Probablement Déu no exixteix, deixa de preocupar-te i gaudeix la vida

1R ANIVERSARI

Avui fa un any que vaig obrir aquest blog... ole ole!!! i que cuuuumplas muuuuuchos más....

Demà a les 8 del matí agafem un avió cap a Lisboa fins diumenge a la nit. Quines ganes!!!! És el regal d'aniversari que li van fer al Serg els amics pels seus 30 anys.

Fa molt de temps que tinc ganes d'anar a aquesta ciutat, tothom diu que té molt encant. Aprofitarem a tope el cap de setmana. Des del 1r aniversari de boda, que vam anar a Mallorca, que no viatgem els 2 sols. Ja toca, no???

Ja en faré un bon post.

I res, per si la cosa s'allarga, com veig que últimament em passa, aprofito per desitjar-vos a totes i tots un MOLT BON NADAL !! A disfrutar dels àpats, de la família, dels amics, d'aquests dies... tot i que jo sóc de les que pensen que ho hem de fer aquests dies i tot l'any, però vaja, sempre ens agrada enviar bons desitjos. I de desitjar bones vacances! que en el meu cas són del 23 al 7, i qui més qui menys, sempre té uns dies de descans. Ole Ole

Fins ben aviat! Vaig a fer-me la maleteta...

ELS MEUS GATS S'ODIEN

Després de 6 anys de conviure amb ells, ho tenim més que assumit...

S'odien, a mort. Els hi encantaria estar sols, o bé amb un altre que no fos el que tenen al costat.
Tenim diferents amics que també tenen gats i entre tots, hem arribat a la següent conclusió (que és la més lògica):

El gran, el Mad, és fill de la gata de ma mare, i quan va néixer, el vam deixar un mes i mig o dos mesos amb la mare perquè pogués mamar tranquil i s’anés fent gran. Com que jo el veia cada cap de setmana que pujava i ma mare m’anava informant del procés de creixement, no tenia masses ànsies de tenir-lo a casa. Però vaya, com us podeu imaginar, va néixer i començar a créixer entre cotonets. El vam portar a casa, i després d’uns 4 mesos de conviure amb nosaltres completament mimat, va arribar l’Ot.
L’Ot el vam decidir adoptar perquè com que gairebé tots els caps de setmana som fora de casa (digueu-nos pendons...), vam pensar que es farien companyia. El Serg tenia uns clients que els agafaven del carrer i en tenien moltíssims, com una ‘gossera’ casolana, vaya, i em va dir que en podíem agafar un de ben petit.
Quan va portar ‘allò’ a casa em volia morir... déu meu! Era horrible! Petit... només eren orelles... amb una conjuntivitis de cavall... ple d’àcars... vam anar al veterinari i li vam deixar perquè el reconstruís: ‘Ens pots convertir això amb un gat, si us plau?’, li vam dir al veterinari.
Però clar, per molt gat que ja fos, el Mad quan el va veure el va rebutjar de bon principi. No era de la seva raça, el veia diferent, li estava invaint completament el seu espai, la casa, els mimos i tot.. se li va atravessar de bon principi... i així portem 6 anys.

S’ha de dir que el Mad és el meu prefe, no ho puc evitar. És més esquerp que l’Ot, ja que l’Ot al ser ‘de carrer’ és súper (massa i tot) carinyós, com si tot el dia t’estés agraint el que vas fer per ell) i l’altre és el germà pijo, el finolis, el de pedralbes... i l’altre és el del raval, el marginat...
Es barallen, es bufen, es peguen... i a part de cansar, em fot moltíssim, ja que m’encantaria que juguessin junts, que dormissin junts, que es rentessin un a l’altre... com l’Ulong i el Xaloc de l’Ai... que quan els veus els dos et cau la baba, els veus tant compenetrats... un fa de germà gran i l’altre de petit, com hauria de ser...

Però estic segura que quan un dels dos falti, l’atre el trobarà a faltar moltíssim.

Normalment es 'celebren' els 1000 posts, però a mi m'ha fet gràcia destacar l'haver passat de les 1000 entrades... a veure si arribo als 1000 posts (ànimusss anna) !!!
Gràcies a totes i tots
;)

30 no es fan cada dia

i per celebrar-ho.... només es pot fer a lo grande!

