COMENÇA L'ESTIU !!!!!!!!!!

M'AGRADARIA

- viure en una illa
- parlar molts idiomes
- no tenir compromisos
- poder comprar salut
- saber conduir un camió
- llegir els llibres com el cortocircuito
- baixar el preu del diner
- que el dia tingués més hores
- poder tocar els colors
- veure l'aurora boreal
- tenir un hort a casa
- banyar-me amb els dofins
- saber tocar la guitarra
- no tenir un horari marcat
- parlar més amb gent desconeguda
- veure moltes cases diferents
- emmagatzemar les olors
- bufar més vegades les espelmes per poder demanar més desitjos
- escriure un llibre
- tenir una cuina de color blau i que hi entrés el sol
- que hi hagués més planetes terra
- poder viatjar en el temps per fer petons a moltes persones que ja no hi són
- sentir les onades quan volgués
- poder caminar descalça pel carrer
- que la gent fos més bona
- poder parlar amb els animals
- que tornessin les cartes
- poder escriure amb els dits
- tocar els núvols
...
sempre sentir-me bé

Vacancetes... mmmm

Tinc unes ganes de començar vacances i espaxurrar-me com aquest gat que he trobat per internet... uff...

Com he comentat en altres post, a la feina nem de cul, fins al 10 de juliol o porai no afluixarà la cosa, sort que l'1 comencem jornada intensiva, bien! Fem de 8 a 3, i la veritat que tenir les tardes lliures, per fer platgeta, migdiadeta o tocar-te la paxorreta, està de conya.

Per la resta, estic més tranquil·la, aquell nus que portava al meu interior es va defent mica en mica i veig les coses d'un altre color. A poc a poc i bona lletra, i de moment, estic tranquil·la, contenta i animada, i això que el temps no acompanya. Jo sóc de les que necessita el sol per funcionar, i tants dies grisos em fan arrossegar els dies (tot i que em passen volant) de manera que costa passar-los, però ara diuen que comença l'estiu realment, a vore si és veritat!

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses, entre elles, el divendres vaig anar a sopar amb la Jo a La Zarabanda, us el recomano de totes totes. És un bar/restaurant que està al carrer Ferlandina (Raval), núm 55, és de creps salades, amanides, etc... realment està molt bé i estàs al rovell de l'ou per si després vols anar a fer una copa, ja sigui al Raval o al Poble Sec. També hem estat a l'Albricias, que és d'uns coneguts; a una obra d'estudiants de teatre (per compromís) però va resultar ser tota una sorpresa ben agradable; per Gràcia, pel Clot (eh, Se?)... ha estat bé.

I per acabar, aquests dies m'acompanya a tot arreu l'Adele, des de que la vaig descobrir a l'anunci de Heineken, que hi estic enganxada.

RUTA EN BUGGY PEL PRIORAT

El dissabte passat vam anar a fer la ruta en buggy pel Priorat. Vam xalar com a nens petits. Al principi fa respecte, i més quan et donen les indicacions pertinents i et diuen que pots volcar, que en aquest cas, no treguis les extremitats... ui ui ui

Però després de conya. Vam començar a les 11 del matí i eren les 4 i 1/4 que ens sentàvem a la taula per dinar.

Ruta per camí, per carretera, i visita a un celler amb cata de vi inclosa. Genial.

Per si us he fet dentetes, qui ho fa és lopriorat, a més, si no coneixeu la comarca, és molt xula i té moltes coses, a més a més del reconeixement mundial pel vi.

tic aquí

fa uns mesos, si no un any, el meu cap va voler canviar tots els ordenadors de l'empresa (som 5 empleats) perquè 'volessin' (aishh la ignorància tecnològica ) perquè es pensava que, d'aquesta manera, amb un 'sol click', com deia ell, ho faríem tot. vaya, que la jornada de 8 hores de feina es reduiria a 3 i la resta ens podríem dedicar a captar nous clients, a millorar la metodologia de l'empresa, a renovar material... vaya... PUES NO!!! I UNS COLLONS!!!
Els ordenadors de l'empresa són una puta merda, quan no se't penja, et tanca una finestra que necessites, quan no et tarda en cargar un document que necessites adjuntar, et deix tirada enimg d'un document que portes la meitat currant-he, però, il·lusa de tu, no has pensat a guardar-te i se lo carga todo, perquè sí, i la recuperación de documentos está de baja...
Total, com ja us he dit en alguna altra ocasió, a la feina no puc penjar post, puc llegir però no puc ni comentar, ni penjar res... merdaaa!!! és quan passo més hores connectada a l'internete! a casa, no hi paro, i quan hi sóc està más que ocuapao, perquè, tot i q el Se treballa TOT el dia davant d'un ordenador, té un imant intern (jo penso q està a l'alçada de la faringe) q l'atrau a la màquina de red. En serio, és una obsessió. Dormiria entre tecles... sort que jo no sóc quadrada (sort!)
Amb tot això, vinc a dir que no tinc temps per escriure, tot i que sé i penso el que em ve de gust expressar, però perdo la memòria molt ràpidament (tot no es pot tenir en aq vida) i qn hi sóc, no sé per on anava...
total (i anant al gra d'una vegada), ara tic a casa dels garbanzito ( q per cert, m'han regalat una agulla de síndria q fa totalment ESTIU) , i he aprofitat i pam! lo plasmo! el què? ni idea, però perquè sapigueu q sóc aquí, q us llegeixo, q sé q em llegiu i q m'encanta...
mola mola mola la gramola... cuando suena con bebida para saber donde está la salida

