LIA

El passat dijous 3 de febrer a les 12.32 va néixer la Lia.
Dilluns d'aquella setmana vaig tenir visita a la ginecòloga i em va dir que estava verda verda, dilatada 0 i que si no tenia a la nena al llarg de la setmana, el dilluns 7 em provocaria el part. Convençudíssima de que dilluns entraria xino-xano a la clínica...
Tant la meva mare com la meva sogra em van dir que dijous canviava la lluna o no sé què... i jo: 'sí, sí...' pam! Dijous em vaig despertar cap a les 5.30 amb contraccions més aviat fortes, fins llavors n'havia tingut d'encaixament però poques i més aviat fluixes. Vaig aixecar-me per anar al lavabo i ja vaig veure que la cosa anava més o menys en serio... torno al llit i no tardo ni 10 minuts en anar al sofà, estava incomodíssima.
Mòbil, llibreta i boli en mà, vaig estar-me al sofà apuntant les contraccions, de seguida van ser cada 5 minuts i cada vegada més fortes.
A les 9 vaig trucar a la comadrona i a les 10 ja entrava a la clínica. Em va fer un tacte i em va confirmar que anava de part. Jo n'estava convençuda, vamos... I em va dir que dilatava molt ràpid.
Em van posar l'epidural de seguida i a partir d'aquí... ooohhhhh!!!  :)
Em va fer molt mal l'anestèsia, però com que sabia perquè era, vaig aguantar com una jabata. Un altre tacte, la comadrona em diu que 'estic fantàstica' i trenco aigües. Em preparen la sala de parts i amb 3 empentes, la Lia ja era als meus braços. Així, pim pam. A les 10 entrava i a les 12.30 ja neixia... Bien! Embaras boníssim i part curt i sense complicacions.
No sé si influenciada per les pel·lícules, m'imaginava un part amb soroll, molta gent amunt i avall, tot de color verd... i res de res. Súper tranquil, molt familiar i de color blau... jajaja. Érem la doctora, la comadrona, una auxiliar, el Serg i jo. Em parlaven molt tranquil·lament i em transmitien moltíssima serenor. Genial, vamos.

La Lia va pesar 3.100kg i va medir 48cm, és molt peludeta i morena, morena.

Ens van donar l'alta diumenge i de moment, ens en estem sortint força bé. Dorm i menja, tot i que a vegades li costa agafar el son i s'enfada. Però no ens podem queixar.
Estem aprenent a fer de pares i de moment, sembla que li agrada com ho fem. Ens estem adaptant a ella i ella a nosaltres, que no és poc.

Ja us aniré explicant co avança la cosa, mentre, continuarem babejant...