30 d’abril 2008

OHHHH


Ens ho vam passar teta, això sí, però només vam fer 200 punts i cap a casa... a la primera, vaya.
L'experiència molt guai. L'Ai i jo vam sortir ben satisfetes de la feina feta!
A la prova del corre-cuita vam escollir dibuixants, 50 punts, a la tribu -prova de la imatge-, no vam poder acabar el quadre (snif)... i no vam anotar res, però al fem ganyotes... jajaja vam ser les reines... el resultat... al setembre!
Després vam anar a dinar al japo per celebrar els resultats i vam passar tot el dia juntes. De conya!
Quan hi tornem, Ai??

25 d’abril 2008

GARBANZITO

Els meus amics de Garbanzito han obert una tenda online... doneu-li un cop d'ull.
Hi ha coses moníssimes...

VAYA SEMANITA

  • El dia de Sant Jordi el capo ens va deixar plegar al migdia. Que guai. A més, amb el dia que feia... va estar molt bé. Al vespre vam anar al Camp Nou, hi havia un ambient brutal... dia rodó.
  • A l'Ai i a mi ens han trucat per anar a concursar al Bocamoll. Pim pam. Dilluns al matí grabem, però no s'emetrà fins al setembre... a veure si ens emportem alguna cosa!!! tic una mica nerviosa, tot s'ha de dir...
  • Ahir va venir l'Uri a sopar. Havia de ser un sopar típic d'entre setmana: abans de que xapi el metro pa casa. Què cony. Vam acabar al Zodiaco a veure al Di i allà vaig conèixer al Muchachito. Siiiiiii. Es veu que el seu germà sempre hi és i mira, ahir hi era ell i tot... i ens vam fer unes fotillos tots... jijiji que guai. És que m'encanta aquest home! En el seu moment ja li vaig fer un mini post i vam acabar a una disco que l'única que vaig pagar vaig ser jo, per ser dona. Total, hem dormit dues hores avui, però que nos quiten lo bailao. aquí us deixo una fotico del que em va escriure...


FACTOR SORPRESA

Vaig tenir un aniversari realment maquíssim.
El dissabte 19 els amics em van preparar un dinar de puta mare sense que jo sabés res... El Serg s'ho va currar mogollón, es va inventar una milonga d'una reserva a un restaurant (Bocavella, al ptje. bocavella) per nosaltres 2. Hi vam anar en bicing amb un solet que encantava... Quan arribem allà, veig que em porta a un portal totalment desconegut... i jo 'uiiiii', i jo res, fent-me la tonta que el factor sorpresa és molt guai i passa poques vegades, que cony. I quan vaig arribar dalt al pis del xev i la cris, pam! taula per 10, que guai. Hi érem tots.
Després futbol al bar i fins les tantes.
A l'endemà havia d'anar a dinar a casa els sogres perquè el serg ja era allà ajudant al seu pare fent no sé què. Pillo el bicing amb un resacón considerable i em planto allà.
'Pa, què hi fas aquí?'.. em vaig quedar glaçada. Tooota la family! havia baixat de riu sense saber res a dinar i passar el dia amb mi... i tot ho havia muntat el serg (2 tantos carinyo). Un altre dia maquíssim. Vaig estar tot el dia nerviosa com una nena petita de la sorpresa que m'havien donat. Per dos motius:
1.- Perquè jo sóc molt observadora i poques coses passo per alt, sempre li xafo les sorpreses al serg, pobre, ho clixo tot... mira, diga'm xafagaites... i realment aquesta me la van colar mooolt ben colada. I em va encantar, evidentment.
2.- I perquè sempre els hi dic a tots que no baixen mai a veure'ns a la city... que si no sóc jo que pujo no veig a ningú i realment em va fer molta molta ilu que baixessin a dinar.
Pastelet, regalets... mmmm
I l'endemà em va trucar el Vadó del Freakandó, una altra sorpresa del serg, que aquest any s'ho ha currat a saco...

