HOGAR, DULCE HOGAR...

Un dels somnis que sempre he tingut, o una de les coses en les que sempre m'hi he fixat, i molt, són les cases.

M'apassiona. M'encanta mirar revistes de disseny, de decoració... m'encanta mirar-me les cases, els àtics, els jardins... quan vaig en cotxe, de nit, m'encanta mirar què es veu per la finestra amb la llum encesa...

Ja ho heu pogut notar alguna vegada que altra.

Hi ha qui tot això no s'ho mira perquè diu que no ho podrà tenir mai... A veure! Cada casa està feta a la mida de qui hi viu, no cal que sigui la gran mansión, de diseño, de dos-cents milions. Qualsevol cosa, feta amb gust, acollidora i que t'ho sentis teu, a mi ja em serveix.

Però és que hi ha cada cosa/casa... que mires, mires, mires... i somies, somies, somies... ;)

Això sempre em fa pensar quan ens arribarà el moment a nosaltres. Fa tres anys que vam comprar el pis a l'Hospitalet (pq Sants era intocable) i de moment, ens hi haurem de quedar. Fa 35m2 i només té 1 habitació (en tenia dues però ho vam reestructurar tot per aprofitar més l'espai), el menjador, la cuina, el bany i una miiiini habitació, que la vam obrir al menjador, on hi tenim l'ordenador. I PROU. Què faríem si vingués un xurumbele?? Doncs muntar una cuna hidraulica supersonica que pugés i baixés del sostre. Això, o compartir llit de matrimoni, cosa que no crec que sigui la més adient, tenint en compte que és de 35, ja som 2, i no som precisament Don Pinpón en un llit de velcro.

Si per nosaltres fos, començaríem el trasllat avui mateix (ja en sabeu més d'una raó), però tal i com estan les coses és impossible. Primer que no sabem quan ens en donarien... No gaire més del que ens va costar, si és que hi arriba. És molt complicat vendre, i fins que no el venguessim, no podem pas fixar-nos en res més.

Quan canvies, ho fas a millor, això vol dir més gran, nou de trinca o de 2a mà (no de 3a o 4a), i amb tot allò que no has tingut fins ara i fa que la cosa es vagi complicant.

Per demanar seria: un barri com Sants, les Corts, per ex. (més que res per la feina, ja que no m'importaria d'altres barris similars), amb terrassa, ascensor, pàrquing (tot i que pot no estar a la mateixa finca), i mínim, mínim, mínim, 70m2. Toma ya.

Tot i que, passejant molt per Les Corts, em pirren les cases unifamiliars que tant hi ha al barri, o a Sant Andreu, per ex... amb pati a l'interior... però això ja és somiar una miqueeeeta més.

La segona residència a les Balears es mereix un altre post...

Aishhh... Hago xas! y me cambio de laaaado....

PANEROLES 2

Doncs la botiguera no tenia pas tota la raó!!!

Si que és veritat que la cosa es va reduir, i considerablement, però no pas del tot... :_ (

I com que tinc una germana que és química, doncs, vaig anar a la meva i em va passar un pot d'àcid bòric d'estranquis... ja està tot repartit en llocs estratègics i on no hi poden arribar els morrets del Mad i l'Ot (no fos cas que la liéssim i convertíssim a aquest parell en dos monstruets de color verd...!)

Ja us diré si m'ha funcionat o no, tot i que espero que aquest (asquerós) capítol acabi aviat!

MÉS DE 4 A CASA, SOM MULTITUD

Aquesta setmana passada, hem patit una invasió a casa... a la cuina... de 'cucarachas', o paneroles, o escarebats de cuina, com els hi volgueu dir...
si! horrible, asquerós...
A veure, s'ha de dir que és (o m'agrada pensar que és) perquè tenim humitats de dalt al terrat (cosa que si tot va bé, s'arregla aquest estiu), perquè la finca és vella i hi ha més d'un pis que li faltaria un boooon baldeo, i perquè estan fent obres al carrer i se'n veu més d'una morta...

Es lo que tiene comprar una merda de pis, a una merda de zona, amb una merda de veïns... (la culpa és meva o nostra, però no teníem més opció per preu)... tenim unes ganes de pirar, que no us ho podeu arribar a imaginar.
Sí, visc a l'hospitalet de llobregat, al bronx, però tampoc és el Montseny, òsties!!! Bé, anem al gra.

Com he dit, era repugnant, i al no poder-ho suportar, i després d'haver-ho provat tot: esprais, allò que s'enxufa, aquells quadradets negres que venen... vaig recórrer al fantàstic món d'internet que trobes de tot. Tot i que a vegades no sigui cert... I, coincidia a tot arreu, que el més efectiu era l'àcid bòric.

I jo, tota decidida, me'n vaig a una drogueria i en demano. Aquella dona em va mirar amb una cara... es devia pensar que sóc terrorista, com a mínim... Per un moment, vaig pensar de sortir al carrer i tornar-me a mirar el cartell de damunt de la porta. 'No hauré pas entrat en una llenceria!'

Després de preguntar-me perquè el volia, bla bla bla... em ve a dir, en altres paraules, que estic sonada.

'Doncs ho he vist per internet en més d'un lloc!', 'A tot arreu concideixen amb l'àcid bòric!'...

Que fort... me'n vaig donar compte que confiava més en el que havia llegit per internet que el que em deia aquella senyora, que ves a saber quants anys feia que estava darrera aquell mostrador... i que de paneroles (dels cullons) n'hi ha hagut tota la vida...

Jo li deia que estava desesperada, que ho havia provat tot... i ella, sense deixar el somriure (devia pensar: 'joves...') em va acabar venent un esprai per uns 6€, però li va costar! perquè jo no podia entendre perquè havia de ser millor aquest que cap altre...

Totalment escèptica me'n vaig anar cap a casa amb l'esprai sota el braç i vaig fotre una ruixada en tota la cuina quan vaig arribar que una mica més i trec al Mad i l'Ot amb pala del pis (què vols en 35m2).

Aquella nit encara en vam veure alguna, ahir alguuuna petita i força perduda, però la cosa sembla que ha funcionat!!! quina raó que tenia la bona dona!

Hem de fer més cas de la veu de l'experiència, està demostrat...

Nouvelle Vague

dormir amb els llençols nets, rentar-se les mans, beure aigua quan tens molta sed, trobar aparcament a prop d'on vas, comprar-te una peça de roba que quan arribes a casa te n'adones que t'encanta, un suc de taronja natural fet per tu, una dutxa, llegir un llibre que et té enganxat, veure el que t'agrada a la tv, una abraçada sincera, caminar pel carrer i sentir l'olor de la roba estesa, que al bicing et toqui una bici nova, llegir el diari del diumenge en una terrassa al sol (amb vermut, evidentment), un 'capritxo', rentar-se les dents, treure't les sabates quan aribes a casa, veure a algú uque en tens moltes ganes, els calfrets per coses agradables, sorprendre intencionadament, que et sorprenguin, trobar el que busques, menjar al teu restaurant preferit, notar el sol de tarda d'estiu a la pell, refrescar-te...

quin títol li posarieu a aquest post?