Llarga vida a l'Albert Espinosa!

Em va encantar. Ahir vaig a anar a la presentació del llibre que us parlo a un post anterior, El Mundo Amarillo, a l’Fnac de l’Illa.
Hi havia l’Albert Espinosa, l’Elisenda Roca i l’Eloy Azorín (per cert, súper vergonyós i vermell com un tomàquet tota l’estona). Després de parlar una representant de l’editorial, va presentar el llibre l’Elisenda Roca. Una passada. Es veu que coneix molt a l’Albert i va donar 23 raons (número significatiu al llibre, el 23) per estimar-lo (a ell, no al llibre, que també...). Es va emocionar moltíssim. Realment, que t’escriguin una cosa així... Va estar molt molt bé.
Després va parlar l’Eloy Azorin. Es veu que també són molt amics arrel de sortir a l’última peli de l’Albert, ‘No me pidas que te bese, porque te besaré’. També va estar bé, molt espontani. També es va emocionar moltíssim. I per últim va parlar ell.
Ja l’havia vist a l’Abuela de Verano, a Ticket, a La Tarda... he vist també Planta 4, La Vida en 65’... però no m’havia entrat mai tant com arrel de sentir-lo per la radio, i ara ja... m’encanta.
Va dedicar el llibre als seus pares que estaven a primera fila, al meu costat (avantatges d’anar sola als llocs, sempre hi ha cadires sueltes...). I aquí encara es va emocionar més i ens va emocionar a tots.
Tinc unes ganes de començar a saber qui són els meus grocs...

I després, al cine a veure la pre-estrena de Despierto, amb la Jessica Alba i el Hayden Christensen. Al principi bastant conyazo, però va resultar una sorpresa ben agradable. Està molt bé.

DE TORNADA, AMB BICI 'NOVA' I TUPPERSEX

Bueno, bueno, bueno... quina setmaneta més curta. Aquests dies han anat molt bé: tranquil·la, bona companyia, bons aliments... i pupes noves (últimament no sé què em passa que tinc un iman per toda dolencia que ande perdida, joder): encara estic encostipada, m’he autolesionat els 2 braços... i tinc el llavi com el cul d’una mula. Ja vaig comentar que em vaig amorrar a un aparador al Born (diga’m curiosa) el diumenge que va baixar la Li. Doncs no sé si se m’ha infectat o què, però se m’ha posat... vaya, que ni la Veneno. Digooo.

Per fi m’he fet el Bicing, ja era hora. I més ara que estic com a molt inspirada a fer esport. Pujo cada dia les escales del curro (4 pisos, els mateixos que a casa, on em sento obligada a pujar-les pq no hi ha altra opció), vaig del curro a casa caminant (30’), i he començat a fer bici estàtica a casa (només porto 1 dia i 20’, però si no m’animo jo...). M’he començat a prendre el tema del jalo una mica en serio pq serà l’hora de posar-se a prendre el sol i no trobaré tovallola que hi càpiga...
Què us sembla?? Moderna, eh! Jajaja és de la sogra quan era jove i es posava bombon a casa. I he pensat que abans de comprar-ne una, millor comprovar si realment m’hi enganxo o no.. falta customitzar-la una mica amb quatre gomets de colors... per donar-li un aire de modernitat, si cabe...

Aquest divendres a la tarda una amiga ha organitzat un TupperSex a casa seva (és com les reunions de fiambreres que feia ma mare quan era més jove a casa, però amb productes més eròtics que els recipients de plàstic...), el sexshop a casa, vaya. I la tia s'ho ha currat, diu que hi haurà maduixes i cava i tot... mmmm.
I el dia 4 ens en anem a Mannheim, Alemanya, a un macro-festival techno con lo mejorcito en cartel. Quines ganes. A més som 6 molt ben avinguts. I farem Franckfurt i Mannheim. Fiuuu! escapada de finderela. De divendres a diumenge. Ara! el dilluns amb pala m’hauran de recollir al curro... però guai, tot el que sigui agafar un avió, m’entusiasma. Siii jodeeerr

On és el Mad?

sempre fa com que no hi és...

