En quina parada baixem?

Nou dia de ruta per Catalunya, en aquest cas per Girona. Platja d'Aro, Vilobí d'Onyar i Arbúcies. Dia gris amb aigua. No m'agrada sortir així però convé, convenen molts i molts dies com avui però amb més aigua.

Arribada a casa i sortir volant per anar al cine. Monstruoso. UN TRU-NYA-CO. Literalment. No ens ha molat gens, sort que les entrades ens han sortit gratis perquè si no... és d'aquelles coses que penses, quin desaprofit.
Érem 5 a la sala. Ni 4 ni 6, 5. Birrilla por aquí birrilla por allí. Sortim i anem de cap al libanés. Una cambrera morta de son i amb ganes de xerrera i bon rotllo ens convida a 2 xupitillos per cap després de sopar. Sortim. Plou.

Hem de passar pel despatx a buscar l'esperada garrafa d'oli del poble (el millor del món) i més obsequis de la sogra. Decidim que la millor opció és combinar busos de manera que només gastem 1 viatge (tarifa integrada que se'n diu). Veiem un bus i el pillem. Una vegada a dalt i amb els vidres embafats veiem que no és la ruta que buscàvem. Jo baixo i ell es queda. Què???? -Serà per l'efecte dels xupitos?- Total, ens trobem a la següent parada i decidim que és una tonteria tornar al despatx. 'Estem més a prop de casa que del despatx', diu. Però una vegada caminada la distància, a peu perquè la combinació ja no era possible, no sé què dir.

La qüestió és que ja estem a casa, podent veure un trosset de ZOO (amb el rotllo del Conrad i la Diana inclòs) i esperant el dia que ens espera als dos demà. Una puta merda de dia, però és el que hi ha. Ja ho hem parlat i canviar de vida ara no ens va bé, sinó... ja seríem a Madagascar amb dues motxilles -és conya, no?-. Això sí, pel meu cumple nem a Lisboa. Siiii jodeeeerrr.