04 de febrer 2012

1 ANY


Avui fa un any que vaig ser mare.
No es pot explicar amb paraules, i només t'entén qui ho és. Això m'ho deien abans de ser-ho i no m'ho creia, o potser no ho entenia. Però ara sí. Completament.
Ser mare m'ha suposat descobrir-me.
Quan fa un any vaig tenir la Lia per primer cop als meus braços, me la vaig mirar i immediatament vaig saber que res seria més important per mi que aquella personeta. Sembla mentida com et canvien les prioritats.
Comences a estimar d'una manera que no has fet mai. Ni a la teva parella, ni als teus pares, germans o amics.
Tot i que tingui un any, he pogut entendre i valorar moltes de les coses que van fer els meus pares per mi i jo ni tan sols percebia... i el que em queda!
Tan sols espero poder-ho fer la meitat de bé que ho han fet els meus pares, a qui els hi dec el que sóc. 
Estic molt orgullosa de l'educació i sobretot els valors que he rebut. Procuraré transmetre-ho de la manera més natural i sincera que em sigui possible.
La Lia és especial. Té les idees molt clares, és oberta, simpàtica i molt espavilada. Ho pilla tot a la primera i té una capacitat d'enteniment que em sorprén.
A vegades tinc la sensació que m'ensenya més coses ella a mi que jo a ella.
I quan penso en el que tot just comença, em sento la persona més viva, il·lusionada i afortunada del món. 
No puc deixar de pensar que és el millor que he fet fins aquest moment.
T'adoro Lia!

1 comentari:

Anònim ha dit...

Que bonic Puerto!!!! feia molt de temps que no et llegia....M'encanta com escrius!!!
vane