COSITAS VARIAS

feia molt dies que no escrivia... !

però és que el temps passa mooolt ràpid i no he trobat el moment ni l'ispiració per sentar-me un moment davant del blog.. nem per parts:

- a la feina molt millor. Sempre s'han de deixar passar uns dies perquè tot es torni a posar al seu lloc, i ara potser està tot més tranquil i jo estic més a gust amb la meva feina, tot i que sempre hi ha alguna cosa que et toca els collons.

- pel que fa als projectes, tot penjat :-( -com sempre, vaya, en mi linia...- no tinc plaça, de moment, al curs (estic en llista d'espera) i encara no he concertat la visita a la ong... sempre ho deixo tot per última hora i després hi ha coses que no s'acaben de fer, pero estoy en ello, estoy en ello

- una molt bona notícia, al final, i després de molt estrés, molta intercomunicació i moltes xales, hem muntat una escapadeta de cap de setmana. 9 xavalines, de moment, ens en anem a sevilla, cádiz, tarifa.. l'últim cap de setmana de maig. Siiii jodeeerrrr. Pot estar molt bé

- i una molt mala notícia, tot i que esperada i irremediable, ja ens han pujat la hipoteca. 80eurets al mes. toma ya. i el sou 60 més... com hem d'anar bé???

- ara vinc del dentista i m'han dit que el mes que ve, o m'arrenquen una dent o em posen un clau a l'os, per fer lloc... que guaaaaaiii

i de moment, esto es todo. aquest finde nem de dinar familiar i diumenge hem de fer coses a casa, o aquesta és la idea. I tot ocupat fins a ves a saber quan. però millor.

ale, bon finde

NO PUEDO MASSSSSS

"juntos, juntos quiero bailar juntos juntos, juntos quiero bailar juntos quiero bailar juntos contigo mi amor Ven empieza a bailar el ritmo que te traigo ... levantando las manos..."

això és el que estic sentint a tota òstia des de casa. Per favorrrr!!! quien coño escolta això?? bueno, està clar, la vecindad... som de lo més normal que corra per la zona, sinó els que més. Manda huevos.

Ja està. Hem de canviar de feina, per poder guanyar més diners (ja ja). Saber-los administrar (seria difícil) i canviar de pis. Sé que allà hi hauria un altre tipus de problema o incomoditat, però arggghhhh ! de verdad que hasta los wins, però és lo que hay. En el seu moment no podíem optar a res més, joder. I ara, ven això, amb el que ens costaria i torna't a posar a buscar habitacle, i como no pedimos poco... és igual, no ens fem mala sang. Todo se andará.

La ratxa continua igual de xunga. Això deu ser el temps, Gatxan. A la feina igual d'agobiada i sense avançar. Anclada en el mateix lloc.

Sempre ens queixem, però a vegades cal un canvi, no sé. La necessitat de veure les coses més enllà del que tens cada dia al davant. Sort de les petites coses, què faria sense la meva gent, l'iPod, els mails amb foto de la Lídia, les cervesetes de tarda amb la gent que t'alegra el dia, els plans de cap de setmana...

Animussss joder, animussss

això va per tu, NiNeTa

La sister petita i jo tenim una manera d'expressar-nos un tant curiosa. i ens encanta perquè hem provat que entri més gent al joc i no hi ha manera, no ho acaben de pillar, si més no amb la gràcia que tenim nosaltres per trobar allò en aquell moment.
S'ha de dir que a vegades és clavaíto clavaíto... tant, que tres dies després encara et parteixes el cul. Total! tot això és per donar entrada a la magnífica foto recién llegada. Toma ya!
Anàlisis? no es mereix! Toma torera, àcid de la època, tiro de mig metre, huevecillos marcats i gorraalosemetienequesalirelflequillo. IM-PRESIONANTE
Otro sol, tu, nina. Ets la reina, ja ho saps. I que les eines no es deixen, també ho saps

SARA

ets un solet, un solet encantador que em dónes tantes ganes de ser més jo...

sempre t'ho he dit... i sembla mentida, perquè des del primer moment que ens vam veure que m'ha passat el mateix, sento realment una força enorme cap a tu

m'encantes

ahir ens vam veure i vam prometre que abans que te'n vagis a la Índia al mes de juny tenim algunes coses pendents

a por ello

mil gràcies per ser aquí, encara

t'adoro

necessito això, ja! -canviant mobiliari-

En quina parada baixem?

