Aquest cap de setmana he estat al carrer calàbria, a Mataró, a l’Apolo, a Montjuïc, al Born, a Santa Maria del Mar, a la plaça de la Catedral i a casa.
I he anat en tren, he ballat, he menjat molt peix, m'he amorrat a un aparador -el vidre estava massa net-, he begut, m'he refredat i he conduit.
Ha estat bé, el cap de setmana. La LI ha baixat a passar el finderela, que ja en tenia ganes i hem aprofitat. A més, he sopat i dinat amb bons amics, bons àpats (com es nota que ens fem grans i que hem sortit del niu familiar...) i bones converses.
Ja torno a estar refredada, i això que últimament m’he aficionat al suc de taronja de bon matí i em pensava que anava carregada de vitamina C, però veus?, no es pot baixar mai la guàrdia...
Aquesta setmana treballo fins dimecres al migdia. Avui encara tinc alguna cosa a fer, demà me’n vaig de ruta tota sola per Solsona i Vic, però dimecres si que no passaran les hores ni que ens matin... sort que pleguem al migdia... si! Tinc unes ganes de desconnectar impressionants. Ara feia molt que per feina no tenia aquesta sensació. Porto masses dies un pèl agobiada... a veure si van bé els dies, perquè sinó todo el gozo en un pozo. Necessito descansar, estar tranquil·la, que el sol em carregui les piles (ja que estan al mínim),... i sentir-me bé en tots els sentits.
Ha estat bé, el cap de setmana. La LI ha baixat a passar el finderela, que ja en tenia ganes i hem aprofitat. A més, he sopat i dinat amb bons amics, bons àpats (com es nota que ens fem grans i que hem sortit del niu familiar...) i bones converses.
Ja torno a estar refredada, i això que últimament m’he aficionat al suc de taronja de bon matí i em pensava que anava carregada de vitamina C, però veus?, no es pot baixar mai la guàrdia...
Aquesta setmana treballo fins dimecres al migdia. Avui encara tinc alguna cosa a fer, demà me’n vaig de ruta tota sola per Solsona i Vic, però dimecres si que no passaran les hores ni que ens matin... sort que pleguem al migdia... si! Tinc unes ganes de desconnectar impressionants. Ara feia molt que per feina no tenia aquesta sensació. Porto masses dies un pèl agobiada... a veure si van bé els dies, perquè sinó todo el gozo en un pozo. Necessito descansar, estar tranquil·la, que el sol em carregui les piles (ja que estan al mínim),... i sentir-me bé en tots els sentits.
Ja fa masses dies que arrossego aquests mals dies, i no tot és la feina. Tinc masses fronts oberts.
3 comentaris:
Ei, Anna!!
Amb això de la feina em sento identificada amb el que dius, jo també vaig passar mals dies per culpa de la feina, no pels nens (pobrets meus!) sino per l'estrés de tenir-ho tot llest i d'intentar atrapar la feina. Impossible! Encara no he assumit que és impossible tenir les coses fetes, llestes i programades d'una setmana per l'altra, que sempre hem d'anar amb l'aigua al coll.
I ara, masella que sóc! torno amb el tema oposicions, que l'any passat vaig treure un 8 però no vaig tenir plaça perquè no tenia suficients punts en la fase de concurs i va haver-hi un daltabaix a la meva vida que encara arrossego... perquè no vaig poder assimilar la òstia que em van fotre, pq jo em mereixia una plaça, havia estat mesos estudiant i fent feina, sense sortir ni a fer un cafè, ni a sopar, ni de marxa, RES de RES!!!! I total, per res. I ara torne-m'hi, que cada vegada que em poso a estudiar em ve una impotència...que no sé si arribaré a motivar-me d'aquí al juny.
Em sembla que si hem d'esperar que el sol ens carregui piles aquesta setmana anem ben "apanyades" perquè s'esperen núvols i mal temps... pfffff!!!
Ostres, quina descarregada que he fet, eh! Em sap greu... m'he desafogat! ;)
Ànims! Ja només et queda un dia i mig... ja està això!
moltes gràcies núria! ;-)
Llufa... potser el sol no sortirá aquesta setmana santa però jo et faré de solarium. Descansarem, xerrarem, estarem amb qui tinguem ganes d'estar... sense preses, sense horaris. Tu i jo. T'estimo i vull que tornis a ser tu. Que tornis a somriure, que tornis a veure la vida amb obtimisme, que tornis a gaudir del que fas i que tornis a fer el que desitges fer (i per cert... que et marxin totes les pupes, jejeje!)
Hem d'intentar tornar a ser els que erem.
Sempre em tindrás al teu costat. Com jo sempre t'he tingut a tu. Recordres? '... per el bo i el dolent...' PER SEMPRE
idem
Publica un comentari a l'entrada