrutar d'uns dies de vacances, que ja en tinc ganes...

COMENÇA L'ESTIU !!!!!!!!!!

2008-06-20T16:40:00.000+02:00

M'AGRADARIA

2008-06-17T20:55:00.002+02:00

- viure en una illa
- parlar molts idiomes
- no tenir compromisos
- poder comprar salut
- saber conduir un camió
- llegir els llibres com el cortocircuito
- baixar el preu del diner
- que el dia tingués més hores
- poder tocar els colors
- veure l'aurora boreal
- tenir un hort a casa
- banyar-me amb els dofins
- saber tocar la guitarra
- no tenir un horari marcat
- parlar més amb gent desconeguda
- veure moltes cases diferents
- emmagatzemar les olors
- bufar més vegades les espelmes per poder demanar més desitjos
- escriure un llibre
- tenir una cuina de color blau i que hi entrés el sol
- que hi hagués més planetes terra
- poder viatjar en el temps per fer petons a moltes persones que ja no hi són
- sentir les onades quan volgués
- poder caminar descalça pel carrer
- que la gent fos més bona
- poder parlar amb els animals
- que tornessin les cartes
- poder escriure amb els dits
- tocar els núvols
...
sempre sentir-me bé

Vacancetes... mmmm

2008-06-17T19:23:00.004+02:00

Tinc unes ganes de començar vacances i espaxurrar-me com aquest gat que he trobat per internet... uff...

Com he comentat en altres post, a la feina nem de cul, fins al 10 de juliol o porai no afluixarà la cosa, sort que l'1 comencem jornada intensiva, bien! Fem de 8 a 3, i la veritat que tenir les tardes lliures, per fer platgeta, migdiadeta o tocar-te la paxorreta, està de conya.

Per la resta, estic més tranquil·la, aquell nus que portava al meu interior es va defent mica en mica i veig les coses d'un altre color. A poc a poc i bona lletra, i de moment, estic tranquil·la, contenta i animada, i això que el temps no acompanya. Jo sóc de les que necessita el sol per funcionar, i tants dies grisos em fan arrossegar els dies (tot i que em passen volant) de manera que costa passar-los, però ara diuen que comença l'estiu realment, a vore si és veritat!

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses, entre elles, el divendres vaig anar a sopar amb la Jo a La Zarabanda, us el recomano de totes totes. És un bar/restaurant que està al carrer Ferlandina (Raval), núm 55, és de creps salades, amanides, etc... realment està molt bé i estàs al rovell de l'ou per si després vols anar a fer una copa, ja sigui al Raval o al Poble Sec. També hem estat a l'Albricias, que és d'uns coneguts; a una obra d'estudiants de teatre (per compromís) però va resultar ser tota una sorpresa ben agradable; per Gràcia, pel Clot (eh, Se?)... ha estat bé.

I per acabar, aquests dies m'acompanya a tot arreu l'Adele, des de que la vaig descobrir a l'anunci de Heineken, que hi estic enganxada.

RUTA EN BUGGY PEL PRIORAT

2008-06-13T20:31:00.004+02:00

El dissabte passat vam anar a fer la ruta en buggy pel Priorat. Vam xalar com a nens petits. Al principi fa respecte, i més quan et donen les indicacions pertinents i et diuen que pots volcar, que en aquest cas, no treguis les extremitats... ui ui ui

Però després de conya. Vam començar a les 11 del matí i eren les 4 i 1/4 que ens sentàvem a la taula per dinar.

Ruta per camí, per carretera, i visita a un celler amb cata de vi inclosa. Genial.

Per si us he fet dentetes, qui ho fa és lopriorat, a més, si no coneixeu la comarca, és molt xula i té moltes coses, a més a més del reconeixement mundial pel vi.

tic aquí

2008-06-13T00:30:00.002+02:00

fa uns mesos, si no un any, el meu cap va voler canviar tots els ordenadors de l'empresa (som 5 empleats) perquè 'volessin' (aishh la ignorància tecnològica ) perquè es pensava que, d'aquesta manera, amb un 'sol click', com deia ell, ho faríem tot. vaya, que la jornada de 8 hores de feina es reduiria a 3 i la resta ens podríem dedicar a captar nous clients, a millorar la metodologia de l'empresa, a renovar material... vaya... PUES NO!!! I UNS COLLONS!!!
Els ordenadors de l'empresa són una puta merda, quan no se't penja, et tanca una finestra que necessites, quan no et tarda en cargar un document que necessites adjuntar, et deix tirada enimg d'un document que portes la meitat currant-he, però, il·lusa de tu, no has pensat a guardar-te i se lo carga todo, perquè sí, i la recuperación de documentos está de baja...
Total, com ja us he dit en alguna altra ocasió, a la feina no puc penjar post, puc llegir però no puc ni comentar, ni penjar res... merdaaa!!! és quan passo més hores connectada a l'internete! a casa, no hi paro, i quan hi sóc està más que ocuapao, perquè, tot i q el Se treballa TOT el dia davant d'un ordenador, té un imant intern (jo penso q està a l'alçada de la faringe) q l'atrau a la màquina de red. En serio, és una obsessió. Dormiria entre tecles... sort que jo no sóc quadrada (sort!)
Amb tot això, vinc a dir que no tinc temps per escriure, tot i que sé i penso el que em ve de gust expressar, però perdo la memòria molt ràpidament (tot no es pot tenir en aq vida) i qn hi sóc, no sé per on anava...
total (i anant al gra d'una vegada), ara tic a casa dels garbanzito ( q per cert, m'han regalat una agulla de síndria q fa totalment ESTIU) , i he aprofitat i pam! lo plasmo! el què? ni idea, però perquè sapigueu q sóc aquí, q us llegeixo, q sé q em llegiu i q m'encanta...
mola mola mola la gramola... cuando suena con bebida para saber donde está la salida