Nou dia de ruta per Catalunya, en aquest cas per Girona. Platja d'Aro, Vilobí d'Onyar i Arbúcies. Dia gris amb aigua. No m'agrada sortir així però convé, convenen molts i molts dies com avui però amb més aigua.

Arribada a casa i sortir volant per anar al cine. Monstruoso. UN TRU-NYA-CO. Literalment. No ens ha molat gens, sort que les entrades ens han sortit gratis perquè si no... és d'aquelles coses que penses, quin desaprofit.
Érem 5 a la sala. Ni 4 ni 6, 5. Birrilla por aquí birrilla por allí. Sortim i anem de cap al libanés. Una cambrera morta de son i amb ganes de xerrera i bon rotllo ens convida a 2 xupitillos per cap després de sopar. Sortim. Plou.

Hem de passar pel despatx a buscar l'esperada garrafa d'oli del poble (el millor del món) i més obsequis de la sogra. Decidim que la millor opció és combinar busos de manera que només gastem 1 viatge (tarifa integrada que se'n diu). Veiem un bus i el pillem. Una vegada a dalt i amb els vidres embafats veiem que no és la ruta que buscàvem. Jo baixo i ell es queda. Què???? -Serà per l'efecte dels xupitos?- Total, ens trobem a la següent parada i decidim que és una tonteria tornar al despatx. 'Estem més a prop de casa que del despatx', diu. Però una vegada caminada la distància, a peu perquè la combinació ja no era possible, no sé què dir.

La qüestió és que ja estem a casa, podent veure un trosset de ZOO (amb el rotllo del Conrad i la Diana inclòs) i esperant el dia que ens espera als dos demà. Una puta merda de dia, però és el que hi ha. Ja ho hem parlat i canviar de vida ara no ens va bé, sinó... ja seríem a Madagascar amb dues motxilles -és conya, no?-. Això sí, pel meu cumple nem a Lisboa. Siiii jodeeeerrr.

paus, sanga, serg i jo

Al tate. Estàvem a Jaume I i havíem d'anar a Rocafort. Pugem al metro. Ens passem la parada d'Urquinaona, enlloc de recular que hagués sigut el més sensat, nem fins a Pg. de Gràcia, sortim al carrer (¿?), tornem a entrar, fem tot el passadís d'intercanvi de la groga a la verda. Nem fins a Catalunya. Allà canviem a la vermella. Ens equivoquem de sentit i no! tornem a ser a Urquinaona. Canviem i per fi arribem al destí: Rocafort. Això sí, 2 h i mitja més tard però amb una patxorra i un happysme... Un plaer, nois.

Per molts anys, ketxup.

NO M'AGRADA

els preus abusius, que em toquin els cullons, la dreta, la violència gratuïta, que m'encenguin el cigarro, la foscor, perdre el temps, el desordre, que m'apretin a la carretera, el color lila, els dies grisos, tenir el singlot, les ungles llargues, l'Acebes i el Zaplana, perdre gent que m'estimo, l'església i tot el que comporta, la tònica, els sapos o gripaus, sortir de festa i arribar quan ja és de dia a casa els meus pares, el Bill Murray, treballar en el que no m'agrada, els 'taps humans' a les voreres, tenir mal de cap, l'Enrique Bunbury, els bracelets-anells que van de la 'munyeca' al dit, la pujada dels preus i la vida en general, la lentitud, no poder tenir el pis que desitjo, els toros, la epaña profunda, les obligacions, els viatges en autobús, els llapissos sense punta, l'or, dormir sense coixí, que facin varies coses que m'agraden a la tele, les platges d'aigua bruta, aquelles mini-motxilletes penjades a l'esquena, la Roser, segons quins coberts, donar la nota, les joies, l'Amor (GH9), els peatges, no ser conscients del que ens queda per poder aprofitar molt més els temps, no poder disfrutar més de la meva família, portar rellotge, Identity, les pintades al carrer, estar nerviosa, no tenir la suficient empenta per fer el que m'agradaria, el color blau marí, les platges abarrotades, el vent, els pantalons llargs massa curts, sentir-me observada...

