El que dóna de sí el dia de la Mercè

Va bé això de fer un parón a mitja setmana, i més, quan saps que el pròxim dia festiu no és fins al 8 de desembre... pufff! quina tardor més llarga aquest any! on són tots els ponts??

Pos eso, que un dia festiu dóna per molt, facis el que facis.

• Dimarts a la nit vam anar a veure 'El niño con el pijama de rayas'. Al no llegir-me el llibre no sabia ben bé com anava la història, i la veritat és que la peli em va agradar, tot i que és dura, com tot el que toca el tema dels nazis i els jueus. Però us la recomano!

• Ahir em vaig despertar a tres quarts d'onze... oohh que bé... Com que ara m'aixeco cada dia súper aviat (no sé si us he comentat que ens han canviat l'horari i fem intensiva tot l'any! de 8 a 16h! - està de cooonya-); em cundeix molt dormir quan puc... mmm..

• Vam fer mogollón de coses per casa, coses d'aquestes que tens pendents... arreglar una persiana, un llum, un pomet del moble... però que et fa content tenir-ho fet (ho arrossegàvem de ves a saber quan...)

• Vam anar a dinar a casa els sogres, que sempre està bé. A més, com que els divendres ja no surto a les 14h, no els veig mai, i és una manera de fer família, i el menú sempre és boníssim!

• Per la tarda, poca cosa, Buzz amb la PSP, pel·li dolentota (Ruinas) i zapping a la TV i a dormir...

Dijous, demà divendres i finderela. Yuhuuuu!

ENERO EN LA PLAYA - Facto Delafé y las Flores Azules

Y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar. Sin pestañear hablamos con el jefe un cuento chino y, como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil ¿Tienes frío? Pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfadas porque eres más lista y menos egoísta que yo ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

Pero nos da igual, hoy ganaremos el Mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre. Mosquitos volando y grillos cantando y tú a mi lado muriendo de sueño. Cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta. Malvado, engreído, traidor y forajido. Conocido bandido en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales semiespaciales. Y te duermes…

Vivan las noches. El sol, la sal en tus labios. (x5)

Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado de la cama, de esta cama ahora repleta de mantas en esta mañana fría, fría, fría, congelada, congelada.

PETIT RECULL D'UN GRAN ESTIU

Aquest estiu no hem sortit de Catalunya, però amb els kilometres que hem arribat a fer segur que hem anat a Galícia i hem tornat. No hem parat...

Vam començar l'estiu anant al poble de Festa Major i com que hi havia uns barcelonins, hi havia ruta obligada pels voltants...

Al poble hi hem tornat, i hem fet molta molta molta platja! Amb els que ens agrada! i a més, aquest estiu ens vam firar un parell de tumbones i el que han donat de sí! Llàstima que amb totes les hores d'oficina que ja porto poc queda d'aquell moreno maco d'estiu...

Ja vaig comentar en el seu moment que a l'agost fèiem 12 anyets i el Sergi m'havia preparat una sorpresa... que maco. Doncs el regalet en qüestió va ser anar a Sant Feliu de Guíxols a passar la nit al Sea Star. Havíem de ser al vaixell (de vela, tot de fusta, amb camarots...) per la tarda, sortíem a la mar a veure la posta de sol, amb chill out de fons, un pica-pica, i tornada a port. Allà, un soparó de peix, 'barra lliure', dormir i esmorzar. Ens ho vam passar TETA, però teta! Hi havia unes 12-14 persones més i potser eren les 5 del matí que ens en anàvem a dormir. Riure, va ser poc. Genial. Gràcies amor!

Hem estat a Cambrils amb uns amics, visita relàmpago a Lleida.. per Tarragona, al carrer Merceries...

A l'Illot, amb molt bona companyia, com sempre, i gastronòmicament parlant, in-su-pe-ra-ble. Teníem els pescadors incondicionals que cada dia ens portàven el dinar, sopar... potes de bacó, popet, unes paelles d'escàndol... aishh que costarà treure'ns tot això del damunt ! :(

I unes barbacoes al Delta...

Una altra cosa no haurem fet aquest estiu, però pendre el sol, fer kilomètres, riure, disfrutar dels amics, menjar i beure... a saco. Això és el que l'ha fet tant especial.

I l'hem acabat estrenant la nova casa d'Alcanar, fent de pintors, jardiners... disfrutant de la gent, del paisatge..

Vaya, que estem a mitjans de setembre i em sembla que encara hi som.

I aquest finde a la Festa Major de Tarragona. Visca Sant Tecla!

TOT TORNA A LA NORMALITAT...

Uf.... ja s'ha acabat l'agost, quasi l'estiu, el no tenir horari...
Avui és el primer dia que faig jornada sencera i que em quedava a dinar a la feina i tinc un mal de cap... que dura que serà aquesta setmana!
Quan hagi pogut recollir alguna fotico d'aquest estiu ja en faré un resumillo. No hem fet res però hem fet de tot. Ha estat genial, la veritat, però ara toca tornar a centrar-nos i a agafar aire!
Així doncs, ja torno a ser per aquí. Mica en mica