MENORCA

m'enamora

sóc 100% jo

em desperta el que tinc amagat

m'inspira

em dóna llibertat

em calenta

la disfruto

la necessito

...

finals del 1999

L'altre dia parlant amb una amiga, vaig recordar el meu primer any a Barcelona.
Amb la gran ajuda d'un amic, vaig poder 'sortir' del poble. Va arribar un moment que em sentia totalment petita i poca cosa i no em molava gens. En aquell moment tenia 40mil moixonets al cap i veia q al poble era impossible fer-los volar, però no sabia com 'afrontar' la situació.
Total, i saltant-me un llarg capítol, vaig acabar a Barcelona.
De 700 a 1.500.000 d'habitants. Toma ya.

La il·lusió del canvi va fer que els primers mesos fossin d'anedralina total, però tal i com va passar el temps, les circumstàncies i les experiències, vaig anar veient com em feia gran. Així, tal qual. I això és el que recordava amb una amiga. El donar-te compte de quan et fas gran.

Jo vaig tenir la sort (i no la desgràcia) de donar-me'n compte completament. Va ser progressiu, però ràpid. Vaig haver d'encarar-me a un canvi total: fer-m'ho tot jo, estar a 130km de la família, buscar-me la vida... i sempre tenint les coses clares.

Dic lo de ser ràpid perquè hi ha qui ho fa xino-xano i hi ha qui encara no ho ha fet (perquè no els hi posen fàcil), però tot són maneres de ser.

Fa 10 anys que vaig arribar aquí i encara no m'he mogut. De moment, m'hi sento bé, molt bé. M'ha donat tantes coses que sé que no hagués trobat...

Tot i que també té molt a veure que tinc un filet que, sense trencar-se, acaba a casa meva, sinó seria diferent.

Vaig sentir com madurava, i és una sensació increible! Sentir com 'et fas gran' per com reacciones, pel que decideixes, per com canvien les teves prioritats... això ho fas cada dia, vale, però la primera vegada que ho sents??? uaaauu!

DE VACANCES

vacances: Cessació, suspensió, temporal d'una activitat

Doncs sí, de VACANCES. Vacances! que bé sona aquesta paraula... i més quan portes tot un any esperant-la.

Vaig plegar el dia 31 de juliol i fins al dia 31 d'agost no m'incorporo. Siiii jodeerr!!! A rascar-me'ls a 4 mans!!! quines ganes que en tenia.

Aquest any ha sigut força dur. Crisi, tensions, canvis... Desconnectar durant un mes, fer el que vulguis sense haver d'estar pendent de res... quin goig.

Aquesta setmana per casa perquè el Serg encara curra. Així faig coses pel matí i per la tarda fem la nostra (platja bàsicament, som de volta i volta, nosaltres!)

La setmana vinent, família, poble... i del 18 al 27 Menorca!!

Aquest any ens hem agafat una casa completita amb uns quants amics més, en total 9 el dia que som més. No està mal!

I el 31 per Sarrià de nou... :(

Però vaja!! acabem de començar i ens espera un estiu del tot fantàstic! Que bé.

Us desitjo molt bones vacances a totes i tots!!!

Sardenya... mon amour!

El dia 15 de setembre el Serg i jo fa 3 anys que ens vam casar (tot i q legalment ho vam fer al 10 de març de l'any següent! no comptàvem q a l'H no hi ha els mateixos habitants q al poble on jo vaig nèixer i crèixer de 1ooo habitants... i el papeleo no va igual) i sempre intentem celebrar-ho de manera 'especial'.

El 1r any vam anar a Mallorca. Sense saber on anava em va portar a l'aeroport i fins que no vaig ser davat del panell i vaig veure el vol que coincidia amb la meva hora de sortida no vai saber el destí). Va estar de conya. Al principi vaig pensar que aniríem 'a Alemania', però ens vam saber buscar els nostres raconets, i amb el que ens agraden les balears, va ser del tot acertat.El segon, no el vam celebrar al setembre sinó a l'agost, aprofitant que feia 12 anys que estàvem junts... i vam anar a la Costa Brava i vam passar la nit en un veler... puta mare

I s'ha de dir que tampoc saia on anava! sabia que anava a la Costa Brava, però quan em vaig veure davant del Port de St. Feliu i saber q pujava a aquell veler, vaig flipar....