Les Sue Hellens per Tarifa i Sevilla

2008-06-09T19:27:00.009+02:00

La sortida ja va ser apoteòsica. A les 5.15 ens venia a buscar el taxi (érem 4 dormint a casa) i ens va despertar, precisament, el telèfon avisant que el taxi estava baix. Jo, per lo menys, em vaig aixecar igual de borratxa que me n’havia anat a dormir – feia i hora aprox.-. Així docns, imagineu, baixant una per una per aquelles escales, posant-nos el cinturó, mirant que ho portéssim tot... bueno, bueno, bueno... encara riem ara. Sort que m’havia fet la bossa el dia abans perquè sinó, no m’imagino fent-me la bossa en 2 minuts...

Una vegada a Sevilla per recollir el cotxe, ja vam poder comprovar los aires del sud... ‘vengo en un minutillo’ i va tardar un ou, i quan arriba s’havia equivocat de claus... ‘ahora me pego un carrrerón’. Cuidao! No nessis a esquinçar-te, fill. Nos costó lo nuestro però finalment vam sortir d’allà motoritzades i ben juntes, totes 7 en una monovolum d’aquestes. Puta mare.

Directes a los Caños de Meca fent parada a Jerez de la Frontera a fer uns vinitos. L’únic que vam veure va ser gent amb el cap molt gran (lo de jeré tienen cabessa pa tré cuellos), la família simpson passejant i molta publi del Tio Pepe ¿?¿? Per la resta, paradilla pa continuar.

Arribem a los Caños de Meca, ens canviem, cerveseta, i cap a la platja, tot i que vam veure que se’ns feia tard i vam decidir fer-ho al revés. Primer dinar i després baixar a la platja. Hòstia, quin dinar! El Frenopatico de Cadiz.
La veritat és que només despertar-nos, ja ens vam començar a partir el cul, però a l’hora de dinar el nivell estava altíssim. A quina més engrescada! Boníssim. Risoterapia continua. El cambrer era un noi mig romanès, mig de Baviera (barbaro per mi enlloc de bábaro) i el vam fer parar boig, vam acabant ensenyant pits, fixant a la chipionera, perreando, i escollir galetes: o Marbú Dorada o Kritita. Niveles altíssimos.

A la platja el nivell va estar igual o més alt que al dinar: la chipi fent bolo, la m. Isabel encuriosida per saber què hi havia sota aquell pareo, interessada per saber què portava a la bossa, si la patera era verdadera o no... Amb tot això una platja i un solet de morir-se.

Després ja vam anar cap a la platja de Bolonia, on dormíem, també un encant. La mestressa de la posada tenia un bigoti que semblava que fóssim a les illes gregues, però la posada bé, tot i que vam haver d’anar a Tarifa a sopar i a prendre una copa perquè allà no hi havia res.
Però el paisatge guapíssim. Al matí, cap de les impresentables ens vam aixecar per fer el passeig a cavall, i això que hauria sigut una passada, però... nos pudieron las copas.

A l’endemà cap a Tarifa pel matí, platgeta, ni un putu surfero, hombre lobo, de profesión haimera, i carretera fins a Sevilla perquè havíem d’anar a acompanyar a la Sa a l’aeroport que marxava abans.

Volta i volta i volta per Sevilla per aparcar i buscar l’alberg i dutxa de relax. Vam sopar a Los Coloniales, segons ens van dir ‘el millor bar de tapes de Sevilla’, tot i q després hi va haver qui ens va dir que n’hi havia de millors. Tot i això, boníssim i en qualitat-preu realment molt bo. Després vam quedar amb una parella de sevillans amics de la She que, a més a més, de ser un encant, ens van fer una rutilla la mar d’interessant. Terrasses, placetes, birretes, terrasses, tintos de verano, terrasses...

A l’endemà, tombar tot el dia per Sevilla, un dinar exquisit i vol fins a Barcelona.

El que està clar i a mode de resum:
- repetirem l’experiència, segur. Hem encertat amb el destí i entre nosaltres hem estat de conya i ha estat un plaer viatjar.
- hem menjat de conya, però molt. El salmorejo i les tapes, el millor
- hem begut litres i litres de cervesa i tinto de verano
- la gent és molt salada i molt entregada a tot
- hem rigut fins i tot de les llantes dels cotxes
- al veure set dones dins un cotxe, la guàrdia civil no ens demanava ni els papers, tot i parar-nos dues vegades
- Sevilla és una ciutat encantadora i Tarifa un poble moníssim. No cal dir res de Los Caños i Bolonia.

2008-05-29T22:22:00.002+02:00

la meva operació biquini furrula així

2008-05-29T22:00:00.005+02:00

Està tot parat. Fa dies que hi ha coses que van molt ràpid i coses que van moltes lentes i coses que, simplement s’han parat.
Així em sento. En trance total.

Al curro nem de putu cul, és de bojos, i sempre hi ha algun que altre pollo, però clar, si no els tenim ara que estamos en pleno auge... tot i això, podria ser pitjor.
Veieu els pollos de la foto? Doncs tots en tenim a la taula, hasta el capo! Qui més qui menos li toca algun dia... Hi ha dies que estan més amagats i d'altres que estan penjats a l'ombro i pio-pio tot el puto dia.
El Clic-explorador és una història molt llarga que potser tindria un punt lleig explicar-ho aquí...

I per la resta, puff, un pèl complicat tot plegat. Estic passant per un moment intern totalment desconegut per mi, amb una incertesa brutal. He de prendre una sèrie de decisions que se’m fan molt difícil afrontar i decidir. Estic feta un embolic, però bé espero que d’aquí poc temps ja pugui dir que he desfet totalment aquest nus. Tant de bo.

