Bé, espero penjar ben aviat el cartell de
31 de juliol 2008
2 dies... 2 DIES !!!!
Bé, espero penjar ben aviat el cartell de
25 de juliol 2008
COSETES VARIES
- Finalment no fem viatge aquest estiu. Normalment ens agafem les vacances al febrer-març, però aquest any, com que vam dir 'd'estalviar', ja vam dir que no faríem res; i ara a últim moment, ens és impossible improvitzar algo perquè els preus estan molt més cars i no ens surten els números... Sé que la nit del 9 al 10 dormo en algun lloc 'especial', però no sé a on, ja que el Se m'ha preparat una sorpresa pels nostres 12 anys (algo he pillao i és per Girona). També estarem uns dies al poble, uns dies al Delta, uns dies amb els de Tgn... ja farem, ja farem. I desconnectar! que és el que tinc més ganes!
- Parlant de desconnectar... tinc unes ganes de començar vacances... uff, em sembla que és l'any que més les necessito. Només ens queda una setmana i serà molt tranquil·la, perquè gairebé tothom les comença avui, però això potser és pitjor perquè et passen les hores lentíssimes, però bé, serà un compte enrere!
- Aquest cap de setmana és la Festa Major del poble. Pugen uns amics de l'insti del Se a passar el cap de setmana i a conèixer el poble, ja que sempre en parlava.. a vore com va, volem fer moltes coses, tant de dia com de nit, però d'això es tracta!
- Aquesta setmana he fet salmorejo. Ho vaig provar al nostre viatge a Sevilla i em/ens va encantar. No m'ho pensava pas, però em va quedar boníssim! Molt millor a l'endemà de fer-lo, ja que si hi poses all, queda més fort i és més bo. És un molt bon acompanyant de carn, per exemple. I como no, vaig aprofitar per fer gaspatxo que em queda boníssim també. Aquesta setmana que ve, vull provar de fer la vichyssoise i fer més salmorejo que ja li he promés a la sogra.
- Fa dies que no agafo massa el bicing, i en contra de la meva voluntat, sempre que vaig a buscar-ne, no n'hi ha mai... he de caminar un bon tros fins a la propera parada i a vegades desviar-me i tot, i em posa de mala llet, mira. No vull gastar-me tantes T-10...
22 de juliol 2008
CHRISTIAN
LA MÉS GUAPA
Mireu-la que bé que està (aquesta és la caseta on està a la Índia, mona, no?).
Se'n va anar a l'Índia a primers de juny fins al desembre, a rebre classes d'una dansa que no em feu dir quina, perquè la cagaria...
Balla que és una passada, és profe de clown...
Aquesta setmana hem rebut notícies d'ella, quina alegria!
Poc ens explicava, però les fotos, ho diuen tot... que guapa...
CALA PILAR - MENORCA
La primera vegada que la vaig veure, vaig flipar.
Ja anàvem recomenats per una amiga que portava un parell de mesos vivint a l'illa. Era la primera vegada que anàvem a Menorca, i quan li vaig preguntar on podíem anar, no ho va dubtar.
És de les típiques que has de caminar una hora bona, però quan hi arribes et passa el cansament.
ohhhh, ara hi seria... mmm quines ganes de tornar a Menorca, la nostra illa, eh, Serg?
21 de juliol 2008
LO DELTA: 60 PICADES
Aquest cap de setmana hem estat a la Ràpita.
El divendres a la nit, vam anar a una festa on punxava el Mo a una casa a les afores de l’Aldea. Un puntazo de casa, vam estar fora tota la nit, però l’interior era un punt, a més a més d’enorme, hi havia cada detall que era per morir-se, anys 60-70 total, un pèl deixada, perquè els amos no hi són pas, però una passada.
Dissabte, després de dormir fins al migdia, a la tarda vam fer platja, cerveseta a casa la Ro (quina caseta! Amb un porxo moníssim al mig dels arrossars...), compra i un sopar de luxe: peixet, vinet i bona, molt bona companyia.
Per la nit, com que estàvem morts de la nit anterior, no vam fer res, només baixar al carrer a veure els focs artificials des de
Al diumenge, bon esmorzar, més platja, una paella a Casa Juanito i tarda al punt fent companyia al Mo, que li tocava currar, pobre... més casa Ro amb bona música i dormida improvisada a St. Carles.
Avui eren les 4.45h que ens sonava el despertador per poder estar a les 8h al curro. 1h 40m St. Carles-Barcelona, tot un rècord (ara! Espero que no m’hagin fet cap foto pel camí perquè sinó m’han ben cardat.. ). Però l’esforç ens ha valgut
18 de juliol 2008
METGES
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?
L'ÀRBIT QUE ESTÀ EN PARADERO DESCONOCIDO
Un àrbit de Bielorussia, Serguéi Shmolik, va sortir al camp completament torrat, però molt.
Ell deia que era per un mal d'esquena... quin crack
2,6 miligrams d'alcohol en sang. casi ná
i al damunt saluda quan se'n va, pots comptar com devia estar la grada... juas juas juas
EL QUE TENIM A LA NEVERA
17 de juliol 2008
I JO, SEGUINT SOMIANT...
Mireu mireu
Per si voleu fer la reserva: http://www.sixsenses.com/Soneva/
aishhh, què dura que és la vida...
15 de juliol 2008
04 de juliol 2008
REBAIXES, JORNADA INTENSIVA I VACANCES SENSE VIATGE
Ahir vam anar de rebaixes, quina gentada que hi havia al centre, por diossss, a mogollon... entre turistes, compradors/es compulsius/ves, estudiants sense escola... un agobio vaya. Anàvem de tenda i tenda, i parada per fer una birra, tenda, tenda, birra... i així fins que ens ho van tancar tot..