Com us vaig deixar anar a l'anterior post, estic embarassada.
De 4 mesos i mig, gairebé de 20 setmanes, a l'equador de l'embaràs que és d'unes 40 setmanes.
Jo tenia el rellotge biològic despert de feia molt de temps, però el Serg no, i vaig esperar que ell n'estés segur, preparat i en tingués ganes. Recordaré tota la vida el dia que em va dir que volia ser pare. 'En serio? Doncs demano hora al ginecòleg i ens hi posem', i sí sí, pim pam. Entre això i quedar-m'hi potser van passar uns 4-5 mesos. Al final ja ens ho vam pendre més en serio i bingo! Ampliem família a finals de gener.
Estem molt contents i animats, des del principi. Ens fa moltíssima il·lusió.
S'ha de dir que al principi costa fer-se a la idea. Sobretot a mi em va costar, més que res perquè estava perfecte i em veia igual que ahir, per dir-ho d'alguna manera, i en canvi hi havia tota una sèrie de canvis a la meva vida: deix el tabac, no beguis alcohol, cuida l'alimentació, ves amb compte al gimnàs...
Ara ja està superat, quan veus les primeres ecos i el cos et comença a canviar vas assumint el que passa dins teu que no deixa de ser tota una experiència.
Des del primer dia m'he trobat perfecte, cap problema. Ni una nàusea, ni un vòmit... El primer trimestre tenia molta son, em sentia cansada i anava molt sovint a fer pipi.
Ara al segon trimestre potser estic una mica més activa, tinc mals de cap i em sento més pesada. I tinc insomni, rara és la nit que dormo les 7-8 horetes d'un tiron que dormia abans. Em desperto molt sovint i força neguitosa, cosa que em fa que em costi tornar-me a dormir fàcilment. Però no em puc pas queixar, he estat perfecte.
La setmana vinent sabrem si és nen o nena, tenim la eco de les 20 setmanes el dia 17/09. La cosa està molt molt renyida, hi ha 'un pique' (de molt bon rotllo) important. El pare vol un nen: Marc i la mare una nena: Lia.
Hi ha apostes de tot tipus. Hi ha qui té claríssim que serà un nen i n'hi ha que una nena. No falla... la probabilitat és del 50%...
Mentre vingui bé...
Una cosa que ens ha agobiat, i ens agobiarà més en el futur, és el nostre pis. És un 4t sense ascensor, de 40m2 i una sola habitació (la nostra) i en una zona que és una mica 'territorio comanche'. Puta mare.... :S
Hem mirat diferents opcions de canvi, però de moment creiem que la més assenyada és adaptar-nos com puguem i quedar-nos aquí mentre el pulsin sigui ben petit. Tal i com estan les coses no ens podem permetre el luxe de malvendre el pis, i més sabent que la cosa aniria per llarg. I el lloguer també l'hem descartat per evitar que ens deixin el pis irreconeixible... O sigui, a tirar d'Ikea i a reestructurar la nostra habitació per encabir-hi la cuna i au! ja ens apanyarem... La meva mare les va passar més putes en aquest sentit i estem tots la mar de ben criats.
A la feina, cap problema. L'altre dia ja ens vam reunir per saber com ens ho faríem . Al Nadal ja deixaré les coses enllestides per si no torno i ale... em puc permetre el luxe d'estar els 4 mesos de baixa força tranquil·la.
I així estan les coses, amb moltes moltes ganes de la eco de la setmana vinent per poder-li posar nom i saber que tot està perfecte i esperant que tot continui fins ara.
De 4 mesos i mig, gairebé de 20 setmanes, a l'equador de l'embaràs que és d'unes 40 setmanes.
Jo tenia el rellotge biològic despert de feia molt de temps, però el Serg no, i vaig esperar que ell n'estés segur, preparat i en tingués ganes. Recordaré tota la vida el dia que em va dir que volia ser pare. 'En serio? Doncs demano hora al ginecòleg i ens hi posem', i sí sí, pim pam. Entre això i quedar-m'hi potser van passar uns 4-5 mesos. Al final ja ens ho vam pendre més en serio i bingo! Ampliem família a finals de gener.