Vaya una hem muntat aquest cap de setmana... vam anar a una casa de colònies i per animar una mica la festa, vam fer un concurs de disfresses i el tema era els anys 80...

nivelazo donde lo haya! hi havia de tot:

- Duffy Man (1r premi)

- Abeja Maya i Willy (2n premi)

- Movida Madrileña (3r premi)

- Eva Nasarre (premi a la originalitat)

- Snorkels (premi al més currat)

- David el Gnomo (4t premi) i

- Diana de V (5è premi) - jo! jajajaj

A més: Mario Bross i Luigi, Pipi Calzaslargar, Blancanieves, princep i enanitos, ...

boníssim, fins i tot el jurat anava caracteritzat..

A nosaltres ens encanta disfressar-nos per qualsevol motiu, i com a més freak, millor, però aquesta vegada, ens hem superat...

A més, el cap de setmana en general ha sigut molt molt guai, i el principal... que el Serg no cap en ell de felicitat...

Feliços 30 solet!!!!

Prova superada!

Com una sísera (no sé si s'escriu així...) ! com una sísera!
com si ho hagués fet tota la vida!

Em vaig haver d'aixecar a les 4.30 perquè a les 5 tenia el taxi a la porta, i sense haver dormit gens, pels nervis de no dormir-me... (joder quin merder)

Total, vol perfecte, recullo el cotxe de lloguer, un corsa novet de conya, i ala! a la carretera!
Vaig anar a veure un parell d'instal·lacions, una a una punta i l'altra a l'altra de l'illa, o sigui que no vaig poder fer masses coses més que anar per la carretera.. però amb uns paisatges i un solet... oh! ja m'hi hagués quedat, ja!

I el dimecres, torne-m'hi, però aquesta vegada acompanyada i amb la disfressa de seriosa i professional.. ;)

Això, sí, abans de marxar, em vaig permetre el luxe de fumar-me un cigarret al solet observant la bahia de Palma. Aquí la mostra...


Em va encantar el rotllo aquest, la veritat. Viatjar sola, que no ho havia fet mai i per feina... aishh com li pilli el gustillo i el capo em cali... seré la viatjant de l'empresa, ja ho veig.

Apa, bon finde a tots/es! ja us faré la crònica del finde. Aleee

Siempre toca, o un pito o una pelota

Si no jugues, no guanyes.

Aquest és un dels lemes del Serg. Ell a tot juga, i evidentment, li toquen coses... Però no sé fins a quin punt és sort o estadística...

A RAC105 ja el coneixen, li ha tocat de tot.. peles en efectiu, un discman, entrades per estrenes de pelis, de concerts... sempre em passeja! ;)

Que recordi així de fa ben poc... vam anar al musical Què de l'Àngel Llàtzer, i al concert del Bryan Adams a Badalona... està bé, no? i amb un sol missatge de mòbil...

A més, és soci de no sé quantes coses, gratix evidentment, i sempre li cau algo. Sempre! I ja no dic res dels objectes a vegades útils i a vegades no tant... però després es vènen a l'e-bay i llestos!

Qui el coneix ja sap de què parlo, ja!

A vore què serà el següent...

Veus? viatget no n'ha caigut cap... encara!

Il lavoro

Dijous vaig a Mallorca a veure un parell d'instal·lacions.
Em fa molta gràcia perquè mai he hagut de pillar un vol sola per feina.. i mira, em fa gràcia.
Hi deu haver gent que en té el cul pelat, com jo d'altres coses, però això és totalment nou per a mi.
Dijous sola i tot el matí, amb un cotxet llogat i a tombar per l'illa i la setmana següent amb el client en qüestió per veure si compra...
Ja us en redactaré la crònica, espero que sigui bona!

l'any dels 30

Estic peeeerraaa com una mala cosa... mira, hi ha èpoques de tot.

Tinc el blog totalment descuidat. Hi vaig entrant, però no trobo mai el moment d'escriure o el que hi vull escriure, però ja toca.

A la feina, com no, vaig de cul, i ara que ens han canviat l'horari a jornada intensiva, tot i fer les mateixes 8 hores, sembla que em falti temps... i quan arribo a casa, a part de tombar una mica pel face (he de reconèixer que és un putu vici), poca cosa més faig a l'ordenador.

A més, aquests dies tic una mica liada perquè aquesta setmana el Serg fa 30 anys i estem preparant la moguda...

Anem aquest finde a una casa de colònies a celebrar-ho... farem una mica de tot, sing-star, concurs de disfresses dels 'anys 80', alguna sorpreseta més i una festeta, i diumenge, se'n tornem-hi a la city.

Ens fem grans... jolin... 30!