I aquest cap de setmana a Sevilla! Tinc tantes ganes... ho necessito de veritat. Serà tot un bon moment per pensar i desconnectar. No podia ser en millor moment.

Bé, ja us en faré cinc cèntims la setmana que ve, si trobo un moment. Ara se’m fa difícil escriure, ja que al curro no em pilla bé la pàgina i no puc penjar post i ho he de fer a casa i entre el curs i una cosa i l’altra, em passa el temps volant... que demà ja és 30 de maig! No us vola el calendari a vosaltres?

2008-05-22T21:09:00.001+02:00

els meus primers fruits del curs de photoshop... i espereu-vos! seré tota una professional! ;-)

ESTIC TRISTA

2008-05-20T20:37:00.005+02:00

- la nostra càmera fa les fotos blanques i no sé perquè... no ho sabem arreglar... joder, pos está el horno pa comprar una altra!

- no trobo mai bicing quan surto del curro a la tarda... es lo que tiene currar a la part alta de bcn... totes tiren avall... i avui he llegit al diari que només n'hi ha 4500... I això que consulto a la web les que hi ha en cada parada... però res. Fa una alegria quan en pilles una!

- a sevilla tenim 2 baixes per motius laborals, ja som 7 només... i em sap molt greu que no vinguin aquest parell, snif snif

- tots els findes plou (que ja està bé!), i entre setmana un solet que es veu des de la finestra del curro...

- l'operació biquini va moooolt lenta (i amb 'petits' obstacles)

- em perdo part de ventdelplà el dilluns perquè arribo tard a casa

- m'han sortit moltes canes. sí, sí, pelos blancos (al cap), i d'un poc temps cap aquí... seran els 30?

- no m'arriba la renta i l'espero amb candeletes (tinc tantes coses previstes, que no m'arribarà per res)
- ja no pujo tant al terrat de casa a pendre el sol, a llegir... (a falta de terrassa...) perquè ara sempre hi ha chamaquitos posant i traient roba, i em ratlla una mica
- no puc borrar 3 jocs de l'ipod qe m'ocupen la meitat de la capacitat
- em falten caps de setmana per acontecimientos varios
- passo olímpicament de la súperbiciestáticamodernisimadelamuerte
- no aniré al concert de Morcheeba d'aquest divendres
- els peixos es mengen les plantes de la peixera i sembla la zona 0

A PROPOSITO DE SCHMIDT

2008-05-20T19:47:00.002+02:00

La vaig veure aquest cap de setmana i em va encantar, però molt. No és pas nova, ja ho sé, és del 2002, però la tenia a casa i encara no l'havia vist.

Tota peli que faci el Jack Nicholson ja és destacable, la veritat.

És una passada el punt de vista del fet de quedar-te sol i de tenir-ho tot i no tenir res... m'ha encantat.

RECEPTA CULINARIA

2008-05-16T01:23:00.006+02:00

Ja me'n vaig a dormir, però abans, RECEPTON del que he sopat. He flipat (ja em direu el què)

Spaguettis italianis per una banda bullits (jo hi poso, sal, 2 fulles de llorer, 1 pastillla 'avecrem' i orenga)

SALSA:

En fred: 2 llaunes d'atun, 1 d'anxoves, orenga i pebre ( a tu gusto). Ho omples d'oli d'oliva.

Minipimer

Afegeixes crema de llet, i minipimer, pq et quedi una crema.

Als spaguettis (o pasta preferida), escorreguda, i a l'olla de nou, hi poses mantega, ho barreges, i hi afegeixes la salsa. Remenes.

A part, hauras tallat olives negres a trossets petits i, ho afegeixes o ho poses en un bol, per qui no li agradin, i todo junto.

IM-PRE-SIO-NAN-TE

m'ha encantat, de veritat. Espero no haver-me oblidat de res.

Nanit

SI NO FOS PER AQUETS MOMENTS...

2008-05-16T00:56:00.005+02:00

oi oi oi...

fa res que som a casa. Hem pillat el metro, allò, del rotllo, corre! corre! que és l'últim!

A vore! és que si no pilles L'ÚLTIM, o pateges, o vas amb taxi. NOOOOOOOOOOO!!! prohibitiu!Pillar un taxi és pitjor que anar a un dels millors restaurants i no haver quedat 'content amb el que meges, amb el servei... vaya, la sensació d'haver-te deixat una pastón PER RES.

Total, que l'hem pillat, l'últim, el más solicitao... (i total, un puto metro que et porta a casa, quan tens sort de viure 'a prop' d'una parada de metro)

Venim de sopar a casa d'una amiga (acabo de decidir q us passo la recepta, pq he flipat) ,amb uns amics, a sant antoni, terrassa, vistes... oi oi oi... total, evidentment, per molt que arribis a les 9, se't fan les 12, rapisíssim!

Pos eso, metro, l'últim, el más preciado.

Rotllo de noies amb ulleres de sol, a lo Pelayo , ungles pintades de vermell i cantant 'aquí no hay playa', entre d'altres...

observació: els nois, o almeys la majoria, amb un somriure a la boca. Noies, moltes, mirant del rotllo, 'què fan, quina pena...

Què cony! qui no ha estat en el mateix moment?? o a qui, dels que estaven sentats (jo no m'incloc, pq cantava amb el se, ballant, al nostre seient (fruto de las x ampollas bebidas -q más da- q llevabamos al cuerpo), li molestava??? total! es el último! a tomar por culo! y estamos a viernes! qui no s'ha emborratxat en dijous a la guarra, al carme, a plataforma, a l'elefant... (espero no parlar només per mi...)

