Queden 11 dies per fer 30 anys... 30!
I mira, per posar-me una mica melàncolica, llistaré quatre coses que feia jo quan era petita i ara ja... ha quedat en el recuerdo de la quinta...
- tocaves i jugaves amb gossos i gats abandonats i no et passava res
- teníem cucs de seda a casa
- per berenar, sempre menjàvem pa amb alguna cosa
- quan sortíem del cole, anàvem a tombar pel terme, sense rellotge, evidentment, i tornàvem a casa quan s'encenien els llums
- mai vaig tenir consola, ni res per l'estil. Una barbie (ja era granadeta) era la meva joguina més preciada... (i una de les més cares)
- la roba que portava era heredada de les meves germanes, sóc la tercera, però sinó, sempre hi havia la veïna o l'amiga que te la passava
- igual passava amb els llibres de l'escola
- al cole, al meu curs érem 3 persones, érem 12 en una classe de 4t, 5è i 6è i la mateixa profe ens feia totes les assignatures..
- els diumenges, bebíem coca-cola. 2 ampolletes per 4 germans, i ens la dividiem exactament, amb el tap
- les hores i hores que vaig i vam arribar a passar dalt a les golfes de casa la pina jugant a mestresses de casa, teniem casa, fills, botigues, diners... i molta molta imaginació
- quan ens fèiem mal, et curaven i arreando, en cap moment et preguntava ningú qui t'ho havia fet
- fèiem bunyols amb aigua, saliva i arena, i els deixàvem finíssimsss
- em donaven 40 peles per anar al cine i en tenia per un plim, pipes, xiclets de pela i alguna cosa més
- fèiem cabanyes amb palés i sempre hi havia qui es muntava tot una verdadera suite
- quan marxava la llum, feia els deures a la taula de la cuina amb una espelma
- vam viure fins que vaig tenir 4-5 anys, 6 persones en un pis de 40m2
- menjar una natilla o una copa de xoco era tota una celebració
- el xandal sempre anava ple de parxes d'aquests que es planxen i s'enganxen fins que realment no es podia aprofitar, i evidentment, era comprat al mercat
- el mes de maig fèiem 'el mes de maria' que consistia en muntar amb caixes o canastes i un tros de roba un altar per la verge (de plàstic) a l'entrada d'alguna casa. I posavem flors fresques cada dia. Les dones passaven i ens donaven duros i peles bàsicament, si queia una moneda de 25 era tot un aconteixament, i en tot el mes, ens donava per fer una merendola de coles, fantes, patates i galetes salades al mig del camp
- a l'estiu, quan venien els de barcelona i rodalies, muntavem play-backs i espectacles pel veinat, i passàvem la panereta. Otra merendola al canto per finalitzar l'estiu
- Anàvem als trossos a menjar fruita, banyar-nos a les basses... procurant que no et veies el pagés, cosa que no sempre ens sortia bé, és clar i era quan ens perseguia amb el bastó, me'n recordo perfectament d'un...
- els grans ens feien la vida impossible, ens 'segrestaven', almenys a mi, eh, Io? i en teoria, et salvava el tenir germans grans, tot i que en el meu cas, no sempre era així...
- els contes estaven super fets pols de tant mirar-los
- esperaves els reis en candeletes perquè caiés algo
- viatjàvem en cotxe, quatre crios al darrera sense cinturó, ni cadireta, ni res de res
- venia el metge a 1r, 4t i 6è a fer-nos la revisió al cole, és tot el que veies al metge, evidentment, ni psicòleg, ni logopeda, ni pediatre... el metge de capçalera i au.
Podria estar aquí escribint i escribint, però de moment, aquí em quedo.
Per celebrar els 30, continuaré llistant més endavant
3 comentaris:
Anna, tia, m'estàs deixant feta caldo!!!!!!!!!! Jo en faig 31 d'aquí a poc i... NOMÉS EM FALTAVA AIXÒ!!!! A més, és que moltes de les coses les he viscut exactament tal com les expliques... Quina enyorança!
ho sento gatxan! no era la meva intenció... :)
ens fem grans, tia!!! em sap un greu deixar el 2... però donaré la benvinguda amb molta alegria al 3, està clar!
per cert, et trobo a faltar mogollon, eh! ets cara de llegir, últimament. espero que tot bé.
Anna! M'ha fet molta gràcia el teu llistat!Jo també m'he sentit identificada amb les coses que has dit... quins records!!
Ànims per fer el canvi de número!
I ja se sap què es diu... millor anar fent anys!
Un petonàs!
Gràcies pels ànims...
Publica un comentari a l'entrada