la meva operació biquini furrula així

Està tot parat. Fa dies que hi ha coses que van molt ràpid i coses que van moltes lentes i coses que, simplement s’han parat.
Així em sento. En trance total.

Al curro nem de putu cul, és de bojos, i sempre hi ha algun que altre pollo, però clar, si no els tenim ara que estamos en pleno auge... tot i això, podria ser pitjor.
Veieu els pollos de la foto? Doncs tots en tenim a la taula, hasta el capo! Qui més qui menos li toca algun dia... Hi ha dies que estan més amagats i d'altres que estan penjats a l'ombro i pio-pio tot el puto dia.
El Clic-explorador és una història molt llarga que potser tindria un punt lleig explicar-ho aquí...

I per la resta, puff, un pèl complicat tot plegat. Estic passant per un moment intern totalment desconegut per mi, amb una incertesa brutal. He de prendre una sèrie de decisions que se’m fan molt difícil afrontar i decidir. Estic feta un embolic, però bé espero que d’aquí poc temps ja pugui dir que he desfet totalment aquest nus. Tant de bo.

I aquest cap de setmana a Sevilla! Tinc tantes ganes... ho necessito de veritat. Serà tot un bon moment per pensar i desconnectar. No podia ser en millor moment.

Bé, ja us en faré cinc cèntims la setmana que ve, si trobo un moment. Ara se’m fa difícil escriure, ja que al curro no em pilla bé la pàgina i no puc penjar post i ho he de fer a casa i entre el curs i una cosa i l’altra, em passa el temps volant... que demà ja és 30 de maig! No us vola el calendari a vosaltres?

els meus primers fruits del curs de photoshop... i espereu-vos! seré tota una professional! ;-)

ESTIC TRISTA

- la nostra càmera fa les fotos blanques i no sé perquè... no ho sabem arreglar... joder, pos está el horno pa comprar una altra!

- no trobo mai bicing quan surto del curro a la tarda... es lo que tiene currar a la part alta de bcn... totes tiren avall... i avui he llegit al diari que només n'hi ha 4500... I això que consulto a la web les que hi ha en cada parada... però res. Fa una alegria quan en pilles una!

- a sevilla tenim 2 baixes per motius laborals, ja som 7 només... i em sap molt greu que no vinguin aquest parell, snif snif

- tots els findes plou (que ja està bé!), i entre setmana un solet que es veu des de la finestra del curro...

- l'operació biquini va moooolt lenta (i amb 'petits' obstacles)

- em perdo part de ventdelplà el dilluns perquè arribo tard a casa

- m'han sortit moltes canes. sí, sí, pelos blancos (al cap), i d'un poc temps cap aquí... seran els 30?

- no m'arriba la renta i l'espero amb candeletes (tinc tantes coses previstes, que no m'arribarà per res)
- ja no pujo tant al terrat de casa a pendre el sol, a llegir... (a falta de terrassa...) perquè ara sempre hi ha chamaquitos posant i traient roba, i em ratlla una mica
- no puc borrar 3 jocs de l'ipod qe m'ocupen la meitat de la capacitat
- em falten caps de setmana per acontecimientos varios
- passo olímpicament de la súperbiciestáticamodernisimadelamuerte
- no aniré al concert de Morcheeba d'aquest divendres
- els peixos es mengen les plantes de la peixera i sembla la zona 0

A PROPOSITO DE SCHMIDT

La vaig veure aquest cap de setmana i em va encantar, però molt. No és pas nova, ja ho sé, és del 2002, però la tenia a casa i encara no l'havia vist.

Tota peli que faci el Jack Nicholson ja és destacable, la veritat.

És una passada el punt de vista del fet de quedar-te sol i de tenir-ho tot i no tenir res... m'ha encantat.

RECEPTA CULINARIA

Ja me'n vaig a dormir, però abans, RECEPTON del que he sopat. He flipat (ja em direu el què)

Spaguettis italianis per una banda bullits (jo hi poso, sal, 2 fulles de llorer, 1 pastillla 'avecrem' i orenga)

SALSA:

En fred: 2 llaunes d'atun, 1 d'anxoves, orenga i pebre ( a tu gusto). Ho omples d'oli d'oliva.

Minipimer

Afegeixes crema de llet, i minipimer, pq et quedi una crema.

Als spaguettis (o pasta preferida), escorreguda, i a l'olla de nou, hi poses mantega, ho barreges, i hi afegeixes la salsa. Remenes.

A part, hauras tallat olives negres a trossets petits i, ho afegeixes o ho poses en un bol, per qui no li agradin, i todo junto.

IM-PRE-SIO-NAN-TE

m'ha encantat, de veritat. Espero no haver-me oblidat de res.

Nanit

SI NO FOS PER AQUETS MOMENTS...

oi oi oi...

fa res que som a casa. Hem pillat el metro, allò, del rotllo, corre! corre! que és l'últim!

A vore! és que si no pilles L'ÚLTIM, o pateges, o vas amb taxi. NOOOOOOOOOOO!!! prohibitiu!Pillar un taxi és pitjor que anar a un dels millors restaurants i no haver quedat 'content amb el que meges, amb el servei... vaya, la sensació d'haver-te deixat una pastón PER RES.