JUNO

Acabo de veure la peli i no me'n puc estar. M'ha encantat. GENIAL. I té unes frases boníssimes, molt molt bones. Comèdia, drama, molt de sentit, et fa pensar, i et fa tenir ganes de ser Juno en molts dels pensaments que té. Us la recomano de veritat. Genial Ellen Page. Ole que la peli estigui nominada als Oscars. No he vist cap de les altres pelis nominades com a millor peli, tot i que aquesta setmana espero veure 'No es país para viejos'. El Bardem ha d'estar genial. I espero veure les altres.

Nanit

satisfeta de mi mateixa

Avui he anat a ensenyar dues instal·lacions a uns clients del País Basc per terres gironines. Sola. La primera sortida, d'aquest tipus, sola. A les 10 havia d'estar a La Bisbal de l'Empordà. El dia no ha començat com havia de fer-ho. Obria els ulls a les 7.30. Meeeerda! Dutxa ràpida, cafè volant i porta.

Havia de creuar tot bcn per les rondes i pillar autopista i volar. Sort que la ronda nava bé. Surto de l'autopista a una hora que dius, guai. Pos no. He trobat de tot, boira, camions, obres... como no, m'he confós de cruïlla i m'he passat l'entrada al lloc en sí. Total, quan he arribat allà els clients ja hi eren. I jo 'lalalalala'. Comencem bé.

La visita bé. Acabem. Cap a l'altra. Però jo no hi havia estat mai i havia de donar la sensació que la coneixia com si fos casa meva, vamos. Pos no. Evidentment, he passat per davant i jo ni l'he vist. Uns 100m més endavant, poso els 4 intermitents i excusant-me els he fet tornar enrere, això tapant el mapa que portava a la guantera, les indicacions de com arribar a les dues cases... una mica més i he d'amagar a un copilot, joder! Entrem a visitar-la. Bé.

Hem acabat anant a la platja on es banyaran els usuaris en qüestió i els hi ha semblat tot de puta mare.A cap de les dues cases que hem estat ens han ofert un cafè, ni un got d'aigua, vamos. Jo sabia que els més correcte hagués sigut que els hi hagués ofert d'anar a prendre un cafè, un vermut, a dinar... però amb les presses no portava un duro i hagués quedat fatal parar a una caixa per treure diners (que no sé d'on els hagués tret però bueno), però no ho he fet. Ells es quedaven a difrutar de l'Empordà un parell de dies i jo cap a casa, a una hora raonable ja hi era. Truco al capo per fer-li 5 cèntims de tot plegat i como no, m'ha retret el fet que no els hagués ofert res. Ho sabia.

• M'he apuntat a un curs de photoshop subvencionat, un parell de mesos, 2 h els dilluns i dimecres de 19 a 21h. Espero que no em faci molt pal... Fa temps que ho hauria d'haver fet. I fa molts dies que m'estic mirant els cursos que fan a l'Escola de la Dona (una varietat increïble) però són d'octubre a maig, m'hauré d'esperar a la pròxima matriculació. Igual un curs de torn a la Massana, fins l'any que ve. I d'abril a juny em vull apuntar a ioga o a alguna cosa que em relaxi. Sempre ho dic i mai ho faig, per tant ja toca que els mesos passen volant i després me n'arrepenteixo de tot el que m'he arribat a perdre.