Alegria - alegria... que el sol surt cada dia, però hi ha qui no l'arriba a veure mai, joder

Aquest finde, el Se i jo ens hem decidit fer-ne una de grossa. La intenció és emocionar a 2 persones q ens estimem MO-GO-LLON, no dono més pistes per si 'cauen' per aquí. Però als primers que ens emociona és a nosaltres. oitant!

nota: qualsevol anomalia a l'escrit, és fruit del vi

LA GATXAN M'HA FET ENVEJA

2008-05-15T19:20:00.004+02:00

Doncs això, que la Gatxan m'ha fet enveja. Saníssima!

El puto rellotge biològic de les dones...

Ja en tinc 30 i jo era de les que deia que als 29, com la meva germana Su, volia ser mare. Jo ben jove. Però com no el posi dormint al sofà amb barana i el cotxet el guardi amb 456 candaus i alarma a baix a l'entrada (visc a un barri similar al Bronx), passo de pujar-lo diàriament 4 pisos pimpam...

Que no, que no és moment, por mucho que me pese. Per diferents motius que he de reconèixer.

Coses positives:

- estic totalment preparada per ser mare

- crec que és molt millor tenir-lo als 30/31 anys que no pas als 35

- la meva família política estaria en-can-ta-da, la sogra l'espera amb candeletes

- sóc de les dones que sempre he pensat que ha de ser una cosa increible

- la feina no em seria cap tipus de problema

...

Coses negatives:

- econòmicament, no està la cosa molt bollante

- el pis té 40m i 1 sola habitació, peu de dutxa, i no té ascensor (un 4t) ni galeria

- sóc conscient que no podríem fer moltes i tantes coses que fem ara, rotllo llibertat de moviment i tal

- no sé si el Se està realment preparat

- posats a canvi de vida, tenim un polo de 3 portes, un pèl xungo de moviment i el parquing a un ratet caminant de casa...

...

M'agradaria fer-ho en el moment que vegi que és del tot viable, tot i que no tinc ganes que passin 3 anys, la veritat, i haurien de canviar coses molt importants. Potser el pis és el que més em preocupa, tal i com està la cosa...

Doncs això, de moment, a cardar amb precaució. Enhorabona Gatxan!!!!

2008-05-15T18:56:00.003+02:00

Uff... ara feia molts dies que no escribia! I sempre tinc coses al cap de comentar i demés, però quan m'hi poso, ja no recordo ni per on anava, però vaya, a grans trets, alguna cosa 'remarcable'.

Finalment he començat el curs de Photoshop els dilluns i dimecres de 19 a 22h. M'agrada, i fins al juliol, puc aprendre'n molt, o això procuraré! La intenció és després de l'estiu continuar fent Freehand o algun programa similar i poquet a poquet aprendre una miqueta de disseny gràfic 'pel meu compte'. Ja aniré penjant els progressos a mode de muntatge...

Aquest cap de setmana hem celebrat els 30 anys, tres amics i jo. Vam anar a una casa de colònies. Érem uns 40 i estava tot més o menys planejat, però la pluja ens ho va fotre tot enlaire, tot i que al final, va estar molt molt bé. Ens van regalar un quadre personalitzat a cadascú i una ruta en buggie pel Priorat amb esmorzar i dinar inclòs. Planazo. ho farem el disabte 7 de juny. Us poso un parell de fotos, tot i que la qualitat és pèssima (no sé què cony li passa a la meva càmara), del regal i dels gots que vam fer per l'ocasió. Xulo, eh?

D'aquí 15 dies ja nem a tarifa-sevilla. Ole ole1 tinc ganes de desconnectar, la veritat. Serà un finde diferent amb tanta dona junta (9). Ja tenim la furgo (nem totes juntes!), l'hostal del primer dia a Tarifa, xulíssim, i l'alberg de l'última nit a Sevilla. Amb passeig a cavall per la platja de Tarifa inclòs! quin plan, eh! En faré crònica, que la cosa pot tenir teca.

I per últim, aprofiteu una de les coses que ofereix aquest finde, que hi ha un planazo genial.

OHHHH

2008-04-30T19:07:00.003+02:00

Ens ho vam passar teta, això sí, però només vam fer 200 punts i cap a casa... a la primera, vaya.

L'experiència molt guai. L'Ai i jo vam sortir ben satisfetes de la feina feta!

A la prova del corre-cuita vam escollir dibuixants, 50 punts, a la tribu -prova de la imatge-, no vam poder acabar el quadre (snif)... i no vam anotar res, però al fem ganyotes... jajaja vam ser les reines... el resultat... al setembre!

Després vam anar a dinar al japo per celebrar els resultats i vam passar tot el dia juntes. De conya!

Quan hi tornem, Ai??

GARBANZITO

2008-04-25T18:55:00.003+02:00

Els meus amics de Garbanzito han obert una tenda online... doneu-li un cop d'ull.

Hi ha coses moníssimes...

VAYA SEMANITA

2008-04-25T18:20:00.005+02:00

El dia de Sant Jordi el capo ens va deixar plegar al migdia. Que guai. A més, amb el dia que feia... va estar molt bé. Al vespre vam anar al Camp Nou, hi havia un ambient brutal... dia rodó.

A l'Ai i a mi ens han trucat per anar a concursar al Bocamoll. Pim pam. Dilluns al matí grabem, però no s'emetrà fins al setembre... a veure si ens emportem alguna cosa!!! tic una mica nerviosa, tot s'ha de dir...