Total, que l'hem pillat, l'últim, el más solicitao... (i total, un puto metro que et porta a casa, quan tens sort de viure 'a prop' d'una parada de metro)

Venim de sopar a casa d'una amiga (acabo de decidir q us passo la recepta, pq he flipat) ,amb uns amics, a sant antoni, terrassa, vistes... oi oi oi... total, evidentment, per molt que arribis a les 9, se't fan les 12, rapisíssim!

Pos eso, metro, l'últim, el más preciado.

Rotllo de noies amb ulleres de sol, a lo Pelayo , ungles pintades de vermell i cantant 'aquí no hay playa', entre d'altres...

observació: els nois, o almeys la majoria, amb un somriure a la boca. Noies, moltes, mirant del rotllo, 'què fan, quina pena...

Què cony! qui no ha estat en el mateix moment?? o a qui, dels que estaven sentats (jo no m'incloc, pq cantava amb el se, ballant, al nostre seient (fruto de las x ampollas bebidas -q más da- q llevabamos al cuerpo), li molestava??? total! es el último! a tomar por culo! y estamos a viernes! qui no s'ha emborratxat en dijous a la guarra, al carme, a plataforma, a l'elefant... (espero no parlar només per mi...)

Alegria - alegria... que el sol surt cada dia, però hi ha qui no l'arriba a veure mai, joder

Aquest finde, el Se i jo ens hem decidit fer-ne una de grossa. La intenció és emocionar a 2 persones q ens estimem MO-GO-LLON, no dono més pistes per si 'cauen' per aquí. Però als primers que ens emociona és a nosaltres. oitant!

nota: qualsevol anomalia a l'escrit, és fruit del vi

LA GATXAN M'HA FET ENVEJA

Doncs això, que la Gatxan m'ha fet enveja. Saníssima!

El puto rellotge biològic de les dones...

Ja en tinc 30 i jo era de les que deia que als 29, com la meva germana Su, volia ser mare. Jo ben jove. Però com no el posi dormint al sofà amb barana i el cotxet el guardi amb 456 candaus i alarma a baix a l'entrada (visc a un barri similar al Bronx), passo de pujar-lo diàriament 4 pisos pimpam...

Que no, que no és moment, por mucho que me pese. Per diferents motius que he de reconèixer.

Coses positives:

- estic totalment preparada per ser mare

- crec que és molt millor tenir-lo als 30/31 anys que no pas als 35

- la meva família política estaria en-can-ta-da, la sogra l'espera amb candeletes

- sóc de les dones que sempre he pensat que ha de ser una cosa increible

- la feina no em seria cap tipus de problema

...

Coses negatives:

- econòmicament, no està la cosa molt bollante

- el pis té 40m i 1 sola habitació, peu de dutxa, i no té ascensor (un 4t) ni galeria

- sóc conscient que no podríem fer moltes i tantes coses que fem ara, rotllo llibertat de moviment i tal

- no sé si el Se està realment preparat

- posats a canvi de vida, tenim un polo de 3 portes, un pèl xungo de moviment i el parquing a un ratet caminant de casa...

...

M'agradaria fer-ho en el moment que vegi que és del tot viable, tot i que no tinc ganes que passin 3 anys, la veritat, i haurien de canviar coses molt importants. Potser el pis és el que més em preocupa, tal i com està la cosa...

Doncs això, de moment, a cardar amb precaució. Enhorabona Gatxan!!!!

Uff... ara feia molts dies que no escribia! I sempre tinc coses al cap de comentar i demés, però quan m'hi poso, ja no recordo ni per on anava, però vaya, a grans trets, alguna cosa 'remarcable'.

Finalment he començat el curs de Photoshop els dilluns i dimecres de 19 a 22h. M'agrada, i fins al juliol, puc aprendre'n molt, o això procuraré! La intenció és després de l'estiu continuar fent Freehand o algun programa similar i poquet a poquet aprendre una miqueta de disseny gràfic 'pel meu compte'. Ja aniré penjant els progressos a mode de muntatge...

Aquest cap de setmana hem celebrat els 30 anys, tres amics i jo. Vam anar a una casa de colònies. Érem uns 40 i estava tot més o menys planejat, però la pluja ens ho va fotre tot enlaire, tot i que al final, va estar molt molt bé. Ens van regalar un quadre personalitzat a cadascú i una ruta en buggie pel Priorat amb esmorzar i dinar inclòs. Planazo. ho farem el disabte 7 de juny. Us poso un parell de fotos, tot i que la qualitat és pèssima (no sé què cony li passa a la meva càmara), del regal i dels gots que vam fer per l'ocasió. Xulo, eh?

D'aquí 15 dies ja nem a tarifa-sevilla. Ole ole1 tinc ganes de desconnectar, la veritat. Serà un finde diferent amb tanta dona junta (9). Ja tenim la furgo (nem totes juntes!), l'hostal del primer dia a Tarifa, xulíssim, i l'alberg de l'última nit a Sevilla. Amb passeig a cavall per la platja de Tarifa inclòs! quin plan, eh! En faré crònica, que la cosa pot tenir teca.

I per últim, aprofiteu una de les coses que ofereix aquest finde, que hi ha un planazo genial.