EL MUNDO AMARILLO

Avui he estat tot el matí tombant amb el cotxe i a 'El món a RAC1' he estat escoltant una entrevista que li feien a l'Albert Espinosa (guionista -és la seva biografia-de Planta 4ª, autor i director de 'Tu vida en 65'', entre moooltes altres coses, entre elles, guionista, col·laborador a la radio, tv, premsa escrita...), doncs bé, estaven parlant del primer llibre que ha escrit:

La qüestió és que m'han entrat moltes ganes de llegir-lo. El dia 26 de març, o 27 ara no estic del tot segura, el presenten a l'fnac, l'Elisenda roca i l'Eloy Azorín (actor que surt a la seva darrera peli) i qui se n'ha encarregat del pròleg. Aquí en teniu un fragment:

Albert habla de un mundo al alcance de todos con el color del Sol; el mundo amarillo. Un sitio cálido donde los besos pueden durar diez minutos, donde los desconocidos pueden ser tus mejores aliados, donde el contacto físico pierde su connotación sexual, donde el cariño es algo tan cotidiano como comprar el pan, donde el miedo pierde su significado, donde la muerte no es eso que le pasa a los demás, donde la vida es lo más valioso, donde todo está donde tu quieres que esté.
Este libro habla de todo esto, de todo lo que sentimos y no decimos, del miedo a que nos quiten lo que tenemos, de reconocernos enteramente y apreciar quiénes somos cada segundo del día. ¡Larga vida a Albert!

Bona pinta o no?

S'ha de dir que personalment ja m'agradava molt... i avui he conegut moltes coses més d'ell...

DESTINOS VARIOS

Ja he comentat alguna vegada les llistes que fa el Borja Prieto al seu blog (no us perdeu l'última).

Com que la setmana santa serà més casolana que altra cosa, 'llistaré' alguns dels destins on m'agradaria anar (sigui viable o no, ara o més endavant)

- Lisboa: fa mil que hi vull anar, ha de ser una ciutat molt maca, a més tothom que hi ha anat n'ha tornat encantat.
- Granada: un altre lloc on fa mil que vull anar... sé que m'encantarà.
- Amsterdam: lo mismo
- París: mon amour... m'agradaria conèixer la ciutat, sí
- Nova York: qui no vol anar-hi ?
- Argentina: em moriria... m'encantaria!
- illes Croàcia, Sardenya, Sicília, Madeira, Malta... m'encanten les illes!
- Costa oest dels EEUU
- Alaska
- Vietnam
- A les Illes Fiji...

que n'és de maco somiar... aiiii

FINDERELA

Aquest cap de setmana he estat al carrer calàbria, a Mataró, a l’Apolo, a Montjuïc, al Born, a Santa Maria del Mar, a la plaça de la Catedral i a casa.

I he anat en tren, he ballat, he menjat molt peix, m'he amorrat a un aparador -el vidre estava massa net-, he begut, m'he refredat i he conduit.
Ha estat bé, el cap de setmana. La LI ha baixat a passar el finderela, que ja en tenia ganes i hem aprofitat. A més, he sopat i dinat amb bons amics, bons àpats (com es nota que ens fem grans i que hem sortit del niu familiar...) i bones converses.

Ja torno a estar refredada, i això que últimament m’he aficionat al suc de taronja de bon matí i em pensava que anava carregada de vitamina C, però veus?, no es pot baixar mai la guàrdia...

Aquesta setmana treballo fins dimecres al migdia. Avui encara tinc alguna cosa a fer, demà me’n vaig de ruta tota sola per Solsona i Vic, però dimecres si que no passaran les hores ni que ens matin... sort que pleguem al migdia... si! Tinc unes ganes de desconnectar impressionants. Ara feia molt que per feina no tenia aquesta sensació. Porto masses dies un pèl agobiada... a veure si van bé els dies, perquè sinó todo el gozo en un pozo. Necessito descansar, estar tranquil·la, que el sol em carregui les piles (ja que estan al mínim),... i sentir-me bé en tots els sentits.

Ja fa masses dies que arrossego aquests mals dies, i no tot és la feina. Tinc masses fronts oberts.

Llegint diversos blogs, entre d'altres el de Pinta tu Aldea, he trobat aquest ‘petit test’.
El que hi ha en negreta és el que t’ha de fer pensar la resta de la frase..

