Avui, per insignificant que sembli, he pensat que no ens en adonem de les coses... almenys, les de més a prop (les q te'n dones compte, segons la situació, que són les q més t'importen), fins que hi penses.
Els meus dos gats tenen 7 anys!! 7! 7 anys! més de 2.000 dies!
Avui estàvem al sofà el serg i jo, i ens hem mirat els gats i hem dit 'osti, és q fa temps q estan amb nosaltres...' Així. pim pam. Ho pensem i diem: 7 anys!
són molts dies! molt moments! molts vespres!
buah! com passa el temps. Això vol dir que fa 7 anys q visc amb el serg. I li he dit... 'tu i jo, sempre estem junts! pensa en tots els dies que portem... un al costat de l'altre... no sé, per un moment... he sigut conscient de tot el viscut... és molt, i poc, a la vegada.
aprofitat? espero que sí, però me'n dono compte que el temps passa moooooolt de pressa.
Massa, a vegades.