Ahir va venir l'Uri a sopar. Havia de ser un sopar típic d'entre setmana: abans de que xapi el metro pa casa. Què cony. Vam acabar al Zodiaco a veure al Di i allà vaig conèixer al Muchachito. Siiiiiii. Es veu que el seu germà sempre hi és i mira, ahir hi era ell i tot... i ens vam fer unes fotillos tots... jijiji que guai. És que m'encanta aquest home! En el seu moment ja li vaig fer un mini post i vam acabar a una disco que l'única que vaig pagar vaig ser jo, per ser dona. Total, hem dormit dues hores avui, però que nos quiten lo bailao. aquí us deixo una fotico del que em va escriure...

FACTOR SORPRESA

2008-04-25T18:00:00.003+02:00

Vaig tenir un aniversari realment maquíssim.

El dissabte 19 els amics em van preparar un dinar de puta mare sense que jo sabés res... El Serg s'ho va currar mogollón, es va inventar una milonga d'una reserva a un restaurant (Bocavella, al ptje. bocavella) per nosaltres 2. Hi vam anar en bicing amb un solet que encantava... Quan arribem allà, veig que em porta a un portal totalment desconegut... i jo 'uiiiii', i jo res, fent-me la tonta que el factor sorpresa és molt guai i passa poques vegades, que cony. I quan vaig arribar dalt al pis del xev i la cris, pam! taula per 10, que guai. Hi érem tots.

Després futbol al bar i fins les tantes.

A l'endemà havia d'anar a dinar a casa els sogres perquè el serg ja era allà ajudant al seu pare fent no sé què. Pillo el bicing amb un resacón considerable i em planto allà.

'Pa, què hi fas aquí?'.. em vaig quedar glaçada. Tooota la family! havia baixat de riu sense saber res a dinar i passar el dia amb mi... i tot ho havia muntat el serg (2 tantos carinyo). Un altre dia maquíssim. Vaig estar tot el dia nerviosa com una nena petita de la sorpresa que m'havien donat. Per dos motius:

1.- Perquè jo sóc molt observadora i poques coses passo per alt, sempre li xafo les sorpreses al serg, pobre, ho clixo tot... mira, diga'm xafagaites... i realment aquesta me la van colar mooolt ben colada. I em va encantar, evidentment.

2.- I perquè sempre els hi dic a tots que no baixen mai a veure'ns a la city... que si no sóc jo que pujo no veig a ningú i realment em va fer molta molta ilu que baixessin a dinar.

Pastelet, regalets... mmmm

I l'endemà em va trucar el Vadó del Freakandó, una altra sorpresa del serg, que aquest any s'ho ha currat a saco...

2008-04-21T19:16:00.001+02:00

Demà faig la crònica del cap de setmana, que ha sigut molt molt guai. Gràcies serg, t'estimo molt. I merci a tots/es. ;-)

Poques coses a dir

2008-04-18T22:08:00.004+02:00

- Quan vaig en cotxe amb el serx, em diu que m'agafarà torticulis de tant mirar cap dalt. I és que tinc una mania/hobbie de mirar els pisos, les cases i sobretot les terrasses. I quan és fosc i hi ha els llums encesos de les cases i la cortina no està passada.. uff, llavors ja és... m'encanta mirar/observar/espiar les cases. Mira, hi ha qui li dóna per una altra història (i millor no saber-ho pq, te'n dones compte que ets tant 'normal'...)

- M'encanta el BiCiNg. SÍ. Fa molt poquet que l'utilitzo però ja sóc tota una bona usuària i per 24€ tinc tot un any per utilitzar-lo. Que bé. M'encanta.

- Que bé que plogui. I que duri.

- Dilluns faig 30 anys i és un aniversari un pèl trist, perquè estic a zero ($). Aquest mes, entre el despilfarre d'Alemanya i la donació que hem fet als mossos, estem pelaaaats... no em puc permetre el luxe de pagar 4 birres a qui vulgui. Ni això! Cagunseuna! Però bé, resem que la renta arribi aviat que aquest any ve bollante i si a sobre el ZP ens 'regala' 400€, pago la/les rondes. Sí senyor. Animussssss (dedicat a la Gatxan, que li encanta).

Que plogui, que guanyi el Barça tant demà com dimecres, i que tingueu bon finderela.

30 de 30

2008-04-13T18:55:00.005+02:00

Seguiré llistant; en aquest cas 30 fets/accions en 30 anys

1. Néixer en divendres, 3.100 gr i 52 cm
2. Créixer, tot i que no massa
3. Estudiar fins a un cicle superior, tot i haver aprovat la sele
4. Aprendre a nadar de ben petita
5. Fer dansa durant uns anys
6. Aprendre a tocar les castanyoles i la flauta, tot i que em vaig quedar als inicis (al piano no hi vaig arribar)
7. Aprendre a anar en bici i en moto
8. Treure'm el carnet de conduir a la primera en els 2 exàmens al 98
9. Treballar en 12 feines remunerades diferents
10. Fer classes de dibuix, català i repàs escolar (m'encantava fer la profe)
11. Enamorar-me
12. Fumar, entre d'altres vicis
13. Emborratxar-me en diveeerses ocasions
14. Perdre la virginitat
15. Independitzar-me als 21
16. Viatjar a 12 països diferents
17. Anar a viure a 130 km de casa
18. Banyar-me en aigues balears i gregues
19. Hipotecar-me
20. Tenir gossos, gats, hamsters, tortugues, cucs de seda, periquitos, peixos..
21. Trencar-me el canell, el colze i esguinzar-me el turmell
22. Viure en 4 pisos diferents, a part del pis i la casa dels pares
23. Fer de guia per Barcelona a adults i nens
24. Casar-me pel civil
25. Conèixer gent molt interessant i perdre'n de molt estimada
26. Actuar a una presó i a un psiquiàtric
27. Fer de voluntària
28. Mourem en patins, bici, moto, carro, tractor, cavall, cotxe, camió, tren, autocar, vaixell, avió... (em falta el globus, l'helicòpter i el submarí)
29. Anar al Camp Nou diverses vegades (és la vegada que he vist més gent al meu voltant)
30. Ser molt feliç i passar-m'ho molt bé durant aquests gairebé 11.000 dies (oidà!)

