Un dels somnis que sempre he tingut, o una de les coses en les que sempre m'hi he fixat, i molt, són les cases.
M'apassiona. M'encanta mirar revistes de disseny, de decoració... m'encanta mirar-me les cases, els àtics, els jardins... quan vaig en cotxe, de nit, m'encanta mirar què es veu per la finestra amb la llum encesa...
Ja ho heu pogut notar alguna vegada que altra.
Hi ha qui tot això no s'ho mira perquè diu que no ho podrà tenir mai... A veure! Cada casa està feta a la mida de qui hi viu, no cal que sigui la gran mansión, de diseño, de dos-cents milions. Qualsevol cosa, feta amb gust, acollidora i que t'ho sentis teu, a mi ja em serveix.
Però és que hi ha cada cosa/casa... que mires, mires, mires... i somies, somies, somies... ;)
Això sempre em fa pensar quan ens arribarà el moment a nosaltres. Fa tres anys que vam comprar el pis a l'Hospitalet (pq Sants era intocable) i de moment, ens hi haurem de quedar. Fa 35m2 i només té 1 habitació (en tenia dues però ho vam reestructurar tot per aprofitar més l'espai), el menjador, la cuina, el bany i una miiiini habitació, que la vam obrir al menjador, on hi tenim l'ordenador. I PROU. Què faríem si vingués un xurumbele?? Doncs muntar una cuna hidraulica supersonica que pugés i baixés del sostre. Això, o compartir llit de matrimoni, cosa que no crec que sigui la més adient, tenint en compte que és de 35, ja som 2, i no som precisament Don Pinpón en un llit de velcro.
Si per nosaltres fos, començaríem el trasllat avui mateix (ja en sabeu més d'una raó), però tal i com estan les coses és impossible. Primer que no sabem quan ens en donarien... No gaire més del que ens va costar, si és que hi arriba. És molt complicat vendre, i fins que no el venguessim, no podem pas fixar-nos en res més.
Quan canvies, ho fas a millor, això vol dir més gran, nou de trinca o de 2a mà (no de 3a o 4a), i amb tot allò que no has tingut fins ara i fa que la cosa es vagi complicant.
Per demanar seria: un barri com Sants, les Corts, per ex. (més que res per la feina, ja que no m'importaria d'altres barris similars), amb terrassa, ascensor, pàrquing (tot i que pot no estar a la mateixa finca), i mínim, mínim, mínim, 70m2. Toma ya.
Tot i que, passejant molt per Les Corts, em pirren les cases unifamiliars que tant hi ha al barri, o a Sant Andreu, per ex... amb pati a l'interior... però això ja és somiar una miqueeeeta més.
La segona residència a les Balears es mereix un altre post...
Aishhh... Hago xas! y me cambio de laaaado....
3 comentaris:
Uf! Quantes coses a dir! Primer de tot: jo faig igual, quan vaig en cotxe de nit sempre miro les finestres amb llum i sense cortines a veure què pillo. Sí... també m'encanten les cases. Però a mi m'agrada mirar com són les cases on hi viu gent. Dificilment em pillaràs amb una revista de decoració a la mà... En fi. Més coses: Tema pis. Home, el meu no és gaire més gran però, com a mínim, La Bitxa té la seva pròpia habitació... Entenc el que dius i, ara com ara, està complicat, eh? Ànimus, que amb paciència segur que al final trobeu algo xulo, xulo i on hi capigueu vosaltres, els gats i un bebito.
Au, quin rollo, eh????!!!
jajaja! ja me'n recordo que tenim més d'una cosa en comú... ;)
m'agradaria taaaaant canviar de pis... encara que el trasllat em costés la vida!
ja vorem!
Un servidor té una nòvia arquitecta. Us ben assegure que, quan hom va de vacances i perd cada dia quatre hores mirant edificis, té un concepte molt diferent de l'arquitectura.
I pel que fa els metres quadrats, un servidor ha viscut en un zulo de 38 m2 a La Marina de Sants.
Publica un comentari a l'entrada