A finals de l'any passat, em van sortir unes taques blanques als 2 braços un pèl 'xungues'. Em vaig espantar, la veritat, perquè no sabia perquè eren.
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?
2 comentaris:
Jo crec que amb el títol del teu post ja ho tens tot dit: metges!!!! He d'admetre que no puc evitar tenir-los-hi una mica de tírria i, per mi, el primer dermatòleg els tenia quadrats, la veritat.
M'alegro de que ja no tinguis ni una taca. Bien.
aunque estuve viviendo un año entero en Mallorca, se me olvidó por completo leer y hablar catalán.
Publica un comentari a l'entrada