Estem molt contents i animats, des del principi. Ens fa moltíssima il·lusió.
S'ha de dir que al principi costa fer-se a la idea. Sobretot a mi em va costar, més que res perquè estava perfecte i em veia igual que ahir, per dir-ho d'alguna manera, i en canvi hi havia tota una sèrie de canvis a la meva vida: deix el tabac, no beguis alcohol, cuida l'alimentació, ves amb compte al gimnàs...
Ara ja està superat, quan veus les primeres ecos i el cos et comença a canviar vas assumint el que passa dins teu que no deixa de ser tota una experiència.
Des del primer dia m'he trobat perfecte, cap problema. Ni una nàusea, ni un vòmit... El primer trimestre tenia molta son, em sentia cansada i anava molt sovint a fer pipi.
Ara al segon trimestre potser estic una mica més activa, tinc mals de cap i em sento més pesada. I tinc insomni, rara és la nit que dormo les 7-8 horetes d'un tiron que dormia abans. Em desperto molt sovint i força neguitosa, cosa que em fa que em costi tornar-me a dormir fàcilment. Però no em puc pas queixar, he estat perfecte.
La setmana vinent sabrem si és nen o nena, tenim la eco de les 20 setmanes el dia 17/09. La cosa està molt molt renyida, hi ha 'un pique' (de molt bon rotllo) important. El pare vol un nen: Marc i la mare una nena: Lia.
Hi ha apostes de tot tipus. Hi ha qui té claríssim que serà un nen i n'hi ha que una nena. No falla... la probabilitat és del 50%...
Mentre vingui bé...
Una cosa que ens ha agobiat, i ens agobiarà més en el futur, és el nostre pis. És un 4t sense ascensor, de 40m2 i una sola habitació (la nostra) i en una zona que és una mica 'territorio comanche'. Puta mare.... :S
Hem mirat diferents opcions de canvi, però de moment creiem que la més assenyada és adaptar-nos com puguem i quedar-nos aquí mentre el pulsin sigui ben petit. Tal i com estan les coses no ens podem permetre el luxe de malvendre el pis, i més sabent que la cosa aniria per llarg. I el lloguer també l'hem descartat per evitar que ens deixin el pis irreconeixible... O sigui, a tirar d'Ikea i a reestructurar la nostra habitació per encabir-hi la cuna i au! ja ens apanyarem... La meva mare les va passar més putes en aquest sentit i estem tots la mar de ben criats.
A la feina, cap problema. L'altre dia ja ens vam reunir per saber com ens ho faríem . Al Nadal ja deixaré les coses enllestides per si no torno i ale... em puc permetre el luxe d'estar els 4 mesos de baixa força tranquil·la.
I així estan les coses, amb moltes moltes ganes de la eco de la setmana vinent per poder-li posar nom i saber que tot està perfecte i esperant que tot continui fins ara.
2 comentaris:
OOOOOOOOOhhhh! Quantes coses a comentar! Se m'acumulen les idees!!! Primer de tot: Lia M'ENCANTA. En serio. Era la nostra segona opció i jo no vaig acabar de descartar-la fins molt endavant... Em va costar acabar de triar.
Me n'alegro molt que hagis tingut un primer trimestre plàcid. Hi ha qui ho passa fatal...
Te'l/Te la sents moure??? Oi que és molt xulo?
Putada lo de l'insomni... Ànimus!
I per últim: tema pis. Home, al principi només serà qüestió de fer el que dius, que Ikea us remodeli l'habitació. Més endavant sí que ho notareu. Però de moment, encara teniu un any de coll més o menys.
Puc donar un consell? De moment, compra't una bona motxilleta per portar la criatura i aneu buscant un forat on deixar el cotxet, que no l'hagueu de pujar els 4 pisos.
Au, paro d'enrollar-me.
Seguim aquí, eh?
ei moltíssimes felicitats macos! ànims i a disfrutar-ho!
petonet!!!
Publica un comentari a l'entrada