Jo em disfresso de Diana de V, em falta la metralleta, però per la resta, em sembla que ho tinc tot, no és massa complicat... ai ai aiii

Pot estar molt i molt bé, perquè n'he sentit cada un, que tela.. el llistó pot estar ben alt. I com a concurs que és, hi ha premis, com no.. a vore qui guanya. Ja us en faré cinc cèntims.

Bé, a vore si torno a pillar la carrerilla i ho tinc una miqueta més al dia.

Per acabar, una recomenació cinematogràfica:

LA HUELLA del Jude Law i del Michael Cain. L'hem vist aquest finde i m'ha molat molt.

Apa, salut per tothom

El que dóna de sí el dia de la Mercè

Va bé això de fer un parón a mitja setmana, i més, quan saps que el pròxim dia festiu no és fins al 8 de desembre... pufff! quina tardor més llarga aquest any! on són tots els ponts??

Pos eso, que un dia festiu dóna per molt, facis el que facis.

• Dimarts a la nit vam anar a veure 'El niño con el pijama de rayas'. Al no llegir-me el llibre no sabia ben bé com anava la història, i la veritat és que la peli em va agradar, tot i que és dura, com tot el que toca el tema dels nazis i els jueus. Però us la recomano!

• Ahir em vaig despertar a tres quarts d'onze... oohh que bé... Com que ara m'aixeco cada dia súper aviat (no sé si us he comentat que ens han canviat l'horari i fem intensiva tot l'any! de 8 a 16h! - està de cooonya-); em cundeix molt dormir quan puc... mmm..

• Vam fer mogollón de coses per casa, coses d'aquestes que tens pendents... arreglar una persiana, un llum, un pomet del moble... però que et fa content tenir-ho fet (ho arrossegàvem de ves a saber quan...)

• Vam anar a dinar a casa els sogres, que sempre està bé. A més, com que els divendres ja no surto a les 14h, no els veig mai, i és una manera de fer família, i el menú sempre és boníssim!

• Per la tarda, poca cosa, Buzz amb la PSP, pel·li dolentota (Ruinas) i zapping a la TV i a dormir...

Dijous, demà divendres i finderela. Yuhuuuu!

ENERO EN LA PLAYA - Facto Delafé y las Flores Azules

Y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar. Sin pestañear hablamos con el jefe un cuento chino y, como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil ¿Tienes frío? Pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfadas porque eres más lista y menos egoísta que yo ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

Pero nos da igual, hoy ganaremos el Mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre. Mosquitos volando y grillos cantando y tú a mi lado muriendo de sueño. Cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta. Malvado, engreído, traidor y forajido. Conocido bandido en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales semiespaciales. Y te duermes…

Vivan las noches. El sol, la sal en tus labios. (x5)

Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado de la cama, de esta cama ahora repleta de mantas en esta mañana fría, fría, fría, congelada, congelada.

PETIT RECULL D'UN GRAN ESTIU

Aquest estiu no hem sortit de Catalunya, però amb els kilometres que hem arribat a fer segur que hem anat a Galícia i hem tornat. No hem parat...

Vam començar l'estiu anant al poble de Festa Major i com que hi havia uns barcelonins, hi havia ruta obligada pels voltants...

Al poble hi hem tornat, i hem fet molta molta molta platja! Amb els que ens agrada! i a més, aquest estiu ens vam firar un parell de tumbones i el que han donat de sí! Llàstima que amb totes les hores d'oficina que ja porto poc queda d'aquell moreno maco d'estiu...

Ja vaig comentar en el seu moment que a l'agost fèiem 12 anyets i el Sergi m'havia preparat una sorpresa... que maco. Doncs el regalet en qüestió va ser anar a Sant Feliu de Guíxols a passar la nit al Sea Star. Havíem de ser al vaixell (de vela, tot de fusta, amb camarots...) per la tarda, sortíem a la mar a veure la posta de sol, amb chill out de fons, un pica-pica, i tornada a port. Allà, un soparó de peix, 'barra lliure', dormir i esmorzar. Ens ho vam passar TETA, però teta! Hi havia unes 12-14 persones més i potser eren les 5 del matí que ens en anàvem a dormir. Riure, va ser poc. Genial. Gràcies amor!

Hem estat a Cambrils amb uns amics, visita relàmpago a Lleida.. per Tarragona, al carrer Merceries...

A l'Illot, amb molt bona companyia, com sempre, i gastronòmicament parlant, in-su-pe-ra-ble. Teníem els pescadors incondicionals que cada dia ens portàven el dinar, sopar... potes de bacó, popet, unes paelles d'escàndol... aishh que costarà treure'ns tot això del damunt ! :(

I unes barbacoes al Delta...

