ESGOTADA

Estic esgotada. Ara arribo a casa. Quina setmana que porto...

Aquesta tarda he anat a una escola de reunió de pares. Te'n dones compte que hi ha de tot en aquesta vida. Que afortunada que em sento. Una mare s'ha quedat al final de la reunió per discutir amb mi i qui m'acompanyava (gràcies C., ets un sol) d'un tema que no ve al cas. Joder quina mare! Cazurra cazurra cazurra, a més a més de cantar-li l'alè a alcohol com una mala cosa, cridava, no escoltava i parlava sense coneixement de res, però de res, de res... a més és la típica gent que es creu que sap més que tu i de ningú, i són la típica gent que més hauria de callar i escoltar. Per aprendre!

Total, venint amb el cotxe reiem, perquè millor riure que plorar.. te'n dones compte que hi ha tanta gent així... i són els que més crien!

Qui anava amb mi adopta un nen o una nena a finals d'any (encara no ho sap) i m'ha explicat que porten mogollón de temps amb el test d'idoneïtat, test que fan als pares o a qui ha d'adoptar per si són 'aptes' per fer el pas que han de fer. Es veu que et pregunten de tot i més. I comentàvem, que a vegades als pares biològics, abans de quedar-se prenyats, també els hi haurien de fer, perquè hi ha gent que millor que no procreés... perquè es va escampant la tribu i joder, així van les coses...

Tan se val... sort que demà agafo el cotxe i me'n vaig de ruta a veure cases de colònies. Espero que faci solet, tot i que clamo al cel que plogui si us plau, i estigui ben tranquil·la i no soni massa el mòbil... Hi haurà cobertura a la noguera?

Estic pensant en apuntar-me o no a una ONG que he estat mirant i que ja m'ha arribat la info o els requisists que es demanen. Ho faria. Hi ha algo que m'ho demana, però tinc por de fer el pas i després no estar prou disposada/motivada a dedicar-hi el temps que es mereix o el temps que em comprometi a dedica-m'hi. Sempre penso que això és el que em fa tirar-me enrere en moltes coses i a no acabar fent el que em dóna voltes pel cap. Ja us ho diré si hi acabo formant part.

Per la resta tot bé, les setmanes volen, i la motivació a la feina baixa. Potser és perquè porto molts mals dies seguits al curro i no em fa veure les coses bones que té. Espero que no em duri gaire, perquè quan la cosa baixa enlloc de pujar, jo en fujo... i ara canviar de feina... uf! ni m'ho puc plantejar... seria tot un putu trasbals. Res, a seguir, i a intentar remontar. Ja sortirà el sol.