La meva vida ha donat un gir d'uns quants graus:
- Després de 13 anys a Barcelona he tornat al poble, visc al del costat, a 4km, però sóc a casa.
- La Lia va a la mateixa llar d'infants que vaig anar jo. A dia d'avui, 17 nens/es en tota la llar. Visca les escoles rurals!
- He volgut conservar la feina de Barcelona perquè m'ho he currat i m'agrada. També la necessito. I he de dir que tinc un jefe de puta mare i s'ha adaptat totalment a les meves 'noves necessitats'.
- Visc a 130 km.
- Pujo i baixo cada dia en tren. De moment ho porto molt bé perquè intento aprofitar les 3 hores diàries que m'ocupa: com enyorava la lectura! (també treballo i perdo el temps en les reds socials)
- El canvi que hem fet en habitatge és de pas de gegant.
- Aquest estiu va morir el Mad. Va venir a viure amb nosaltres quan ens vam posar a viure junts, amb això crec que ja no cal dir res més... :__( Tenia 10 anys.
- Tinc el meu petit hortet: enciams, raves, pastanagues, escaroles, cebes, bajoques, pèsols, faves, maduixes...
- Torno a despertar moltes coses meves que no recordava i m'encanta. Me'n dono compte que he tornat amb el que em vaig proposar anar a buscar.
- Torno a tenir a les persones que més he enyorat al meu costat! El caliu familiar, quan te'n dóna, de caliu, és insubstituible.
Tot això amb una adaptació difícil, amb moments de voler tornar enrere...
Però han guanyat les ganes de viure, de provar-ho, d'assumir el repte, de complir els nostres somnis.
Em sento bé!