21 d’abril 2008



Demà faig la crònica del cap de setmana, que ha sigut molt molt guai. Gràcies serg, t'estimo molt. I merci a tots/es. ;-)

18 d’abril 2008

Poques coses a dir

- Quan vaig en cotxe amb el serx, em diu que m'agafarà torticulis de tant mirar cap dalt. I és que tinc una mania/hobbie de mirar els pisos, les cases i sobretot les terrasses. I quan és fosc i hi ha els llums encesos de les cases i la cortina no està passada.. uff, llavors ja és... m'encanta mirar/observar/espiar les cases. Mira, hi ha qui li dóna per una altra història (i millor no saber-ho pq, te'n dones compte que ets tant 'normal'...)
- M'encanta el BiCiNg. SÍ. Fa molt poquet que l'utilitzo però ja sóc tota una bona usuària i per 24€ tinc tot un any per utilitzar-lo. Que bé. M'encanta.
- Que bé que plogui. I que duri.
- Dilluns faig 30 anys i és un aniversari un pèl trist, perquè estic a zero ($). Aquest mes, entre el despilfarre d'Alemanya i la donació que hem fet als mossos, estem pelaaaats... no em puc permetre el luxe de pagar 4 birres a qui vulgui. Ni això! Cagunseuna! Però bé, resem que la renta arribi aviat que aquest any ve bollante i si a sobre el ZP ens 'regala' 400€, pago la/les rondes. Sí senyor. Animussssss (dedicat a la Gatxan, que li encanta).
Que plogui, que guanyi el Barça tant demà com dimecres, i que tingueu bon finderela.

13 d’abril 2008

30 de 30

Seguiré llistant; en aquest cas 30 fets/accions en 30 anys

1. Néixer en divendres, 3.100 gr i 52 cm
2. Créixer, tot i que no massa
3. Estudiar fins a un cicle superior, tot i haver aprovat la sele
4. Aprendre a nadar de ben petita
5. Fer dansa durant uns anys
6. Aprendre a tocar les castanyoles i la flauta, tot i que em vaig quedar als inicis (al piano no hi vaig arribar)
7. Aprendre a anar en bici i en moto
8. Treure'm el carnet de conduir a la primera en els 2 exàmens al 98
9. Treballar en 12 feines remunerades diferents
10. Fer classes de dibuix, català i repàs escolar (m'encantava fer la profe)
11. Enamorar-me
12. Fumar, entre d'altres vicis
13. Emborratxar-me en diveeerses ocasions
14. Perdre la virginitat
15. Independitzar-me als 21
16. Viatjar a 12 països diferents
17. Anar a viure a 130 km de casa
18. Banyar-me en aigues balears i gregues
19. Hipotecar-me
20. Tenir gossos, gats, hamsters, tortugues, cucs de seda, periquitos, peixos..
21. Trencar-me el canell, el colze i esguinzar-me el turmell
22. Viure en 4 pisos diferents, a part del pis i la casa dels pares
23. Fer de guia per Barcelona a adults i nens
24. Casar-me pel civil
25. Conèixer gent molt interessant i perdre'n de molt estimada
26. Actuar a una presó i a un psiquiàtric
27. Fer de voluntària
28. Mourem en patins, bici, moto, carro, tractor, cavall, cotxe, camió, tren, autocar, vaixell, avió... (em falta el globus, l'helicòpter i el submarí)
29. Anar al Camp Nou diverses vegades (és la vegada que he vist més gent al meu voltant)
30. Ser molt feliç i passar-m'ho molt bé durant aquests gairebé 11.000 dies (oidà!)

Us explicaré la història d'aquesta fotografia que és una passada.
A la feina on treballava abans fèiem les reserves del planetari municipal. Quan es va inaugurar, va venir en Pedro Duque.
Els alumnes d'una escola de Barcelona van preparar uns mòbils per en Pedro tots emocionats perquè se'ls emportés, sense esperar massa cas per la seva banda (aquestes coses, amb gent important, ja se sap..). La qüestió és que ell es va emportar el sobre amb tot el que li havien preparat els il·lusionats nens i nenes.
Al cap d'uns mesos, quan ja ningú se'n recordava del Pedro Duque, del sobre ni dels mòbils, van rebre una carta amb un escrit i una fotografia.
La fotografia és la que us ensenyo i la carta era del Pedro Duque i explicava que, degut a la impossibilitat d'emportar-te tot el que li havien fet els nens i nenes a l'espai, va decidir emportar-se'n un a mode de representació al seu pròxim viatge a l'espai i per agrair tot el que van fer, els hi enviava aquesta fotografia que ell mateix va fer pels alumnes.
I aquí teniu la fotografia, amb el planeta Terra de fons i el mòbil penjat a una de les finestres del coet, per dir-ho d'alguna manera.
És flipant el detall d'aquest astronauta. Evidentment van flipar els alumnes, els profes, la gent del planetari...
Aquesta foto es va penjar a tot arreu, a l'escola, al planetari, a l'escola de cel...
M'encanta, ho trobo maquíssim i la guardo com si fos un tresor.