I aquest any ens en anem a Sardenya. Toma ya.

Ens encanten les illes, com moltes i molts ja sabeu, i sempre intentem fer-hi cap, i sent al setembre, encara més.

Avui, sense pensar-nos-ho, pim pam, aprofitant el pont de la Mercè, ens en anem del 24 al 27 de setembre a Sardenya. He pillat un apartament a l'Alguer, hem llogat un cotxe i a tombar.

Ole ole!!!!

I això q a l'agost ens en anem 10 dies a Menorca! però ho fem amb uns quants amics més, cosa que ens ha permés pillar un casorio; amb piscina, barbacoa i demés..!!! mmmm :))))

Però marxar els 2, no ho fem des de Lisboa al desembre... quines ganes!

Aquí us deixo una mostra del que ens trobarem... yupiiii!!!!

ORIGINALITATS

Com ja sabeu, sóc curiosa, i m'agrada tafanejar per diferents blogs, pàgines, revistes... tot el que em pugui documentar i encuriosir.

Llegint el blog de la Señorita Puri, un blog que segueixo molt i m'encanta (veureu que hi ha coses molt molt curioses i originals...) he vist un post que m'ha encantat.

Ara que tinc tants bebes al meu costat, en un any n'he concentrat 5, ho he trobat molt original i molt curiós: el disseny de la Charlotte Friis.

Gatxan! en pots pendre nota!

Amb el que m'agradava dibuixar i escriure quan jo era petita... m'hagués encantat! l'hagués fos aquest rotllo, per gran que sigui. I pensant amb la meva neboda, l'Èlia, faria el mateix... tot el dia escriu, dibuixa, fa fitxes... a vegades, prefereix estar sola fent la seva que no està jugant amb els amics, i té gairebé 7 anys.

Bé, preneu-ne nota que a vegades les idees s'acaben i pot ser una bona solució. ;)

HOGAR, DULCE HOGAR...

Un dels somnis que sempre he tingut, o una de les coses en les que sempre m'hi he fixat, i molt, són les cases.

M'apassiona. M'encanta mirar revistes de disseny, de decoració... m'encanta mirar-me les cases, els àtics, els jardins... quan vaig en cotxe, de nit, m'encanta mirar què es veu per la finestra amb la llum encesa...

Ja ho heu pogut notar alguna vegada que altra.

Hi ha qui tot això no s'ho mira perquè diu que no ho podrà tenir mai... A veure! Cada casa està feta a la mida de qui hi viu, no cal que sigui la gran mansión, de diseño, de dos-cents milions. Qualsevol cosa, feta amb gust, acollidora i que t'ho sentis teu, a mi ja em serveix.

Però és que hi ha cada cosa/casa... que mires, mires, mires... i somies, somies, somies... ;)

Això sempre em fa pensar quan ens arribarà el moment a nosaltres. Fa tres anys que vam comprar el pis a l'Hospitalet (pq Sants era intocable) i de moment, ens hi haurem de quedar. Fa 35m2 i només té 1 habitació (en tenia dues però ho vam reestructurar tot per aprofitar més l'espai), el menjador, la cuina, el bany i una miiiini habitació, que la vam obrir al menjador, on hi tenim l'ordenador. I PROU. Què faríem si vingués un xurumbele?? Doncs muntar una cuna hidraulica supersonica que pugés i baixés del sostre. Això, o compartir llit de matrimoni, cosa que no crec que sigui la més adient, tenint en compte que és de 35, ja som 2, i no som precisament Don Pinpón en un llit de velcro.

Si per nosaltres fos, començaríem el trasllat avui mateix (ja en sabeu més d'una raó), però tal i com estan les coses és impossible. Primer que no sabem quan ens en donarien... No gaire més del que ens va costar, si és que hi arriba. És molt complicat vendre, i fins que no el venguessim, no podem pas fixar-nos en res més.

Quan canvies, ho fas a millor, això vol dir més gran, nou de trinca o de 2a mà (no de 3a o 4a), i amb tot allò que no has tingut fins ara i fa que la cosa es vagi complicant.

Per demanar seria: un barri com Sants, les Corts, per ex. (més que res per la feina, ja que no m'importaria d'altres barris similars), amb terrassa, ascensor, pàrquing (tot i que pot no estar a la mateixa finca), i mínim, mínim, mínim, 70m2. Toma ya.

Tot i que, passejant molt per Les Corts, em pirren les cases unifamiliars que tant hi ha al barri, o a Sant Andreu, per ex... amb pati a l'interior... però això ja és somiar una miqueeeeta més.

La segona residència a les Balears es mereix un altre post...

Aishhh... Hago xas! y me cambio de laaaado....

PANEROLES 2

Doncs la botiguera no tenia pas tota la raó!!!

Si que és veritat que la cosa es va reduir, i considerablement, però no pas del tot... :_ (

I com que tinc una germana que és química, doncs, vaig anar a la meva i em va passar un pot d'àcid bòric d'estranquis... ja està tot repartit en llocs estratègics i on no hi poden arribar els morrets del Mad i l'Ot (no fos cas que la liéssim i convertíssim a aquest parell en dos monstruets de color verd...!)

Ja us diré si m'ha funcionat o no, tot i que espero que aquest (asquerós) capítol acabi aviat!

MÉS DE 4 A CASA, SOM MULTITUD

Aquesta setmana passada, hem patit una invasió a casa... a la cuina... de 'cucarachas', o paneroles, o escarebats de cuina, com els hi volgueu dir...
si! horrible, asquerós...
A veure, s'ha de dir que és (o m'agrada pensar que és) perquè tenim humitats de dalt al terrat (cosa que si tot va bé, s'arregla aquest estiu), perquè la finca és vella i hi ha més d'un pis que li faltaria un boooon baldeo, i perquè estan fent obres al carrer i se'n veu més d'una morta...

Es lo que tiene comprar una merda de pis, a una merda de zona, amb una merda de veïns... (la culpa és meva o nostra, però no teníem més opció per preu)... tenim unes ganes de pirar, que no us ho podeu arribar a imaginar.
Sí, visc a l'hospitalet de llobregat, al bronx, però tampoc és el Montseny, òsties!!! Bé, anem al gra.

Com he dit, era repugnant, i al no poder-ho suportar, i després d'haver-ho provat tot: esprais, allò que s'enxufa, aquells quadradets negres que venen... vaig recórrer al fantàstic món d'internet que trobes de tot. Tot i que a vegades no sigui cert... I, coincidia a tot arreu, que el més efectiu era l'àcid bòric.

I jo, tota decidida, me'n vaig a una drogueria i en demano. Aquella dona em va mirar amb una cara... es devia pensar que sóc terrorista, com a mínim... Per un moment, vaig pensar de sortir al carrer i tornar-me a mirar el cartell de damunt de la porta. 'No hauré pas entrat en una llenceria!'

Després de preguntar-me perquè el volia, bla bla bla... em ve a dir, en altres paraules, que estic sonada.

'Doncs ho he vist per internet en més d'un lloc!', 'A tot arreu concideixen amb l'àcid bòric!'...

Que fort... me'n vaig donar compte que confiava més en el que havia llegit per internet que el que em deia aquella senyora, que ves a saber quants anys feia que estava darrera aquell mostrador... i que de paneroles (dels cullons) n'hi ha hagut tota la vida...

Jo li deia que estava desesperada, que ho havia provat tot... i ella, sense deixar el somriure (devia pensar: 'joves...') em va acabar venent un esprai per uns 6€, però li va costar! perquè jo no podia entendre perquè havia de ser millor aquest que cap altre...

Totalment escèptica me'n vaig anar cap a casa amb l'esprai sota el braç i vaig fotre una ruixada en tota la cuina quan vaig arribar que una mica més i trec al Mad i l'Ot amb pala del pis (què vols en 35m2).

Aquella nit encara en vam veure alguna, ahir alguuuna petita i força perduda, però la cosa sembla que ha funcionat!!! quina raó que tenia la bona dona!

Hem de fer més cas de la veu de l'experiència, està demostrat...

Nouvelle Vague

dormir amb els llençols nets, rentar-se les mans, beure aigua quan tens molta sed, trobar aparcament a prop d'on vas, comprar-te una peça de roba que quan arribes a casa te n'adones que t'encanta, un suc de taronja natural fet per tu, una dutxa, llegir un llibre que et té enganxat, veure el que t'agrada a la tv, una abraçada sincera, caminar pel carrer i sentir l'olor de la roba estesa, que al bicing et toqui una bici nova, llegir el diari del diumenge en una terrassa al sol (amb vermut, evidentment), un 'capritxo', rentar-se les dents, treure't les sabates quan aribes a casa, veure a algú uque en tens moltes ganes, els calfrets per coses agradables, sorprendre intencionadament, que et sorprenguin, trobar el que busques, menjar al teu restaurant preferit, notar el sol de tarda d'estiu a la pell, refrescar-te...

quin títol li posarieu a aquest post?

L'INSPECTOR de Nikolai Gógol

Ahir vam anar a veure L'Inspector al TNC. I és totaaalment recomenable. Ens ho vam passar molt bé.
És de Nikolai Gógol, però l'adpatació del text (versió lliure) és de Jordi Galceran i la direcció de Sergi Belbel. Això ja ho diu tot.
És una comèdia divertidíssima i força àcida. I amb un repartiment de luxe. Un 10.

MAX DALTON

un crack

TAFANEJO...

M'encanta tafanejar, ser curiosa, que em sorprenguin les coses...

Volia compartir amb vosaltres un parell de blocs que he descobert últimament i que he tingut una sorpresa ben agradable:

- La Cuina Vermella: unes receptes del més temptadores (fixeu-vos amb els croissants d'abans!) amb unes fotos xulíssimes i colors temptadors

- Casi en Serio: és el 'diari personal' de la Jackie Rueda, que se'n va anar de Caracas a Montreal al 2005 amb les seves filles i el gat, i allà va començar a escriure aquest bloc.

També m'encanta llegir magazines tipus Tendencias, Vanidad, B-Guided, Hmagazine...

Sense marxar molt del tema, encara que no toqui... estic encantada que dilluns comenci Ànima al 33, no serà mai Silenci?, que m'encantava, però necessitem un programa d'aquestes característiques a la TV.

Un altre dia ja faré capítols següents de sons, visions i gustos.

PEPE RUBIANES

Ahir em vaig quedar gelada quan me'n vaig enterar de la mort del gran Pepe Rubianes.
Sabia que havia hagut de deixar els escenaris per un càncer de pulmó, però no sabia que estés tan malalt.. em va saber molt de greu, la veritat.
Era un geni, un artista de cap a peus, un monstre del monòleg i de l'escenari... un solitari amb una filosofia de vida que feia honor al seu segon cognom: Alegret.
Com ha dit en Flavià, 'ha viscut fent el que li sortia dels collons tota la vida i això només està a l'abast dels més grans.
3 vegades vaig anar a veure en directe 'Rubianes Solamente' i no sé quantes vegades l'he vist en dvd, m'he llegit algun llibre seu, vaig gravar-me la maratoniana entrevista que li va fer el Toni Soler a Malalts de Tele i la veia i la veia... sempre m'ha encantat escontar-lo i sempre m'ha fet riure a 'carcajada suelta'. No t'oblidaré mai, Pepe.

Article d'Albert Om: 'Me'n vaig'

El dia de Nadal del 2006, quan encara no estava malalt, Pepe Rubianes va escriure des d'Etiòpia un poema sobre la mort: "Se me acaba el tiempo y hay que ceder el sitio. Así es la cosa". El poema servia d'epíleg a un llibre de memòries que va titular Me voy. Un resum perfecte de la seva vida: Rubianes sempre se n'anava de tot i de tothom. Voler-lo lligar era començar-lo a perdre. En els últims temps, fins i tot se n'anava d'ell mateix. Per això els seus constants viatges a l'Àfrica, per oblidar-se de qui era Pepe Rubianes. Però ara que se n'ha anat definitivament, ara que ha emprès el seu últim viatge, descobrim que no és veritat que hagués de deixar el seu lloc a ningú. Pepe Rubianes és irreemplaçable. No n'hi ha dos com ell. Penjarem el seu uniforme teatral --camisa i pantaló negres-- a dalt de tot de l'olimp d'humoristes, lliurepensadors i franctiradors d'aquest país. I ell, que se n'anava de tot, es quedarà allà per sempre. Pots marxar tranquil, Pepe: tu has disfrutat molt de la vida, i nosaltres hem disfrutat molt de tu. Ah, i un avís per a l'Espanya més rància, per a l'Espanya que el va voler portar a judici: Rubianes podia marxar, però callar no callava mai. I ara tampoc ho farà. Et continuarem escoltant, Pepe.

SOM INCONSCIENTS DE TANTES COSES...

Avui, per insignificant que sembli, he pensat que no ens en adonem de les coses... almenys, les de més a prop (les q te'n dones compte, segons la situació, que són les q més t'importen), fins que hi penses.

Els meus dos gats tenen 7 anys!! 7! 7 anys! més de 2.000 dies!

Avui estàvem al sofà el serg i jo, i ens hem mirat els gats i hem dit 'osti, és q fa temps q estan amb nosaltres...' Així. pim pam. Ho pensem i diem: 7 anys!

són molts dies! molt moments! molts vespres!

buah! com passa el temps. Això vol dir que fa 7 anys q visc amb el serg. I li he dit... 'tu i jo, sempre estem junts! pensa en tots els dies que portem... un al costat de l'altre... no sé, per un moment... he sigut conscient de tot el viscut... és molt, i poc, a la vegada.

aprofitat? espero que sí, però me'n dono compte que el temps passa moooooolt de pressa.

Massa, a vegades.

MALA PATA

Diumenge al vespre passat em vaig esguinçar el peu (esquinçar, correctament escrit i dit...). Vaig voler baixar uns escalons un pèl de pressa i en aquesta vida, no es pot córrer...

Feia l'hòstia que no em passava res i mira, pam! quina manera de començar l'any...
Podria ser pitjor, em diu tothom, te l'haguessis pogut trencar! ja... però no, joder, una setmana del sofà al llit, del llit a la cadira, i de la cadira al sofà, nooo!!! he passat una setmana agobiada, agobiada...
Em vaig haver d'instal·lar a casa els sogres, perquè jo no tinc ascensor, i són 4 pisos... i clar, tenim als dos mixus sols com a mússols, amb el carinyo que es tenen, i el serg anant i venint per fer-lis 4 carícies i posar-lis menjar...
I aquest finde, seguint llegint UN MUNDO SIN FIN, al qual estic enganxadísssimaaaaa i aprofitar per dormir, descansar, etc. quin remei em queda!
Ahir i avui he vingut a currar en taxi, però, perquè el cap em bullia i tenia moltes coses pendents, i una de les coses que no soporto a la feina, és endarrerir-me i no estar al dia. Almenys, m'he posat a to...
Dilluns vaig al traumatòleg a vore què em diu... com em tingui una setmana més amb muletes... me mueroooooooo!
Bon finderela !

PRIMER POST DEL 2009: una mica de tot...

Han estat unes vacances de Nadal un pèl tristes i estranyes. El dia de Nadal al matí a la meva àvia li va agafar una embòlia. En principi, semblava poca cosa, però a mida que passaven les hores, els metges ens anaven donant més males notícies. Tot i això, molt a poquet a poquet s’ha anat recuperant i sembla que es pugui posar bé. El març farà 86 anys i fins ara no havia estat mai malalta seriosament, sempre s’ho ha fet tot ella sola sense necessitar l’ajuda de ningú. És forta i valenta, i espero que això l’ajudi a poder recuperar ben aviat la força i moviment de tot el costat esquerre.
M’he passat totes les vacances al poble, de casa a l’hospital i de l’hospital a casa. Fent-li companyia i ajudant-la a ella i a la meva mare en tot el que podia.
Ara està en una mena de residència del mateix hospital per poder fer la rehabilitació. Espero, amb totes les meves forces, que es recuperi ben aviat, perquè veure-la allà, de debò que em trenca el cor.

A part de tot això, que espero que quedi aquí... el viatge a Lisboa ens va anar de conya. A mi la ciutat em va encantar: el rotllo dels tramvies, les pujades i baixades, els carrers estrets i empedrats... al serg, no tant... no li va acabar de trobar el punt. Sí que és veritat que la gent ens va costar un pèl que ens entrés... tot una mica estrany, però a part d’això, geniale geniale.
Bon menjar, bons passejos, algunes situacions un pèl estranyes, un nou amic dubaití a la butxaca, uns dies de relax i desconnecting del tot necessaris... un balanç del tot positiu!
Ara, a esperar Dublín del 30 de gener al 2 de febrer amb 19 col·legues més. Pot ser tota una aventura.

Donant un cop d’ull al post de fa un any, carregat de nous propòsits pel 2008, me’n dono compte que estic exactament igual que fa un any, i no em mola!