Les Sue Hellens per Tarifa i Sevilla

La sortida ja va ser apoteòsica. A les 5.15 ens venia a buscar el taxi (érem 4 dormint a casa) i ens va despertar, precisament, el telèfon avisant que el taxi estava baix. Jo, per lo menys, em vaig aixecar igual de borratxa que me n’havia anat a dormir – feia i hora aprox.-. Així docns, imagineu, baixant una per una per aquelles escales, posant-nos el cinturó, mirant que ho portéssim tot... bueno, bueno, bueno... encara riem ara. Sort que m’havia fet la bossa el dia abans perquè sinó, no m’imagino fent-me la bossa en 2 minuts...

Una vegada a Sevilla per recollir el cotxe, ja vam poder comprovar los aires del sud... ‘vengo en un minutillo’ i va tardar un ou, i quan arriba s’havia equivocat de claus... ‘ahora me pego un carrrerón’. Cuidao! No nessis a esquinçar-te, fill. Nos costó lo nuestro però finalment vam sortir d’allà motoritzades i ben juntes, totes 7 en una monovolum d’aquestes. Puta mare.

Directes a los Caños de Meca fent parada a Jerez de la Frontera a fer uns vinitos. L’únic que vam veure va ser gent amb el cap molt gran (lo de jeré tienen cabessa pa tré cuellos), la família simpson passejant i molta publi del Tio Pepe ¿?¿? Per la resta, paradilla pa continuar.

Arribem a los Caños de Meca, ens canviem, cerveseta, i cap a la platja, tot i que vam veure que se’ns feia tard i vam decidir fer-ho al revés. Primer dinar i després baixar a la platja. Hòstia, quin dinar! El Frenopatico de Cadiz.
La veritat és que només despertar-nos, ja ens vam començar a partir el cul, però a l’hora de dinar el nivell estava altíssim. A quina més engrescada! Boníssim. Risoterapia continua. El cambrer era un noi mig romanès, mig de Baviera (barbaro per mi enlloc de bábaro) i el vam fer parar boig, vam acabant ensenyant pits, fixant a la chipionera, perreando, i escollir galetes: o Marbú Dorada o Kritita. Niveles altíssimos.

A la platja el nivell va estar igual o més alt que al dinar: la chipi fent bolo, la m. Isabel encuriosida per saber què hi havia sota aquell pareo, interessada per saber què portava a la bossa, si la patera era verdadera o no... Amb tot això una platja i un solet de morir-se.

Després ja vam anar cap a la platja de Bolonia, on dormíem, també un encant. La mestressa de la posada tenia un bigoti que semblava que fóssim a les illes gregues, però la posada bé, tot i que vam haver d’anar a Tarifa a sopar i a prendre una copa perquè allà no hi havia res.
Però el paisatge guapíssim. Al matí, cap de les impresentables ens vam aixecar per fer el passeig a cavall, i això que hauria sigut una passada, però... nos pudieron las copas.

A l’endemà cap a Tarifa pel matí, platgeta, ni un putu surfero, hombre lobo, de profesión haimera, i carretera fins a Sevilla perquè havíem d’anar a acompanyar a la Sa a l’aeroport que marxava abans.

Volta i volta i volta per Sevilla per aparcar i buscar l’alberg i dutxa de relax. Vam sopar a Los Coloniales, segons ens van dir ‘el millor bar de tapes de Sevilla’, tot i q després hi va haver qui ens va dir que n’hi havia de millors. Tot i això, boníssim i en qualitat-preu realment molt bo. Després vam quedar amb una parella de sevillans amics de la She que, a més a més, de ser un encant, ens van fer una rutilla la mar d’interessant. Terrasses, placetes, birretes, terrasses, tintos de verano, terrasses...

A l’endemà, tombar tot el dia per Sevilla, un dinar exquisit i vol fins a Barcelona.

El que està clar i a mode de resum:
- repetirem l’experiència, segur. Hem encertat amb el destí i entre nosaltres hem estat de conya i ha estat un plaer viatjar.
- hem menjat de conya, però molt. El salmorejo i les tapes, el millor
- hem begut litres i litres de cervesa i tinto de verano
- la gent és molt salada i molt entregada a tot
- hem rigut fins i tot de les llantes dels cotxes
- al veure set dones dins un cotxe, la guàrdia civil no ens demanava ni els papers, tot i parar-nos dues vegades
- Sevilla és una ciutat encantadora i Tarifa un poble moníssim. No cal dir res de Los Caños i Bolonia.