Una vegada a Sevilla per recollir el cotxe, ja vam poder comprovar los aires del sud... ‘vengo en un minutillo’ i va tardar un ou, i quan arriba s’havia equivocat de claus... ‘ahora me pego un carrrerón’. Cuidao! No nessis a esquinçar-te, fill. Nos costó lo nuestro però finalment vam sortir d’allà motoritzades i ben juntes, totes 7 en una monovolum d’aquestes. Puta mare.
Directes a los Caños de Meca fent parada a Jerez de la Frontera a fer uns vinitos. L’únic que vam veure va ser gent amb el cap molt gran (lo de jeré tienen cabessa pa tré cuellos), la família simpson passejant i molta publi del Tio Pepe ¿?¿? Per la resta, paradilla pa continuar.
Arribem a los Caños de Meca, ens canviem, cerveseta, i cap a la platja, tot i que vam veure que se’ns feia tard i vam decidir fer-ho al revés. Primer dinar i després baixar a la platja. Hòstia, quin dinar! El Frenopatico de Cadiz.
La veritat és que només despertar-nos, ja ens vam començar a partir el cul, però a l’hora de dinar el nivell estava altíssim. A quina més engrescada! Boníssim. Risoterapia continua. El cambrer era un noi mig romanès, mig de Baviera (barbaro per mi enlloc de bábaro) i el vam fer parar boig, vam acabant ensenyant pits, fixant a la chipionera, perreando, i escollir galetes: o Marbú Dorada o Kritita. Niveles altíssimos.
A la platja el nivell va estar igual o més alt que al dinar: la chipi fent bolo, la m. Isabel encuriosida per saber què hi havia sota aquell pareo, interessada per saber què portava a la bossa, si la patera era verdadera o no... Amb tot això una platja i un solet de morir-se.
Després ja vam anar cap a la platja de Bolonia, on dormíem, també un encant. La mestressa de la posada tenia un bigoti que semblava que fóssim a les illes gregues, però la posada bé, tot i que vam haver d’anar a Tarifa a sopar i a prendre una copa perquè allà no hi havia res.
Però el paisatge guapíssim. Al matí, cap de les impresentables ens vam aixecar per fer el passeig a cavall, i això que hauria sigut una passada, però... nos pudieron las copas.
A l’endemà cap a Tarifa pel matí, platgeta, ni un putu surfero, hombre lobo, de profesión haimera, i carretera fins a Sevilla perquè havíem d’anar a acompanyar a la Sa a l’aeroport que marxava abans.
Volta i volta i volta per Sevilla per aparcar i buscar l’alberg i dutxa de relax. Vam sopar a Los Coloniales, segons ens van dir ‘el millor bar de tapes de Sevilla’, tot i q després hi va haver qui ens va dir que n’hi havia de millors. Tot i això, boníssim i en qualitat-preu realment molt bo. Després vam quedar amb una parella de sevillans amics de la She que, a més a més, de ser un encant, ens van fer una rutilla la mar d’interessant. Terrasses, placetes, birretes, terrasses, tintos de verano, terrasses...
A l’endemà, tombar tot el dia per Sevilla, un dinar exquisit i vol fins a Barcelona.
El que està clar i a mode de resum:
- repetirem l’experiència, segur. Hem encertat amb el destí i entre nosaltres hem estat de conya i ha estat un plaer viatjar.
- hem menjat de conya, però molt. El salmorejo i les tapes, el millor
- hem begut litres i litres de cervesa i tinto de verano
- la gent és molt salada i molt entregada a tot
- hem rigut fins i tot de les llantes dels cotxes
- al veure set dones dins un cotxe, la guàrdia civil no ens demanava ni els papers, tot i parar-nos dues vegades
- Sevilla és una ciutat encantadora i Tarifa un poble moníssim. No cal dir res de Los Caños i Bolonia.
3 comentaris:
Però quin festival, no????!!!! A la pròxima m'apunto...jejeje! Ara en serio, me n'alegro que el viatget sortís tan xulo. Segur que vas desconectar un munt, eh?
quines ganes de veure platja andalusa! a finals de juny tb hi vaig!
petonets!
Jopetas, Puer quina enveja més sana del viatge!!! Els aires del sur sempre són genials... i segur, que van venir molt bé per cargar piles!!! ;-))
Smuakkkkk!!!!
Publica un comentari a l'entrada