Doncs això, que la Gatxan m'ha fet enveja. Saníssima!
El puto rellotge biològic de les dones...
Ja en tinc 30 i jo era de les que deia que als 29, com la meva germana Su, volia ser mare. Jo ben jove. Però com no el posi dormint al sofà amb barana i el cotxet el guardi amb 456 candaus i alarma a baix a l'entrada (visc a un barri similar al Bronx), passo de pujar-lo diàriament 4 pisos pimpam...
Que no, que no és moment, por mucho que me pese. Per diferents motius que he de reconèixer.
Coses positives:
- estic totalment preparada per ser mare
- crec que és molt millor tenir-lo als 30/31 anys que no pas als 35
- la meva família política estaria en-can-ta-da, la sogra l'espera amb candeletes
- sóc de les dones que sempre he pensat que ha de ser una cosa increible
- la feina no em seria cap tipus de problema
...
Coses negatives:
- econòmicament, no està la cosa molt bollante
- el pis té 40m i 1 sola habitació, peu de dutxa, i no té ascensor (un 4t) ni galeria
- sóc conscient que no podríem fer moltes i tantes coses que fem ara, rotllo llibertat de moviment i tal
- no sé si el Se està realment preparat
- posats a canvi de vida, tenim un polo de 3 portes, un pèl xungo de moviment i el parquing a un ratet caminant de casa...
...
M'agradaria fer-ho en el moment que vegi que és del tot viable, tot i que no tinc ganes que passin 3 anys, la veritat, i haurien de canviar coses molt importants. Potser el pis és el que més em preocupa, tal i com està la cosa...
Doncs això, de moment, a cardar amb precaució. Enhorabona Gatxan!!!!
3 comentaris:
Abans que res: JO TAMBÉ TINC UN POLO....juas,juas! Tia això comença a fer iuiu...jejeje! Tot i que el meu és 5 portes i haurà d'aguantar com un campeó que no podem estar per a tot...
Bueno... Gràcies per l'enhorabona. Tot i que no voldria que lo meu t'hagués neguitejat en excés. Vols que et digui un cosa? Jo crec que mai hi haurà el 100% de factors positius. Arribarà un moment que decidiràs llançar-te. I àpala, a cardar per lliure... :-))) Jo, veus, no tinc gens clar que estigui totalment preparada per ser mare... Ups! massa tard... jejeje! Lo del pis ho entenc i sí que és un factor de pes... Ara bé, jo tampoc tinc banyera, eh? Ja ens espavilarem!
I, per deixar de fotre't el rollo, pensa que si ets mare als 31 o als 32, també seràs una mare jove, dona! No ve d'un any.
potser no ho entendràs, o hi haurà qui no ho entendrà... però t'he agafat carinyo, ves...
ja et vaig dir, només coneixe't com a 'bloguera' que et veia com una 'alma gemela'... i et sento especial
et desitjo el millor de tot cor
Uf! nenes, quin nivell! Al final plorarem i tot de l'emoció...jejeje.
Jo hi estic amb vosaltres en:
1) Si que acabes agafant carinyo a la gent del bloc amb qui et comuniques sovint (la veritat és que ens sabem la vida, oi?), i
2) mai hi ha un moment en que totes les circumstàncies es donen per tenir un fill. Així que Anna, per poc que ho tinguis bé llança-t'hi i Gatxan, seràs una mare genial!!!!
Un petó a les dues!
Publica un comentari a l'entrada