Jo sóc com sóc, es lo que hay
Jo llegeixo menys del que m’agradaria
Jo porto posat sempre, res
Jo tinc ganes de que arribi l’estiu
Jo visc en un pis de 40m2
Jo escolto música cada dia
Jo oloro certes coses i em transporten en el temps
Jo bec massa
Jo menjo més del que hauria i després no em sento bé
Jo faig dibuixets quan parlo per telèfon
Jo m’adormo al sofà cada dia
Jo ric molt, o això intento
Jo no entenc el funcionament de moltes coses
Jo miro i observo contínuament
M’agrada el sol
M’agradaria ser diferent en alguns aspectes
Jo escric molt millor abans que ara, i me jode...
Jo espero que surtin bé les coses
Jo sé que la vida és molt curta

QUINS RECORDS...

EM TRENCO

Lletra i música: Eduard Canimas

He passat, he vist i he entès

i he agafat les meves coses.

T'he deixat les meves claus

no obriré més aquesta porta.

Avui és un dia gris,

no sé què fer ni què puc dir-te.

Només vull que es posi a ploure

i se m'esborri la memòria.

He llegit les teves cartes,

se'm fa un tel a la mirada

em torno cec, em torno fosc,

em trenco i res pot enganxar-me.

Hem estat dos anys i mig

en un viatge sense mapes.

Hem sigut amants i amics,

m'he sentit viu, m'he sentit ample.

I ara ens cau el cel a sobre,

tot comença i tot s'acaba.

Tot s'acaba quan comença

un nou viatge un nou paisatge.

Necessito caminar descalça i trobar un raconet. Sí, un raconet on hi hagi tot allò que em fa despertar el meu jo. Però despertar d'obrir els ulls i viure-ho, eh, no despertar de somiar, no.

Llegeixo que pugen forts i jo ja no hi sóc a temps. En serio???? jolin, vaya merda, doncs.

Però coi, tampoc faig res per ser entre els que pugen, tot i que jo ja hi era, eh!, però no em situo ni a les últimes files dels que arriben ara.

Avui em sento tipa. Tipa però buida a la vegada.

Pensar així no em mola gens, i menys per escriure-ho aquí... hauria de ser com una llibreta on vas prenent notes de tot, listando, com diu el Borja (per cert, enganxadíssima al blog de la seva ex.), però dec pretendre retenir-ho tot, jo... i una meeerrrdddaaaaa. no retinc res, res de res.

per això em dec sentir tant buida... perquè no retinc i no omplo. serà això... :-(

a vegades em sento sola, com si jo mateixa no m'entengués... i d'altres una mica més... 'eufòrica'?

però ale, ale, nar passant.

penso a vegades, també, quina vida portaria si fos diferent a la que tinc ara, si faria alguna cosa que m'agradés més del que faig ara, si pensaria el mateix, si tindria el mateix tarannà... no sé, potser busco inconscientment una sortida al que no m'agrada... és que porto masses dies dolents i no passava una mala ratxa des de fa molt ara, però bé, deu ser la pubertat. això, la pubertat...

aiiii que n'és de puta la vida, sempre ens queixem, però a vegades amb motiu. Mai ens toca el que en algun moment algú va decidir que allò et tocava a tu, devia estar al lavabo al meu moment... o badant que també pot ser.

total, intentaré que vinguin millors dies...

a veure si és veritat perquè necessito un cop d'aire fresc a la cara i mmmmm tancar els ulls i omplir-me una mica, només una miqueta, per no sentir-me tan buida

quin Bardem... !

Hi vam anar ahir. I ens va agradar. Tot i que el final ens va deixar una mica 'puff'. I segurament ens hagués agradat més en v.o., però com que el nostre anglès és pèssim, per no dir nul, tirem d'espanish, via fàcil, vaja, i la veu del Bardem pos como que no massa... però ell, total. Els premis que li han donat ben merescuts, sí senyor, perquè el que és la cara, és brutal, no la canvia en tota la peli. 1 10. I a la Pe per folla-se'l també.

què em passa?

estic una mica nerviosa. d'aquí mitja hora me'n vaig cap al Garraf a fer la meva primera visita sola. Sola! Sé que no em moriré... a més, sempre m'he hagut d'enfrentar a altres coses que no em creia capaç de fer i millor o pitjor me n'he sortit.
Però no sé què em passa que últimament estic molt cansada, em costa dormir, no me'n recordo de les coses, estic nerviosa... ai ai ai
mmmm tinc ganes de descansar i de carregar piles. ho necessito més que mai. descansar. i carregar piles.