Necessito caminar descalça i trobar un raconet. Sí, un raconet on hi hagi tot allò que em fa despertar el meu jo. Però despertar d'obrir els ulls i viure-ho, eh, no despertar de somiar, no.
Llegeixo que pugen forts i jo ja no hi sóc a temps. En serio???? jolin, vaya merda, doncs.
Però coi, tampoc faig res per ser entre els que pugen, tot i que jo ja hi era, eh!, però no em situo ni a les últimes files dels que arriben ara.
Avui em sento tipa. Tipa però buida a la vegada.
Pensar així no em mola gens, i menys per escriure-ho aquí... hauria de ser com una llibreta on vas prenent notes de tot, listando, com diu el Borja (per cert, enganxadíssima al blog de la seva ex.), però dec pretendre retenir-ho tot, jo... i una meeerrrdddaaaaa. no retinc res, res de res.
per això em dec sentir tant buida... perquè no retinc i no omplo. serà això... :-(
a vegades em sento sola, com si jo mateixa no m'entengués... i d'altres una mica més... 'eufòrica'?
però ale, ale, nar passant.
penso a vegades, també, quina vida portaria si fos diferent a la que tinc ara, si faria alguna cosa que m'agradés més del que faig ara, si pensaria el mateix, si tindria el mateix tarannà... no sé, potser busco inconscientment una sortida al que no m'agrada... és que porto masses dies dolents i no passava una mala ratxa des de fa molt ara, però bé, deu ser la pubertat. això, la pubertat...
aiiii que n'és de puta la vida, sempre ens queixem, però a vegades amb motiu. Mai ens toca el que en algun moment algú va decidir que allò et tocava a tu, devia estar al lavabo al meu moment... o badant que també pot ser.
total, intentaré que vinguin millors dies...
a veure si és veritat perquè necessito un cop d'aire fresc a la cara i mmmmm tancar els ulls i omplir-me una mica, només una miqueta, per no sentir-me tan buida
1 comentari:
Osti, si al final tindràs tota la raó del món: ens assemblem un munt.... m'he sentit així tantes vegades... què dir-te? doncs el que em deies tu no fa gaire. Que hi ha dies de tot, que hi ha dies que són una merda i que no saps per on has de tirar... que espero que passi ràpid i que trobis un raconet, que a la merda els que pugen forts, que no estàs pas tan buida (sinó no estaries escrivint aquí), que a mi també em costa entendre'm, que també m'agrada imaginar-me altres vides, que les males ratxes tenen la sort que només són ratxes, que tots hem estat al lavabo una vegada o l'altra, i que l'aire fred a la cara arregla un munt de coses... Una abraçada!
Publica un comentari a l'entrada