10 d’abril 2008

Pantalons curts i genolls pelats

Queden 11 dies per fer 30 anys... 30!
I mira, per posar-me una mica melàncolica, llistaré quatre coses que feia jo quan era petita i ara ja... ha quedat en el recuerdo de la quinta...
- tocaves i jugaves amb gossos i gats abandonats i no et passava res
- teníem cucs de seda a casa
- per berenar, sempre menjàvem pa amb alguna cosa
- quan sortíem del cole, anàvem a tombar pel terme, sense rellotge, evidentment, i tornàvem a casa quan s'encenien els llums
- mai vaig tenir consola, ni res per l'estil. Una barbie (ja era granadeta) era la meva joguina més preciada... (i una de les més cares)
- la roba que portava era heredada de les meves germanes, sóc la tercera, però sinó, sempre hi havia la veïna o l'amiga que te la passava
- igual passava amb els llibres de l'escola
- al cole, al meu curs érem 3 persones, érem 12 en una classe de 4t, 5è i 6è i la mateixa profe ens feia totes les assignatures..
- els diumenges, bebíem coca-cola. 2 ampolletes per 4 germans, i ens la dividiem exactament, amb el tap
- les hores i hores que vaig i vam arribar a passar dalt a les golfes de casa la pina jugant a mestresses de casa, teniem casa, fills, botigues, diners... i molta molta imaginació
- quan ens fèiem mal, et curaven i arreando, en cap moment et preguntava ningú qui t'ho havia fet
- fèiem bunyols amb aigua, saliva i arena, i els deixàvem finíssimsss
- em donaven 40 peles per anar al cine i en tenia per un plim, pipes, xiclets de pela i alguna cosa més
- fèiem cabanyes amb palés i sempre hi havia qui es muntava tot una verdadera suite
- quan marxava la llum, feia els deures a la taula de la cuina amb una espelma
- vam viure fins que vaig tenir 4-5 anys, 6 persones en un pis de 40m2
- menjar una natilla o una copa de xoco era tota una celebració
- el xandal sempre anava ple de parxes d'aquests que es planxen i s'enganxen fins que realment no es podia aprofitar, i evidentment, era comprat al mercat
- el mes de maig fèiem 'el mes de maria' que consistia en muntar amb caixes o canastes i un tros de roba un altar per la verge (de plàstic) a l'entrada d'alguna casa. I posavem flors fresques cada dia. Les dones passaven i ens donaven duros i peles bàsicament, si queia una moneda de 25 era tot un aconteixament, i en tot el mes, ens donava per fer una merendola de coles, fantes, patates i galetes salades al mig del camp
- a l'estiu, quan venien els de barcelona i rodalies, muntavem play-backs i espectacles pel veinat, i passàvem la panereta. Otra merendola al canto per finalitzar l'estiu
- Anàvem als trossos a menjar fruita, banyar-nos a les basses... procurant que no et veies el pagés, cosa que no sempre ens sortia bé, és clar i era quan ens perseguia amb el bastó, me'n recordo perfectament d'un...
- els grans ens feien la vida impossible, ens 'segrestaven', almenys a mi, eh, Io? i en teoria, et salvava el tenir germans grans, tot i que en el meu cas, no sempre era així...
- els contes estaven super fets pols de tant mirar-los
- esperaves els reis en candeletes perquè caiés algo
- viatjàvem en cotxe, quatre crios al darrera sense cinturó, ni cadireta, ni res de res
- venia el metge a 1r, 4t i 6è a fer-nos la revisió al cole, és tot el que veies al metge, evidentment, ni psicòleg, ni logopeda, ni pediatre... el metge de capçalera i au.
Podria estar aquí escribint i escribint, però de moment, aquí em quedo.
Per celebrar els 30, continuaré llistant més endavant

09 d’abril 2008

Si us molen aquest tipus de pelis, recomenadíssima!

COMO PEDRO POR ALEMANIA

Divendres vam agafar l’avió rumbo Frankfurt. Ens esperàvem tres dies genials.
Quan vam arribar a l’aeroport de Frankfurt, vam anar a recollir el cotxe que teníem llogat. Una cacho ford galaxy de 7 places. Nova de trinca. Jajajaa

Vam anar cap a l’hotel i després d’instal·lar-nos, vam demanar al simpàtic recepcionista que ens recomanés un restaurant per menjar alguna cosa típica del país (ens moríem de ganes de menjar xucrut, frankfurts, cartofen i beure bona cervesa). Encertadíssim. Al costat de l’hotel i boníssim

El millor de la nit! La cartera amb 80€ que es va trobar el Se a la porta del restaurant sortint a fer un cigarro. Sí sí. Ens va sortir el sopar per 12€ per cap! I la cartera moníssima!
:-@ ... quina sort, no??? Bé, s'ha de dir que en tot el viatge n'hem tingut molta!