2008-04-13T17:37:00.003+02:00

Us explicaré la història d'aquesta fotografia que és una passada.

A la feina on treballava abans fèiem les reserves del planetari municipal. Quan es va inaugurar, va venir en Pedro Duque.

Els alumnes d'una escola de Barcelona van preparar uns mòbils per en Pedro tots emocionats perquè se'ls emportés, sense esperar massa cas per la seva banda (aquestes coses, amb gent important, ja se sap..). La qüestió és que ell es va emportar el sobre amb tot el que li havien preparat els il·lusionats nens i nenes.

Al cap d'uns mesos, quan ja ningú se'n recordava del Pedro Duque, del sobre ni dels mòbils, van rebre una carta amb un escrit i una fotografia.

La fotografia és la que us ensenyo i la carta era del Pedro Duque i explicava que, degut a la impossibilitat d'emportar-te tot el que li havien fet els nens i nenes a l'espai, va decidir emportar-se'n un a mode de representació al seu pròxim viatge a l'espai i per agrair tot el que van fer, els hi enviava aquesta fotografia que ell mateix va fer pels alumnes.

I aquí teniu la fotografia, amb el planeta Terra de fons i el mòbil penjat a una de les finestres del coet, per dir-ho d'alguna manera.

És flipant el detall d'aquest astronauta. Evidentment van flipar els alumnes, els profes, la gent del planetari...

Aquesta foto es va penjar a tot arreu, a l'escola, al planetari, a l'escola de cel...

M'encanta, ho trobo maquíssim i la guardo com si fos un tresor.

Pantalons curts i genolls pelats

2008-04-10T19:54:00.007+02:00

Queden 11 dies per fer 30 anys... 30!

I mira, per posar-me una mica melàncolica, llistaré quatre coses que feia jo quan era petita i ara ja... ha quedat en el recuerdo de la quinta...

- tocaves i jugaves amb gossos i gats abandonats i no et passava res

- teníem cucs de seda a casa

- per berenar, sempre menjàvem pa amb alguna cosa

- quan sortíem del cole, anàvem a tombar pel terme, sense rellotge, evidentment, i tornàvem a casa quan s'encenien els llums

- mai vaig tenir consola, ni res per l'estil. Una barbie (ja era granadeta) era la meva joguina més preciada... (i una de les més cares)

- la roba que portava era heredada de les meves germanes, sóc la tercera, però sinó, sempre hi havia la veïna o l'amiga que te la passava

- igual passava amb els llibres de l'escola

- al cole, al meu curs érem 3 persones, érem 12 en una classe de 4t, 5è i 6è i la mateixa profe ens feia totes les assignatures..

- els diumenges, bebíem coca-cola. 2 ampolletes per 4 germans, i ens la dividiem exactament, amb el tap

- les hores i hores que vaig i vam arribar a passar dalt a les golfes de casa la pina jugant a mestresses de casa, teniem casa, fills, botigues, diners... i molta molta imaginació

- quan ens fèiem mal, et curaven i arreando, en cap moment et preguntava ningú qui t'ho havia fet

- fèiem bunyols amb aigua, saliva i arena, i els deixàvem finíssimsss

- em donaven 40 peles per anar al cine i en tenia per un plim, pipes, xiclets de pela i alguna cosa més

- fèiem cabanyes amb palés i sempre hi havia qui es muntava tot una verdadera suite

- quan marxava la llum, feia els deures a la taula de la cuina amb una espelma

- vam viure fins que vaig tenir 4-5 anys, 6 persones en un pis de 40m2

- menjar una natilla o una copa de xoco era tota una celebració

- el xandal sempre anava ple de parxes d'aquests que es planxen i s'enganxen fins que realment no es podia aprofitar, i evidentment, era comprat al mercat

- el mes de maig fèiem 'el mes de maria' que consistia en muntar amb caixes o canastes i un tros de roba un altar per la verge (de plàstic) a l'entrada d'alguna casa. I posavem flors fresques cada dia. Les dones passaven i ens donaven duros i peles bàsicament, si queia una moneda de 25 era tot un aconteixament, i en tot el mes, ens donava per fer una merendola de coles, fantes, patates i galetes salades al mig del camp

- a l'estiu, quan venien els de barcelona i rodalies, muntavem play-backs i espectacles pel veinat, i passàvem la panereta. Otra merendola al canto per finalitzar l'estiu

- Anàvem als trossos a menjar fruita, banyar-nos a les basses... procurant que no et veies el pagés, cosa que no sempre ens sortia bé, és clar i era quan ens perseguia amb el bastó, me'n recordo perfectament d'un...

- els grans ens feien la vida impossible, ens 'segrestaven', almenys a mi, eh, Io? i en teoria, et salvava el tenir germans grans, tot i que en el meu cas, no sempre era així...

- els contes estaven super fets pols de tant mirar-los

- esperaves els reis en candeletes perquè caiés algo

- viatjàvem en cotxe, quatre crios al darrera sense cinturó, ni cadireta, ni res de res

- venia el metge a 1r, 4t i 6è a fer-nos la revisió al cole, és tot el que veies al metge, evidentment, ni psicòleg, ni logopeda, ni pediatre... el metge de capçalera i au.

Podria estar aquí escribint i escribint, però de moment, aquí em quedo.