Una altra cosa no haurem fet aquest estiu, però pendre el sol, fer kilomètres, riure, disfrutar dels amics, menjar i beure... a saco. Això és el que l'ha fet tant especial.

I l'hem acabat estrenant la nova casa d'Alcanar, fent de pintors, jardiners... disfrutant de la gent, del paisatge..

Vaya, que estem a mitjans de setembre i em sembla que encara hi som.

I aquest finde a la Festa Major de Tarragona. Visca Sant Tecla!

TOT TORNA A LA NORMALITAT...

Uf.... ja s'ha acabat l'agost, quasi l'estiu, el no tenir horari...
Avui és el primer dia que faig jornada sencera i que em quedava a dinar a la feina i tinc un mal de cap... que dura que serà aquesta setmana!
Quan hagi pogut recollir alguna fotico d'aquest estiu ja en faré un resumillo. No hem fet res però hem fet de tot. Ha estat genial, la veritat, però ara toca tornar a centrar-nos i a agafar aire!
Així doncs, ja torno a ser per aquí. Mica en mica

Per fi, VACANCESSSSSS

Per fi, per fi, per fi...
Avui començo vacances fins al 28 d'agost. Oeeeee! Festival, com diu la Gatxan!
Anem a dinar a un restaurant de peixet al Poblenou amb els de la feina i libreeeee...
Bé, com que no sé per on pararé i no sé si podré conectar-me a internet, només us volia desitjar MOLT BON ESTIU a tothom. I bon viatge per qui viatgi!
Així doncs, a disfrutar-lo!
Bones vacancessssssss

2 dies... 2 DIES !!!!

dibuix: Monica Carretero

Falten 2 dies per començar vacances... sembla que no pugui ser... fins al 28 d'agost no tornaré a veure aquesta taula... arggg

Avui anem a veure una casa per la zona del Bages i demà tenim dinar d'empresa a la Barceloneta, o sigui, que realment, serà lleu... però pel sol fet de no haver de venir o estar aquí...

La idea és començar-les tranquil·la i sense presses. Hem de pujar al poble, però amb la calma. A més, els dos minins se'n van de vacances a casa l'àvia, o sigui que anirem carregats, encara amb més motiu.

I la setmana que ve, tenim la visita dels 2 nebots 3 dies a Barcelona, espero resistir-ho..
Bé, espero penjar ben aviat el cartell de

COSETES VARIES

• Finalment no fem viatge aquest estiu. Normalment ens agafem les vacances al febrer-març, però aquest any, com que vam dir 'd'estalviar', ja vam dir que no faríem res; i ara a últim moment, ens és impossible improvitzar algo perquè els preus estan molt més cars i no ens surten els números... Sé que la nit del 9 al 10 dormo en algun lloc 'especial', però no sé a on, ja que el Se m'ha preparat una sorpresa pels nostres 12 anys (algo he pillao i és per Girona). També estarem uns dies al poble, uns dies al Delta, uns dies amb els de Tgn... ja farem, ja farem. I desconnectar! que és el que tinc més ganes!

• Parlant de desconnectar... tinc unes ganes de començar vacances... uff, em sembla que és l'any que més les necessito. Només ens queda una setmana i serà molt tranquil·la, perquè gairebé tothom les comença avui, però això potser és pitjor perquè et passen les hores lentíssimes, però bé, serà un compte enrere!

• Aquest cap de setmana és la Festa Major del poble. Pugen uns amics de l'insti del Se a passar el cap de setmana i a conèixer el poble, ja que sempre en parlava.. a vore com va, volem fer moltes coses, tant de dia com de nit, però d'això es tracta!

• Aquesta setmana he fet salmorejo. Ho vaig provar al nostre viatge a Sevilla i em/ens va encantar. No m'ho pensava pas, però em va quedar boníssim! Molt millor a l'endemà de fer-lo, ja que si hi poses all, queda més fort i és més bo. És un molt bon acompanyant de carn, per exemple. I como no, vaig aprofitar per fer gaspatxo que em queda boníssim també. Aquesta setmana que ve, vull provar de fer la vichyssoise i fer més salmorejo que ja li he promés a la sogra.
  

• Fa dies que no agafo massa el bicing, i en contra de la meva voluntat, sempre que vaig a buscar-ne, no n'hi ha mai... he de caminar un bon tros fins a la propera parada i a vegades desviar-me i tot, i em posa de mala llet, mira. No vull gastar-me tantes T-10...

Bon cap de setmana i bones vacances per qui ja hi sigui!

CHRISTIAN

Avui m'han enviat un mail amb aquest video.