Ara estic tranquil·leta a casa. Aquesta nit toca un bon sopar, ampolleta de vi, i novetats cinematogràfiques a casa. Demà neteja, sorpresa del Sergi (aixxx ¿?), partit de col·legues i sopar d'aniversari. I diumenge ja vorem, res planejat. Em queda pendent: votar per correu, començar a preparar el regal de la mami, llegir i anar a veure un parell d'exposicions abans que s'acabin, entre mooooltes altres coses. I sento enveja saníssima de l'equip de Silenci?

Bon cap de setmana

voleu dos gats?
us els regalo!!
van amb una caixa per transportar-los a cadaun, tallaungles, bossa de menjar i caixa per l'arena
podeu passar per casa quan vulgueu

ESGOTADA

Estic esgotada. Ara arribo a casa. Quina setmana que porto...

Aquesta tarda he anat a una escola de reunió de pares. Te'n dones compte que hi ha de tot en aquesta vida. Que afortunada que em sento. Una mare s'ha quedat al final de la reunió per discutir amb mi i qui m'acompanyava (gràcies C., ets un sol) d'un tema que no ve al cas. Joder quina mare! Cazurra cazurra cazurra, a més a més de cantar-li l'alè a alcohol com una mala cosa, cridava, no escoltava i parlava sense coneixement de res, però de res, de res... a més és la típica gent que es creu que sap més que tu i de ningú, i són la típica gent que més hauria de callar i escoltar. Per aprendre!

Total, venint amb el cotxe reiem, perquè millor riure que plorar.. te'n dones compte que hi ha tanta gent així... i són els que més crien!

Qui anava amb mi adopta un nen o una nena a finals d'any (encara no ho sap) i m'ha explicat que porten mogollón de temps amb el test d'idoneïtat, test que fan als pares o a qui ha d'adoptar per si són 'aptes' per fer el pas que han de fer. Es veu que et pregunten de tot i més. I comentàvem, que a vegades als pares biològics, abans de quedar-se prenyats, també els hi haurien de fer, perquè hi ha gent que millor que no procreés... perquè es va escampant la tribu i joder, així van les coses...

Tan se val... sort que demà agafo el cotxe i me'n vaig de ruta a veure cases de colònies. Espero que faci solet, tot i que clamo al cel que plogui si us plau, i estigui ben tranquil·la i no soni massa el mòbil... Hi haurà cobertura a la noguera?

Estic pensant en apuntar-me o no a una ONG que he estat mirant i que ja m'ha arribat la info o els requisists que es demanen. Ho faria. Hi ha algo que m'ho demana, però tinc por de fer el pas i després no estar prou disposada/motivada a dedicar-hi el temps que es mereix o el temps que em comprometi a dedica-m'hi. Sempre penso que això és el que em fa tirar-me enrere en moltes coses i a no acabar fent el que em dóna voltes pel cap. Ja us ho diré si hi acabo formant part.

Per la resta tot bé, les setmanes volen, i la motivació a la feina baixa. Potser és perquè porto molts mals dies seguits al curro i no em fa veure les coses bones que té. Espero que no em duri gaire, perquè quan la cosa baixa enlloc de pujar, jo en fujo... i ara canviar de feina... uf! ni m'ho puc plantejar... seria tot un putu trasbals. Res, a seguir, i a intentar remontar. Ja sortirà el sol.

la música que em fa sentir viva

En un altre d’aquests tests o testos o qüestionaris via mail que tant li agraden a la li, preguntava quina era la teva cançó preferida, i vaig dir que cap en concret. Jo no he sabut mai quina és la meva peli, la meva olor, el meu actor i actriu, la meva cançó... no sé, no tinc una sola cosa de res, mai ho he tingut.
I avui pensant en això, diga’m distreta o amb poca feina –era al tram venint a la feina-, he pensat que tinc algunes cançons que m’encanten:
- Otherwise de Morcheeba
- Dare de Gorillaz
- Disco Yonki de Dusminguet (el minut 2.20 és IM-PRESIONANTE)
- Missy Queen is Gonna Die de Tok Tok
...
I les que em deixo, que ara no em venen al cap! – no tinc massa memòria jo per aquestes coses... ja les aniré afegint