Per celebrar els 30, continuaré llistant més endavant

2008-04-09T19:30:00.002+02:00

La noche es nuestra

Si us molen aquest tipus de pelis, recomenadíssima!

COMO PEDRO POR ALEMANIA

2008-04-09T18:56:00.014+02:00

Divendres vam agafar l’avió rumbo Frankfurt. Ens esperàvem tres dies genials.
Quan vam arribar a l’aeroport de Frankfurt, vam anar a recollir el cotxe que teníem llogat. Una cacho ford galaxy de 7 places. Nova de trinca. Jajajaa

Vam anar cap a l’hotel i després d’instal·lar-nos, vam demanar al simpàtic recepcionista que ens recomanés un restaurant per menjar alguna cosa típica del país (ens moríem de ganes de menjar xucrut, frankfurts, cartofen i beure bona cervesa). Encertadíssim. Al costat de l’hotel i boníssim

El millor de la nit! La cartera amb 80€ que es va trobar el Se a la porta del restaurant sortint a fer un cigarro. Sí sí. Ens va sortir el sopar per 12€ per cap! I la cartera moníssima!

:-@ ... quina sort, no??? Bé, s'ha de dir que en tot el viatge n'hem tingut molta!

Després de sopar vam continuar la ruta cervesera i vam anar a un parell de pubs fins que vam creure que havíem d’anar a l’hotel a descansar ja que l’endemà no teníem pas llit.
Pel matí, turisme per Frankfurt.

Dinar i cap a Heidelberg

Llàstima de la pluja perquè realment és un poble preciós! Vam tenir poc temps, ja que havíem d’anar cap al Time Warp a Mannheim (poc turisme vam fer aquí...). Així doncs, a comprar botellón i de cap al TimeWarp.

Vam trobar uns espanyols que ens van cagar una mica, la veritat, ja que ens van dir que ojito amb els controls de la poli alemana (el Se i jo vam veure com, un poli secreta, arrestava a una noia francesa per fumar un porro DINS el festival, vam flipar... )Vam decidir, però, anar fins al festival amb la furgo per les bosses, pel beure, per si volíem descansar...
Després de diversos intents de bon aparcament, vam acabar a un camí, botellón i de pet cap dins. Quines ganes!
Per aquest ordre:
- Chris Liebing
- Sven Väth
- Carl Cox
- Pet Duo
- Rush
- Loco Dice
- Luciano
- Ricardo Villalobos
- Richie Hawtin

Genial: Hawtin (és el putu amo, sense dubte), Loco Dice, Villalobos i Sven Väth

Vam sortir d’allà a les 14h, vam anar a fer un cubata al cotxe! I ens va fer fora la poli. McDonals, aeroport, per un pèl perdem el vol per no saber on cony aparcar la Galaxy i cap a Bcn. Mmmm i dilluns festa. Sort! Eh, pau? Sort!

M Ò N I C A

2008-04-03T20:37:00.004+02:00

Segueix somrient allà on siguis

dibuix: cosas mínimas

Puges al telecadira? No, merci, vaig a peu

2008-04-01T20:35:00.005+02:00

El Tupper Sex divendres va estar molt bé. Al final érem unes 15 noies disposades a veure i a escoltar tot el que aquella maleta ens podia oferir... encara no sé com hi cabia tot allò alla... ;-) jajaja. Pos eso, unes rises, un esprai ben frescoret, una maduixa deliciosa, i unes maduixes delicioses -gràcies she, tot una currada- un desatascador enorme, una comercial molt cachonda i moltes ganes de provar la compra (per encàrrec fins dijous... :( )

Se'm va fer tard i no vam marxar al poble fins dissabte, on vam celebrar el cumple de la Pi, 85 ben portats anys i de la Io, 33, l'edat del barbes. Un fart de peix a casa el papi. De conya.

Corre, torna a agafar el cotxe i vola fins a Bcn, on ens esperaven per nar cap a la Cerdanya a momir. A mig camí, vam fer parada per comprar un porta-esquis d'iman, que ens va sortir per uns 25 euros. Uiiiii tan barato, això vola al primer canvi a tercera. Doncs no! va aguantar com un campeón i això que de baixada vam pillar pluja, velocitat... no,no, doncs bé, tu, menos m'ho creia.

Doncs això, vam anar a dormir a la Cerdanya per esquiar a Andorra tot el diumenge. Jo només havia provat l'esquí un parell de vegades i no va ser de emoción vaya... no em va molar massa per no dir gens, però s'ha de provar de tot en aquesta vida i més per opinar...

Doncs com que s'ha de provar de tot, a això vaig anar, a provar l'snow. I mira por donde, que em va molar més que l'esquí.

Al principi fatal perquè no ens portàvem massa bé aquella taula i jo, la veritat, però al llarg del matí, la cosa va anar avançant i a l'última baixada només vaig menjar neu 3 vegades (comparat amb les 10-15 d'un principi...). I, seguint la tradició, la vaig liar mogollón als telesillasdelscullons. Em fan por i no sé baixar... és superior a mi. I tot el dolor corporal que tinc en aquest moment, és més dels talegos del telesilla que no dels cops de cul de l'snow...

A vore si l'any que ve ho torno a provar i ja va millor la cosa. Al Se li faria molta ilu. Ho tornarem a provar.

Per cert, adjunto foto de com va quedar la crema de cacau de la Nu incrustada a l'entrepà de bimbo després de 40.000 caigudes...

Per cert!! MOLTES FELICITATS, VANE!!!! Ja en són 30 !!! A mi em queden 20 dies!!! Aiiaiaiaiaiaiaiaiaia

Llarga vida a l'Albert Espinosa!

