20 de maig 2008

A PROPOSITO DE SCHMIDT

La vaig veure aquest cap de setmana i em va encantar, però molt. No és pas nova, ja ho sé, és del 2002, però la tenia a casa i encara no l'havia vist.
Tota peli que faci el Jack Nicholson ja és destacable, la veritat.
És una passada el punt de vista del fet de quedar-te sol i de tenir-ho tot i no tenir res... m'ha encantat.

1 comentari:

Gatxan ha dit...

L'escena del pipi al vater és brutal. Estic segura que molts i molts homes devien plorar d'emoció al veure-la...jejeje!