Últims descobriments: Marisa Monte, una brasilenya amb una veu en-can-ta-do-ra, Love of Lesbian, Feist...
I l’iPod va carregat de: Marlango, Muchachito Bombo Infierno, Amparanoia, Dusminguet, Amy Winehouse, Morcheeba, Delincuentes, PJ Harvey, Fangoria, Alaska (es la misma però no les cançons, increïble Mi Novio es un Zombi), Tribalistas, Mano Negra, Julieta Venegas...
varietat per qualsevol moment del dia

Quin solet que fa !

Ara feia dies que no escrivia, però és que he passat una setmana a la feina... uf! Quin agobio... Ara ja hem començat temporada 2008-2009 i entre vendre l’any que ve i la pressió per acabar de vendre aquest any per arribar al putu objectiu... ahhh i sempre hi ha como no, el que posa la nota xunga del dia, qui toca el cullons, vaya.

Però bé, alegria alegria que som divendres, fa un solet encantador i ve un finde repletito d’actes: aquesta nit a sopar a casa els colegues del cole del Sergi, ‘recuperats’ fa poquet, però de puta mare, com si no hagués passat el temps, a més són gent molt maca, hi estic molt a gust. Demà pugem al poble perquè fem una calçotada, som uns 45, 1000 calçots! Ohh que bé! Tot i que aquesta temporada ja els he provat! Si tot va bé, comptant la de demà, encara en quedaran 3... I diumenge fem una caragolada amb els amics... ale ale!!! Viva el colesterol, el fetge, el ronyó, la mixela i el acné! Ole ole ole jodeeerrr
Sort que entre setmana nem de verdura i planxa ... (ja serà menys)

Fa dies estava encallada. Continuo igual. No hi ha manera que posi les ganes i els cullons damunt de la taula i per fi faci tot el que tinc en ment... i mira que seria fàcil! Tinc temps, recursos, i ganes, sobretot, moooltes ganes. Què serà el que em farà decidir? A veure si ho puc exposar ben aviat...

Des de diumenge passat, som presidents de l’escala... que biennnn.... buf! Som unes 8-9 portes (no ho tinc massa clar perquè als baixos hi ha una porteta que allà dins em sembla que hi ha 2 pisos, micro pisos, zulos, o vete a saber, ilegals total, como no... I a cual més xungo. Que valgui la pena, de veï dic, som 3 o a molt estirar 4, la resta, immigrants que canvien constantment, molt sorolloso i bruts i que no ajuden gens a la convivència, total, pel que deuen pagar de lloguer... Quines ganes que tenim de pirar d’aquí, joder! Pos eso, un any de regnat. No toquen més ous

Bé, em sembla que no hi ha massa cosa més. La setmana que ve també serà durà. Tardes llarguíssimes. Dilluns i dimecres a Castelldefels de xunguíssimareunió, dimarts web al despatx fins a les tantes, dijous, guai, de visita a cases de colònies tot el dia, per la zona del Pallars Jussà, si fa el solet que vam tenir aquest dimarts de ruta, de conya!... però bé, he de pensar en els calçots, he pensar en els calçots...

mixalannnnnn....

es trencs - set 07

he trobat aquesta foto al blog http://www.pastisset.blogspot.com/

l'he trobat genial !!!!

CRÒNICA D'UN DIA GRIS

No ha començat massa bé el giorno, la veritat.