2008-03-28T15:45:00.007+01:00

Em va encantar. Ahir vaig a anar a la presentació del llibre que us parlo a un post anterior, El Mundo Amarillo, a l’Fnac de l’Illa.
Hi havia l’Albert Espinosa, l’Elisenda Roca i l’Eloy Azorín (per cert, súper vergonyós i vermell com un tomàquet tota l’estona). Després de parlar una representant de l’editorial, va presentar el llibre l’Elisenda Roca. Una passada. Es veu que coneix molt a l’Albert i va donar 23 raons (número significatiu al llibre, el 23) per estimar-lo (a ell, no al llibre, que també...). Es va emocionar moltíssim. Realment, que t’escriguin una cosa així... Va estar molt molt bé.
Després va parlar l’Eloy Azorin. Es veu que també són molt amics arrel de sortir a l’última peli de l’Albert, ‘No me pidas que te bese, porque te besaré’. També va estar bé, molt espontani. També es va emocionar moltíssim. I per últim va parlar ell.
Ja l’havia vist a l’Abuela de Verano, a Ticket, a La Tarda... he vist també Planta 4, La Vida en 65’... però no m’havia entrat mai tant com arrel de sentir-lo per la radio, i ara ja... m’encanta.
Va dedicar el llibre als seus pares que estaven a primera fila, al meu costat (avantatges d’anar sola als llocs, sempre hi ha cadires sueltes...). I aquí encara es va emocionar més i ens va emocionar a tots.
Tinc unes ganes de començar a saber qui són els meus grocs...

I després, al cine a veure la pre-estrena de Despierto, amb la Jessica Alba i el Hayden Christensen. Al principi bastant conyazo, però va resultar una sorpresa ben agradable. Està molt bé.

DE TORNADA, AMB BICI 'NOVA' I TUPPERSEX

2008-03-26T19:42:00.004+01:00

Bueno, bueno, bueno... quina setmaneta més curta. Aquests dies han anat molt bé: tranquil·la, bona companyia, bons aliments... i pupes noves (últimament no sé què em passa que tinc un iman per toda dolencia que ande perdida, joder): encara estic encostipada, m’he autolesionat els 2 braços... i tinc el llavi com el cul d’una mula. Ja vaig comentar que em vaig amorrar a un aparador al Born (diga’m curiosa) el diumenge que va baixar la Li. Doncs no sé si se m’ha infectat o què, però se m’ha posat... vaya, que ni la Veneno. Digooo.

Per fi m’he fet el Bicing, ja era hora. I més ara que estic com a molt inspirada a fer esport. Pujo cada dia les escales del curro (4 pisos, els mateixos que a casa, on em sento obligada a pujar-les pq no hi ha altra opció), vaig del curro a casa caminant (30’), i he començat a fer bici estàtica a casa (només porto 1 dia i 20’, però si no m’animo jo...). M’he començat a prendre el tema del jalo una mica en serio pq serà l’hora de posar-se a prendre el sol i no trobaré tovallola que hi càpiga...
Què us sembla?? Moderna, eh! Jajaja és de la sogra quan era jove i es posava bombon a casa. I he pensat que abans de comprar-ne una, millor comprovar si realment m’hi enganxo o no.. falta customitzar-la una mica amb quatre gomets de colors... per donar-li un aire de modernitat, si cabe...

Aquest divendres a la tarda una amiga ha organitzat un TupperSex a casa seva (és com les reunions de fiambreres que feia ma mare quan era més jove a casa, però amb productes més eròtics que els recipients de plàstic...), el sexshop a casa, vaya. I la tia s'ho ha currat, diu que hi haurà maduixes i cava i tot... mmmm.
I el dia 4 ens en anem a Mannheim, Alemanya, a un macro-festival techno con lo mejorcito en cartel. Quines ganes. A més som 6 molt ben avinguts. I farem Franckfurt i Mannheim. Fiuuu! escapada de finderela. De divendres a diumenge. Ara! el dilluns amb pala m’hauran de recollir al curro... però guai, tot el que sigui agafar un avió, m’entusiasma. Siii jodeeerr

On és el Mad?

2008-03-26T19:19:00.002+01:00

sempre fa com que no hi és...

EL MUNDO AMARILLO

2008-03-18T20:36:00.003+01:00

Avui he estat tot el matí tombant amb el cotxe i a 'El món a RAC1' he estat escoltant una entrevista que li feien a l'Albert Espinosa (guionista -és la seva biografia-de Planta 4ª, autor i director de 'Tu vida en 65'', entre moooltes altres coses, entre elles, guionista, col·laborador a la radio, tv, premsa escrita...), doncs bé, estaven parlant del primer llibre que ha escrit:

La qüestió és que m'han entrat moltes ganes de llegir-lo. El dia 26 de març, o 27 ara no estic del tot segura, el presenten a l'fnac, l'Elisenda roca i l'Eloy Azorín (actor que surt a la seva darrera peli) i qui se n'ha encarregat del pròleg. Aquí en teniu un fragment:

Albert habla de un mundo al alcance de todos con el color del Sol; el mundo amarillo. Un sitio cálido donde los besos pueden durar diez minutos, donde los desconocidos pueden ser tus mejores aliados, donde el contacto físico pierde su connotación sexual, donde el cariño es algo tan cotidiano como comprar el pan, donde el miedo pierde su significado, donde la muerte no es eso que le pasa a los demás, donde la vida es lo más valioso, donde todo está donde tu quieres que esté.
Este libro habla de todo esto, de todo lo que sentimos y no decimos, del miedo a que nos quiten lo que tenemos, de reconocernos enteramente y apreciar quiénes somos cada segundo del día. ¡Larga vida a Albert!

Bona pinta o no?

S'ha de dir que personalment ja m'agradava molt... i avui he conegut moltes coses més d'ell...