01 de febrer 2008

OT

Jo sóc l'OT. El 'germà del Mad. Sóc el petit, però per pocs mesos.
De petit només sé jo el que vaig passar, perquè vaig néixer en un lloc on hi havia molts gats i ni menjàvem ni ens cuidaven.
Un bon dia em van portar a un pis on només n'hi havia un de gat. Al principi em feia por perquè em bufava molt. Jo estava molt malalt però mica en mica em van curar.
Tot i que no ho he superat del tot, ja que estic sord, i potser una mica cec, o això és el que sento quan, encara que es pensin que no, ho diuen els meus amos.
A mi m'encantaria portar-me bé amb el meu germà però sóc el primer que li fa la vida impossible, i l'altre no ho aguanta i per això m'odia de bon principi, i suposo que perquè va veure que a partir d'arribar jo, ho havia de començar a compartir tot, des del carinyo al menjar.
Sé que no sóc el preferit, però m'estimen moltíssim, a més sóc molt més carinyós que el Mad. És el que té venir d'on vinc.
Sóc una mica hippie perquè vaig ple de rastes, i això que m'encanta que em pentinin! però aquell parell no agafen el raspall ni que els matin, però estic bé i molt agraït per tot el que han fet per mi.

4 comentaris:

Gatxan ha dit...

La meva gata, la Saigon, també és sorda i curta de vista... Ja veus. L'Ot és cridaner? La Saigon ho és molt. I ens van dir que podia ser degut al fet de ser sorda, que es nota aillada...

Saps que potser no es porten bé l'Ot i el Mad precisament degut a que l'Ot sigui sord? En Mad veu que és diferent i el rebutja... Pot ser?

Núria ha dit...

Quina gràcia! A la meva escola hi han molts nens que es diuen Ot.

Anònim ha dit...

la veritat és que el rebuig del mad va ser de bon principi, jo crec que és perquè el va veure diferent de bon principi, ja que és un siamès barrejat, que diem nosaltres (pobret) i el devia veure diferent a ell, i potser també perquè és fill de la gata dels meus pares, i podem dir que va néixer i començar a créixer entre cotonets, en canvi l'altre, pobre... un començament de vida un pèl dur...
cridaner, no és veus... de tant en tant fot un miol, però res a destacar...
núria! ens va fer gràcia el nom, potser perquè no tenim fills, l vam posar al gat ;-)
bon cap de setmana!

SANDRA ha dit...

Que bonics els teus gats!!! jo també en tinc un. Si vas al meu blog el podràs veure. Espero que ells dos millorin les relacions...un petó i bon cap de setmana! dew.
P.D.: Vinc del blog de la Gatxan.