COM ÉS LA LIA

En l'anterior post vaig expressar més el que sentia al ser mare, però també m'agradaria deixar escrit com és la Lia.

Ja camina. Ja fa un temps, va començar a caminar als 11 mesos. Primer gatejava i mica en mica, agafant-se per tot arreu es va comentçar a deixar anar i un dia, pam! I ara, ja no para...
Xerra moltíssim! Diu paraules com papa, mama, lleteta, mam, teta, bubu, nen, nena... i la resta amb el seu idioma, però sempre la sents de fons.
És molt valenta. No té por de res i quan cau, és molt difícil que plori. S'atreveix amb gairebé tot.
Menja de tot i tot li agrada, només té 2 dents (les de baix) des de fa més de 2 mesos, però menja com una llima, i tot ho vol provar. Li és igual carn, peix, qualsevol verdura, llegum, arròs, pasta... tot li agrada!
Fins ara s'adormia sola i tota la nit, però portem uns dies que tenim molta feina perquè s'adormi per les nits. Necessita que estiguis amb ella a l'habitació. Això sí, dorm tota la nit des dels 4 mesos, rara és la vegada que es desperta i demana alguna cosa.. A veure què fem per canviar-li els hàbits de dormir.
Pel que fa a estar malalta ha tingut: fongs, refredats, una bronquitis i conjuntivitis. El més corrent, vaja..
És simpàtica, riallera i mooolt espavilada. Només cal dir-li una vegada les coses perquè les enganxi i ja ho repeteixi o ho entengui. I ara comença a estar molt graciosa.
Ens cau la baba i estem molt entrentinguts...  ;)