He pujat al tram com cada dia per anar a currar i a la següent parada ha pujat el revisor. Jo estava davant de la màquina de picar i quan he tret la t-10 per ensenyar-li m'ha demanat el dni per posar-me una multa. i jo einc ¿?¿?¿. em diu que quan ha pujat ell jo he picat. flipo. el tram com un ou. m'he encés com una mala cosa. pregunto si algú ha vist que jo havia marcat i tothom fiuiiiittt... esto no va conmigo. què fort. quina puta impotència. total, intentant-li dir que mirés l'hora que jo havia marcat i l'hora que era. 2 minuts de diferència. clar, d'una parada a l'altra. però res, ell erre que erre que m'havia vist. amb tot això, nant discutint i ell nant escribint la puta multa. arribem a maria cristina i li demano que baixi que jo he de baixar. una vegada a fora, hem continuat 'discutint', ell dient la seva i jo la meva, i al final-finalíssim em demana disculpes dient-me que entengui que molta gent ho fa. I A MI QUÈ !!!! cullons! pico cada putu dia, pulint-me les t-10 que és un contento i a 7,20 que van, joder!! aghhh pujava aquell carrer encesa i amb 10 minuts de retràs...

Superada la primera prova, me'n dono compte, per dir-ho d'alguna manera, que sóc la que menys cobra de tota la plantilla. toma ya. i una cinquena part del que cobra el capo. es lo que tiene. bé, canviem de tema.

Hem fet un parón de 2h per celebració d'aniversari. aquí tot bé.

Dentista. M'han tret el paladar (el de ferro, eh!). guai. ja era hora, després d'un any... nem avançant però moooolt a poc a poc.

Dono voltes i voltes que no faig res del que porto temps proposant-me. projectes varis. ja profunditzaré més endavant. però estic enquellada ves per on.

Ara, cafè amb gel, icat fm, cigarret i blog. tarda tranquil·la, però amb moltes coses per fer i poques hores.

Dia gris, persiana trencada, sense fuster perquè no se cuando podré pasar i ja és fosc.

Espero que es pari un parell d'hores el rellotge i el dia acabi bé, que comença un cap de setmana i la cosa va buscada.

Moltes felicitats loli, ja en són 60 (jodeeerrr)

putu revisor...

OT

Jo sóc l'OT. El 'germà del Mad. Sóc el petit, però per pocs mesos.

De petit només sé jo el que vaig passar, perquè vaig néixer en un lloc on hi havia molts gats i ni menjàvem ni ens cuidaven.

Un bon dia em van portar a un pis on només n'hi havia un de gat. Al principi em feia por perquè em bufava molt. Jo estava molt malalt però mica en mica em van curar.

Tot i que no ho he superat del tot, ja que estic sord, i potser una mica cec, o això és el que sento quan, encara que es pensin que no, ho diuen els meus amos.

A mi m'encantaria portar-me bé amb el meu germà però sóc el primer que li fa la vida impossible, i l'altre no ho aguanta i per això m'odia de bon principi, i suposo que perquè va veure que a partir d'arribar jo, ho havia de començar a compartir tot, des del carinyo al menjar.

Sé que no sóc el preferit, però m'estimen moltíssim, a més sóc molt més carinyós que el Mad. És el que té venir d'on vinc.

Sóc una mica hippie perquè vaig ple de rastes, i això que m'encanta que em pentinin! però aquell parell no agafen el raspall ni que els matin, però estic bé i molt agraït per tot el que han fet per mi.

MAD

Jo sóc el Mad, d'aquí poquet faig 6 anys i ja he viscut a 3 cases diferents, de petitet al poble i després a la ciutat. Sóc carinyós quan vull i molt bo. M'agrada molt la llet, el pollastre cru, el pavo, els risketos i les natilles.

No sóc gens amic del que 'en teoria' és el meu germà, em va venir imposat uns mesos després de que jo ja fos a casa i és molt diferent a mi. Volien que em fes companyia i a vegades em fa més nosa que servei. Jo sóc més espavilat que ell, tranquil i m'aïllo quan venen visites a casa.

Sempre buscar algun forat per posar-m'hi i m'encanta que em facin jugar, tot i que els meus amos suen bastant de mi.

I m'encanta anar a veure la meva mare tot i que el viatge l'odio.

Però sóc el rei de casa, ho sé.