Després de sopar vam continuar la ruta cervesera i vam anar a un parell de pubs fins que vam creure que havíem d’anar a l’hotel a descansar ja que l’endemà no teníem pas llit.
Pel matí, turisme per Frankfurt.




Dinar i cap a Heidelberg



Llàstima de la pluja perquè realment és un poble preciós! Vam tenir poc temps, ja que havíem d’anar cap al Time Warp a Mannheim (poc turisme vam fer aquí...). Així doncs, a comprar botellón i de cap al TimeWarp.



Vam trobar uns espanyols que ens van cagar una mica, la veritat, ja que ens van dir que ojito amb els controls de la poli alemana (el Se i jo vam veure com, un poli secreta, arrestava a una noia francesa per fumar un porro DINS el festival, vam flipar... )Vam decidir, però, anar fins al festival amb la furgo per les bosses, pel beure, per si volíem descansar...
Després de diversos intents de bon aparcament, vam acabar a un camí, botellón i de pet cap dins. Quines ganes!
Per aquest ordre:
- Chris Liebing
- Sven Väth
- Carl Cox
- Pet Duo
- Rush
- Loco Dice
- Luciano
- Ricardo Villalobos
- Richie Hawtin


Genial: Hawtin (és el putu amo, sense dubte), Loco Dice, Villalobos i Sven Väth

Vam sortir d’allà a les 14h, vam anar a fer un cubata al cotxe! I ens va fer fora la poli. McDonals, aeroport, per un pèl perdem el vol per no saber on cony aparcar la Galaxy i cap a Bcn. Mmmm i dilluns festa. Sort! Eh, pau? Sort!

03 d’abril 2008

M Ò N I C A

Segueix somrient allà on siguis

dibuix: cosas mínimas

01 d’abril 2008

Puges al telecadira? No, merci, vaig a peu

El Tupper Sex divendres va estar molt bé. Al final érem unes 15 noies disposades a veure i a escoltar tot el que aquella maleta ens podia oferir... encara no sé com hi cabia tot allò alla... ;-) jajaja. Pos eso, unes rises, un esprai ben frescoret, una maduixa deliciosa, i unes maduixes delicioses -gràcies she, tot una currada- un desatascador enorme, una comercial molt cachonda i moltes ganes de provar la compra (per encàrrec fins dijous... :( )

Se'm va fer tard i no vam marxar al poble fins dissabte, on vam celebrar el cumple de la Pi, 85 ben portats anys i de la Io, 33, l'edat del barbes. Un fart de peix a casa el papi. De conya.

Corre, torna a agafar el cotxe i vola fins a Bcn, on ens esperaven per nar cap a la Cerdanya a momir. A mig camí, vam fer parada per comprar un porta-esquis d'iman, que ens va sortir per uns 25 euros. Uiiiii tan barato, això vola al primer canvi a tercera. Doncs no! va aguantar com un campeón i això que de baixada vam pillar pluja, velocitat... no,no, doncs bé, tu, menos m'ho creia.

Doncs això, vam anar a dormir a la Cerdanya per esquiar a Andorra tot el diumenge. Jo només havia provat l'esquí un parell de vegades i no va ser de emoción vaya... no em va molar massa per no dir gens, però s'ha de provar de tot en aquesta vida i més per opinar...
Doncs com que s'ha de provar de tot, a això vaig anar, a provar l'snow. I mira por donde, que em va molar més que l'esquí.
Al principi fatal perquè no ens portàvem massa bé aquella taula i jo, la veritat, però al llarg del matí, la cosa va anar avançant i a l'última baixada només vaig menjar neu 3 vegades (comparat amb les 10-15 d'un principi...). I, seguint la tradició, la vaig liar mogollón als telesillasdelscullons. Em fan por i no sé baixar... és superior a mi. I tot el dolor corporal que tinc en aquest moment, és més dels talegos del telesilla que no dels cops de cul de l'snow...
A vore si l'any que ve ho torno a provar i ja va millor la cosa. Al Se li faria molta ilu. Ho tornarem a provar.
Per cert, adjunto foto de com va quedar la crema de cacau de la Nu incrustada a l'entrepà de bimbo després de 40.000 caigudes...

Per cert!! MOLTES FELICITATS, VANE!!!! Ja en són 30 !!! A mi em queden 20 dies!!! Aiiaiaiaiaiaiaiaiaia