De ben petits la mama ens portava al rovelló. Anàvem moltes tardes de tardor, amb ella i la padrina, a buscar rovellons. Sempre ens explica que no vam caure mai... 'i éreu ben petits!' explica.
N'agafàvem moltíssims (abans se'n feien més que ara) i recordo les conserves, les graelles a les brases...
Som quatre germans i puc dir que sóc l'única que continuo anant al rovelló amb la mama. Als caps de setmana d'octubre i novembre ja m'espera.
Aquest any hi hem anat juntes algunes vegades i encara hem fet bona feina. Podem dir, però, que per aquesta temporada ja podem penjar el cistell, o això sembla!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada