Han estat unes vacances de Nadal un pèl tristes i estranyes. El dia de Nadal al matí a la meva àvia li va agafar una embòlia. En principi, semblava poca cosa, però a mida que passaven les hores, els metges ens anaven donant més males notícies. Tot i això, molt a poquet a poquet s’ha anat recuperant i sembla que es pugui posar bé. El març farà 86 anys i fins ara no havia estat mai malalta seriosament, sempre s’ho ha fet tot ella sola sense necessitar l’ajuda de ningú. És forta i valenta, i espero que això l’ajudi a poder recuperar ben aviat la força i moviment de tot el costat esquerre.
M’he passat totes les vacances al poble, de casa a l’hospital i de l’hospital a casa. Fent-li companyia i ajudant-la a ella i a la meva mare en tot el que podia.
Ara està en una mena de residència del mateix hospital per poder fer la rehabilitació. Espero, amb totes les meves forces, que es recuperi ben aviat, perquè veure-la allà, de debò que em trenca el cor.
A part de tot això, que espero que quedi aquí... el viatge a Lisboa ens va anar de conya. A mi la ciutat em va encantar: el rotllo dels tramvies, les pujades i baixades, els carrers estrets i empedrats... al serg, no tant... no li va acabar de trobar el punt. Sí que és veritat que la gent ens va costar un pèl que ens entrés... tot una mica estrany, però a part d’això, geniale geniale.
Bon menjar, bons passejos, algunes situacions un pèl estranyes, un nou amic dubaití a la butxaca, uns dies de relax i desconnecting del tot necessaris... un balanç del tot positiu!
Ara, a esperar Dublín del 30 de gener al 2 de febrer amb 19 col·legues més. Pot ser tota una aventura.
Donant un cop d’ull al post de fa un any, carregat de nous propòsits pel 2008, me’n dono compte que estic exactament igual que fa un any, i no em mola!
- aconseguir tots els projectes personals que tinc en ment i tenir força per fer-los grans: pos no
- continuar sent igual o més feliç amb el sergi ....
- fer petits i un gran viatge gran viatge no, però no em puc queixar: Belfast, Tarifa i Sevilla, Mannheim i Frankfurt i Lisboa
- que el nou repte laboral sigui tot un èxit: que vols que et digui...
- poder canviar de pis o almenys intentar-ho: tampoc! la situació no ta pa traslados
- que es giri per fi la truita... que arribi la calma! i les alegries! paxip paxap
- armonia, tranquil·litat, èxits, salut... MOLTA SALUT... per mi i pels meus fins a finals d'any, no em puc pas queixar massa
- crèixer: això sí, veus, de tot se n'apren a la vida
- i sentir-me bé: espero que l'any vinent, m'hi senti millor
Que pessimista!!!! no em mola gens! espero que això em doni força per currar-m'ho una mica més aquest 2009...
O sigui, ahí va:
- nous projectes, ja!
- aquest any sí! A veure què passa amb el pis
- laboralment millorar, ja sigui en el mateix lloc, o un de diferent (en tots els sentits)
- tranquil·litat absoluta pel que fa al corasao
- salut salut salut salut salut per mi i pels meus!!!!
- i si aquest any ha de ser el d’iniciar el projecte papis, pos venga!
- viatgets o viatjàs!
- i sentir-me bé en mi mateixa i procurar fer tot allò que em proposi i desitgi
us desitjo el millor per aquest 2009, bons propòsits per tothom
LA HUELLA del Jude Law i del Michael Cain. L'hem vist aquest finde i m'ha molat molt.
.jpg)