Aquestes dues persones van criar un cadell de lleó, que li van posar 'Christian'.

Lamentablement, es va fer molt gran perquè el poguessin continuar cuidant, així que van decidir lliberar-lo perquè visqués com un lleó salvatge.

Després d'un any, van decidir viatjar a l'Àfrica per veure'l.

se'ls hi va dir especificament que el lleó no els recordaria.

aquests vídeo recull el moment.

M'he emocionat moltíssim, llagrimeta i tot!

LA MÉS GUAPA

Mireu-la que bé que està (aquesta és la caseta on està a la Índia, mona, no?).
Se'n va anar a l'Índia a primers de juny fins al desembre, a rebre classes d'una dansa que no em feu dir quina, perquè la cagaria...
Balla que és una passada, és profe de clown...
Aquesta setmana hem rebut notícies d'ella, quina alegria!
Poc ens explicava, però les fotos, ho diuen tot... que guapa...

CALA PILAR - MENORCA

La primera vegada que la vaig veure, vaig flipar.
Ja anàvem recomenats per una amiga que portava un parell de mesos vivint a l'illa. Era la primera vegada que anàvem a Menorca, i quan li vaig preguntar on podíem anar, no ho va dubtar.
És de les típiques que has de caminar una hora bona, però quan hi arribes et passa el cansament.
ohhhh, ara hi seria... mmm quines ganes de tornar a Menorca, la nostra illa, eh, Serg?

THE RAPTURE

La Ro m'ha fet descobrir una música boníssima. aquesta cançó en concret, m'encanta.

LO DELTA: 60 PICADES

Aquest cap de setmana hem estat a la Ràpita.

El divendres a la nit, vam anar a una festa on punxava el Mo a una casa a les afores de l’Aldea. Un puntazo de casa, vam estar fora tota la nit, però l’interior era un punt, a més a més d’enorme, hi havia cada detall que era per morir-se, anys 60-70 total, un pèl deixada, perquè els amos no hi són pas, però una passada.

Dissabte, després de dormir fins al migdia, a la tarda vam fer platja, cerveseta a casa la Ro (quina caseta! Amb un porxo moníssim al mig dels arrossars...), compra i un sopar de luxe: peixet, vinet i bona, molt bona companyia.

Per la nit, com que estàvem morts de la nit anterior, no vam fer res, només baixar al carrer a veure els focs artificials des de la cantonada. Comprar gel i fer uns whisky’s a casa...

Al diumenge, bon esmorzar, més platja, una paella a Casa Juanito i tarda al punt fent companyia al Mo, que li tocava currar, pobre... més casa Ro amb bona música i dormida improvisada a St. Carles.

Avui eren les 4.45h que ens sonava el despertador per poder estar a les 8h al curro. 1h 40m St. Carles-Barcelona, tot un rècord (ara! Espero que no m’hagin fet cap foto pel camí perquè sinó m’han ben cardat.. ). Però l’esforç ens ha valgut la pena. Oitant! Però ens emportem un record... 60 picades immenses de mosquit entre els dos per tot el cos (estan comptades!), i fan un mal....

METGES

A finals de l'any passat, em van sortir unes taques blanques als 2 braços un pèl 'xungues'. Em vaig espantar, la veritat, perquè no sabia perquè eren.
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?

L'ÀRBIT QUE ESTÀ EN PARADERO DESCONOCIDO

Avui he vist aquesta notícia al diari, i m'ha fet molta gràcia.
Un àrbit de Bielorussia, Serguéi Shmolik, va sortir al camp completament torrat, però molt.
Ell deia que era per un mal d'esquena... quin crack
2,6 miligrams d'alcohol en sang. casi ná
i al damunt saluda quan se'n va, pots comptar com devia estar la grada... juas juas juas

EL QUE TENIM A LA NEVERA

Com ja sabeu, i ha quedat més que demostrat, sóc molt curiosa a les cases dels altres. M'encanta veure cases, ja sigui a les revistes, des del cotxe, caminant pel carrer (sempre, sempre miro amunt a les terrasses), ... i quan hi entro per primera vegada, ja no us dic res. M'encanta veure com la gent es distribueix les seves coses, el que consideren 'decoració', el que els hi és prioritat... sóc molt curiosa.

Pos bé, el que tenim a la nevera diu molt de nosaltres, molt. Una altra cosa amb la que em fixo, i allà vaig. Avui he pensat, 'i jo, què hi tinc a la nevera?'.

Doncs el següent (en aquest moment, no sempre està igual! a vegades està bollante i a vegades, hi ha un ratolí fotent-se un tiro...). ahí va:

- salsa de soja, perrins i ximixurri

- ketxup

- alcaparras

- olives arbequines

- aigua del tros del meu pare ( de pou, sempre anem garrafes amunt, garrafes avall, però val la pena. tota la familia veu la mateixa)

- cola zero

- 2 iogurts 0% plàtan mercadona

- formatge burgos, de cabra, en quesito i per amanida

- salsitxes

- pernil salat, dolç pels gats (cada dia en sopa 1 cadaun), pavo a tacos i pavo a talls

- margarina

- 1/2 bossa d'amanida florette (ohhh florette)

- philadelphia light

- cava

- llet desnatada

- gazpatxo

- llesties encetades

- bajoques (mongeta tendre per qui no sàpiga què són)

- pinya natural

- 1 poma i 1 pera

- 2 tomàquets d'amanir del poble (quina diferència!)

- 1 endivia

- ous

Ja us dic, és 'momentani'... però tot i així, diu molt d'un mateix.

I vosaltres? què hi acostumeu tenir? o què no hi falta mai?

I JO, SEGUINT SOMIANT...

Dieu-me somiadora, però és que a més avui, la Li m'ha enviat un mail amb un link, d'on em convida a passar les vacances aquest estiu.. ;-)
Mireu mireu

Per si voleu fer la reserva: http://www.sixsenses.com/Soneva/

aishhh, què dura que és la vida...

... SOMIANT ...

Destins econòmics per improvitzar unes vacances a última hora??

REBAIXES, JORNADA INTENSIVA I VACANCES SENSE VIATGE

Oi oi oi... quin abandono estiuenc...

Ahir vam anar de rebaixes, quina gentada que hi havia al centre, por diossss, a mogollon... entre turistes, compradors/es compulsius/ves, estudiants sense escola... un agobio vaya. Anàvem de tenda i tenda, i parada per fer una birra, tenda, tenda, birra... i així fins que ens ho van tancar tot..

El dilluns vam començar jornada intensiva, de 8 a 15h. siiiii jodeeerrr... anda que no es nota... tot i que encara vaig de cul, entre feina, curs, i eventos varios... però la cosa ja canvia, oitant!

El curs de photoshop s'acaba el dia 16 de juliol. ole ole, perquè ara la veritat és que es fa pesat. Abans, com que sortia a les 18h i començava a les 19h, empalmava una cosa amb l'altra i casi que 'ni m'enterava', però ara... fa pal, la veritat.

La valoració és molt bona, he après moltes coses i realment xalo molt. Em fa pal anar-hi però quan hi sóc, em passa el temps volant. A veure si al setembre m'animo a fer-ne un altre.

Aquestes vacances encara no sabem què farem. No vam voler pillar-nos res de viatge, perquè ilusos de nosotros, l'any que ve ens agradaria anar a fer la ruta oest del EEUU, i volíem estalviar... JAJAJAJAJAJA i uns cullons!!! i quedant-nos a Catalunya, anant d'una banda a l'altra no ens pulirem el pressupost d'un viatge???? po zi

Però bé, algo farem, de casa, a casa els pares, de casa d'un amic a una altra... i així passarem l'agost. Tot i que espero fer una escapadeta, encara que sigui en cotxe, de 4 dies!!! almenys... tot i que sempre hi ha aquestes últimes ofertes que igual val la pena i tot...

Doncs, això, a esperar que passi el juliol i disfrutar d'uns dies de vacances, que ja en tinc ganes...

COMENÇA L'ESTIU !!!!!!!!!!

M'AGRADARIA

- viure en una illa
- parlar molts idiomes
- no tenir compromisos
- poder comprar salut
- saber conduir un camió
- llegir els llibres com el cortocircuito
- baixar el preu del diner
- que el dia tingués més hores
- poder tocar els colors
- veure l'aurora boreal
- tenir un hort a casa
- banyar-me amb els dofins
- saber tocar la guitarra
- no tenir un horari marcat
- parlar més amb gent desconeguda
- veure moltes cases diferents
- emmagatzemar les olors
- bufar més vegades les espelmes per poder demanar més desitjos
- escriure un llibre
- tenir una cuina de color blau i que hi entrés el sol
- que hi hagués més planetes terra
- poder viatjar en el temps per fer petons a moltes persones que ja no hi són
- sentir les onades quan volgués
- poder caminar descalça pel carrer
- que la gent fos més bona
- poder parlar amb els animals
- que tornessin les cartes
- poder escriure amb els dits
- tocar els núvols
...
sempre sentir-me bé

Vacancetes... mmmm

Tinc unes ganes de començar vacances i espaxurrar-me com aquest gat que he trobat per internet... uff...

Com he comentat en altres post, a la feina nem de cul, fins al 10 de juliol o porai no afluixarà la cosa, sort que l'1 comencem jornada intensiva, bien! Fem de 8 a 3, i la veritat que tenir les tardes lliures, per fer platgeta, migdiadeta o tocar-te la paxorreta, està de conya.

Per la resta, estic més tranquil·la, aquell nus que portava al meu interior es va defent mica en mica i veig les coses d'un altre color. A poc a poc i bona lletra, i de moment, estic tranquil·la, contenta i animada, i això que el temps no acompanya. Jo sóc de les que necessita el sol per funcionar, i tants dies grisos em fan arrossegar els dies (tot i que em passen volant) de manera que costa passar-los, però ara diuen que comença l'estiu realment, a vore si és veritat!

Aquest cap de setmana he fet un munt de coses, entre elles, el divendres vaig anar a sopar amb la Jo a La Zarabanda, us el recomano de totes totes. És un bar/restaurant que està al carrer Ferlandina (Raval), núm 55, és de creps salades, amanides, etc... realment està molt bé i estàs al rovell de l'ou per si després vols anar a fer una copa, ja sigui al Raval o al Poble Sec. També hem estat a l'Albricias, que és d'uns coneguts; a una obra d'estudiants de teatre (per compromís) però va resultar ser tota una sorpresa ben agradable; per Gràcia, pel Clot (eh, Se?)... ha estat bé.

I per acabar, aquests dies m'acompanya a tot arreu l'Adele, des de que la vaig descobrir a l'anunci de Heineken, que hi estic enganxada.

RUTA EN BUGGY PEL PRIORAT

El dissabte passat vam anar a fer la ruta en buggy pel Priorat. Vam xalar com a nens petits. Al principi fa respecte, i més quan et donen les indicacions pertinents i et diuen que pots volcar, que en aquest cas, no treguis les extremitats... ui ui ui

Però després de conya. Vam començar a les 11 del matí i eren les 4 i 1/4 que ens sentàvem a la taula per dinar.

Ruta per camí, per carretera, i visita a un celler amb cata de vi inclosa. Genial.

Per si us he fet dentetes, qui ho fa és lopriorat, a més, si no coneixeu la comarca, és molt xula i té moltes coses, a més a més del reconeixement mundial pel vi.

tic aquí

fa uns mesos, si no un any, el meu cap va voler canviar tots els ordenadors de l'empresa (som 5 empleats) perquè 'volessin' (aishh la ignorància tecnològica ) perquè es pensava que, d'aquesta manera, amb un 'sol click', com deia ell, ho faríem tot. vaya, que la jornada de 8 hores de feina es reduiria a 3 i la resta ens podríem dedicar a captar nous clients, a millorar la metodologia de l'empresa, a renovar material... vaya... PUES NO!!! I UNS COLLONS!!!
Els ordenadors de l'empresa són una puta merda, quan no se't penja, et tanca una finestra que necessites, quan no et tarda en cargar un document que necessites adjuntar, et deix tirada enimg d'un document que portes la meitat currant-he, però, il·lusa de tu, no has pensat a guardar-te i se lo carga todo, perquè sí, i la recuperación de documentos está de baja...
Total, com ja us he dit en alguna altra ocasió, a la feina no puc penjar post, puc llegir però no puc ni comentar, ni penjar res... merdaaa!!! és quan passo més hores connectada a l'internete! a casa, no hi paro, i quan hi sóc està más que ocuapao, perquè, tot i q el Se treballa TOT el dia davant d'un ordenador, té un imant intern (jo penso q està a l'alçada de la faringe) q l'atrau a la màquina de red. En serio, és una obsessió. Dormiria entre tecles... sort que jo no sóc quadrada (sort!)
Amb tot això, vinc a dir que no tinc temps per escriure, tot i que sé i penso el que em ve de gust expressar, però perdo la memòria molt ràpidament (tot no es pot tenir en aq vida) i qn hi sóc, no sé per on anava...
total (i anant al gra d'una vegada), ara tic a casa dels garbanzito ( q per cert, m'han regalat una agulla de síndria q fa totalment ESTIU) , i he aprofitat i pam! lo plasmo! el què? ni idea, però perquè sapigueu q sóc aquí, q us llegeixo, q sé q em llegiu i q m'encanta...
mola mola mola la gramola... cuando suena con bebida para saber donde está la salida

