16 de gener 2009

MALA PATA


Diumenge al vespre passat em vaig esguinçar el peu (esquinçar, correctament escrit i dit...). Vaig voler baixar uns escalons un pèl de pressa i en aquesta vida, no es pot córrer...

Feia l'hòstia que no em passava res i mira, pam! quina manera de començar l'any...
Podria ser pitjor, em diu tothom, te l'haguessis pogut trencar! ja... però no, joder, una setmana del sofà al llit, del llit a la cadira, i de la cadira al sofà, nooo!!! he passat una setmana agobiada, agobiada...
Em vaig haver d'instal·lar a casa els sogres, perquè jo no tinc ascensor, i són 4 pisos... i clar, tenim als dos mixus sols com a mússols, amb el carinyo que es tenen, i el serg anant i venint per fer-lis 4 carícies i posar-lis menjar...
I aquest finde, seguint llegint UN MUNDO SIN FIN, al qual estic enganxadísssimaaaaa i aprofitar per dormir, descansar, etc. quin remei em queda!
Ahir i avui he vingut a currar en taxi, però, perquè el cap em bullia i tenia moltes coses pendents, i una de les coses que no soporto a la feina, és endarrerir-me i no estar al dia. Almenys, m'he posat a to...
Dilluns vaig al traumatòleg a vore què em diu... com em tingui una setmana més amb muletes... me mueroooooooo!
Bon finderela !

3 comentaris:

Gatxan ha dit...

Pobrissona!!!! Fa molt mal? Espero que dilluns el traumatòleg et digui que tot va bé. Però no forcis massa el peu, eh?

Núria ha dit...

Anna!! Com vas, nena? Ja millor? Espero que si!!
Jo estic desconectada total del bloc últimament... ja em sap greu! Però tinc una feinadaaaaa...
Cuida't, eh!
Un petonàs!!!!!

Albert ha dit...

Vinga Anna, aquests ànims! Ja deus estar a la recta final de la recuperació. A veure si el recuperes del tot i al final mira la part positiva, hauràs llegit un llibre estupendo.