Les Sue Hellens per Tarifa i Sevilla

La sortida ja va ser apoteòsica. A les 5.15 ens venia a buscar el taxi (érem 4 dormint a casa) i ens va despertar, precisament, el telèfon avisant que el taxi estava baix. Jo, per lo menys, em vaig aixecar igual de borratxa que me n’havia anat a dormir – feia i hora aprox.-. Així docns, imagineu, baixant una per una per aquelles escales, posant-nos el cinturó, mirant que ho portéssim tot... bueno, bueno, bueno... encara riem ara. Sort que m’havia fet la bossa el dia abans perquè sinó, no m’imagino fent-me la bossa en 2 minuts...

Una vegada a Sevilla per recollir el cotxe, ja vam poder comprovar los aires del sud... ‘vengo en un minutillo’ i va tardar un ou, i quan arriba s’havia equivocat de claus... ‘ahora me pego un carrrerón’. Cuidao! No nessis a esquinçar-te, fill. Nos costó lo nuestro però finalment vam sortir d’allà motoritzades i ben juntes, totes 7 en una monovolum d’aquestes. Puta mare.

Directes a los Caños de Meca fent parada a Jerez de la Frontera a fer uns vinitos. L’únic que vam veure va ser gent amb el cap molt gran (lo de jeré tienen cabessa pa tré cuellos), la família simpson passejant i molta publi del Tio Pepe ¿?¿? Per la resta, paradilla pa continuar.

Arribem a los Caños de Meca, ens canviem, cerveseta, i cap a la platja, tot i que vam veure que se’ns feia tard i vam decidir fer-ho al revés. Primer dinar i després baixar a la platja. Hòstia, quin dinar! El Frenopatico de Cadiz.
La veritat és que només despertar-nos, ja ens vam començar a partir el cul, però a l’hora de dinar el nivell estava altíssim. A quina més engrescada! Boníssim. Risoterapia continua. El cambrer era un noi mig romanès, mig de Baviera (barbaro per mi enlloc de bábaro) i el vam fer parar boig, vam acabant ensenyant pits, fixant a la chipionera, perreando, i escollir galetes: o Marbú Dorada o Kritita. Niveles altíssimos.

A la platja el nivell va estar igual o més alt que al dinar: la chipi fent bolo, la m. Isabel encuriosida per saber què hi havia sota aquell pareo, interessada per saber què portava a la bossa, si la patera era verdadera o no... Amb tot això una platja i un solet de morir-se.

Després ja vam anar cap a la platja de Bolonia, on dormíem, també un encant. La mestressa de la posada tenia un bigoti que semblava que fóssim a les illes gregues, però la posada bé, tot i que vam haver d’anar a Tarifa a sopar i a prendre una copa perquè allà no hi havia res.
Però el paisatge guapíssim. Al matí, cap de les impresentables ens vam aixecar per fer el passeig a cavall, i això que hauria sigut una passada, però... nos pudieron las copas.

A l’endemà cap a Tarifa pel matí, platgeta, ni un putu surfero, hombre lobo, de profesión haimera, i carretera fins a Sevilla perquè havíem d’anar a acompanyar a la Sa a l’aeroport que marxava abans.

Volta i volta i volta per Sevilla per aparcar i buscar l’alberg i dutxa de relax. Vam sopar a Los Coloniales, segons ens van dir ‘el millor bar de tapes de Sevilla’, tot i q després hi va haver qui ens va dir que n’hi havia de millors. Tot i això, boníssim i en qualitat-preu realment molt bo. Després vam quedar amb una parella de sevillans amics de la She que, a més a més, de ser un encant, ens van fer una rutilla la mar d’interessant. Terrasses, placetes, birretes, terrasses, tintos de verano, terrasses...

A l’endemà, tombar tot el dia per Sevilla, un dinar exquisit i vol fins a Barcelona.

El que està clar i a mode de resum:
- repetirem l’experiència, segur. Hem encertat amb el destí i entre nosaltres hem estat de conya i ha estat un plaer viatjar.
- hem menjat de conya, però molt. El salmorejo i les tapes, el millor
- hem begut litres i litres de cervesa i tinto de verano
- la gent és molt salada i molt entregada a tot
- hem rigut fins i tot de les llantes dels cotxes
- al veure set dones dins un cotxe, la guàrdia civil no ens demanava ni els papers, tot i parar-nos dues vegades
- Sevilla és una ciutat encantadora i Tarifa un poble moníssim. No cal dir res de Los Caños i Bolonia.