- aconseguir tots els projectes personals que tinc en ment i tenir força per fer-los grans: pos no
- continuar sent igual o més feliç amb el sergi ....
- fer petits i un gran viatge gran viatge no, però no em puc queixar: Belfast, Tarifa i Sevilla, Mannheim i Frankfurt i Lisboa
- que el nou repte laboral sigui tot un èxit: que vols que et digui...
- poder canviar de pis o almenys intentar-ho: tampoc! la situació no ta pa traslados
- que es giri per fi la truita... que arribi la calma! i les alegries! paxip paxap
- armonia, tranquil·litat, èxits, salut... MOLTA SALUT... per mi i pels meus fins a finals d'any, no em puc pas queixar massa
- crèixer: això sí, veus, de tot se n'apren a la vida
- i sentir-me bé: espero que l'any vinent, m'hi senti millor

Que pessimista!!!! no em mola gens! espero que això em doni força per currar-m'ho una mica més aquest 2009...

O sigui, ahí va:

- nous projectes, ja!
- aquest any sí! A veure què passa amb el pis
- laboralment millorar, ja sigui en el mateix lloc, o un de diferent (en tots els sentits)
- tranquil·litat absoluta pel que fa al corasao
- salut salut salut salut salut per mi i pels meus!!!!
- i si aquest any ha de ser el d’iniciar el projecte papis, pos venga!
- viatgets o viatjàs!
- i sentir-me bé en mi mateixa i procurar fer tot allò que em proposi i desitgi

us desitjo el millor per aquest 2009, bons propòsits per tothom

Probablement Déu no exixteix, deixa de preocupar-te i gaudeix la vida

1R ANIVERSARI

Avui fa un any que vaig obrir aquest blog... ole ole!!! i que cuuuumplas muuuuuchos más....

Demà a les 8 del matí agafem un avió cap a Lisboa fins diumenge a la nit. Quines ganes!!!! És el regal d'aniversari que li van fer al Serg els amics pels seus 30 anys.

Fa molt de temps que tinc ganes d'anar a aquesta ciutat, tothom diu que té molt encant. Aprofitarem a tope el cap de setmana. Des del 1r aniversari de boda, que vam anar a Mallorca, que no viatgem els 2 sols. Ja toca, no???

Ja en faré un bon post.

I res, per si la cosa s'allarga, com veig que últimament em passa, aprofito per desitjar-vos a totes i tots un MOLT BON NADAL !! A disfrutar dels àpats, de la família, dels amics, d'aquests dies... tot i que jo sóc de les que pensen que ho hem de fer aquests dies i tot l'any, però vaja, sempre ens agrada enviar bons desitjos. I de desitjar bones vacances! que en el meu cas són del 23 al 7, i qui més qui menys, sempre té uns dies de descans. Ole Ole

Fins ben aviat! Vaig a fer-me la maleteta...

ELS MEUS GATS S'ODIEN

Després de 6 anys de conviure amb ells, ho tenim més que assumit...

S'odien, a mort. Els hi encantaria estar sols, o bé amb un altre que no fos el que tenen al costat.
Tenim diferents amics que també tenen gats i entre tots, hem arribat a la següent conclusió (que és la més lògica):

El gran, el Mad, és fill de la gata de ma mare, i quan va néixer, el vam deixar un mes i mig o dos mesos amb la mare perquè pogués mamar tranquil i s’anés fent gran. Com que jo el veia cada cap de setmana que pujava i ma mare m’anava informant del procés de creixement, no tenia masses ànsies de tenir-lo a casa. Però vaya, com us podeu imaginar, va néixer i començar a créixer entre cotonets. El vam portar a casa, i després d’uns 4 mesos de conviure amb nosaltres completament mimat, va arribar l’Ot.
L’Ot el vam decidir adoptar perquè com que gairebé tots els caps de setmana som fora de casa (digueu-nos pendons...), vam pensar que es farien companyia. El Serg tenia uns clients que els agafaven del carrer i en tenien moltíssims, com una ‘gossera’ casolana, vaya, i em va dir que en podíem agafar un de ben petit.
Quan va portar ‘allò’ a casa em volia morir... déu meu! Era horrible! Petit... només eren orelles... amb una conjuntivitis de cavall... ple d’àcars... vam anar al veterinari i li vam deixar perquè el reconstruís: ‘Ens pots convertir això amb un gat, si us plau?’, li vam dir al veterinari.
Però clar, per molt gat que ja fos, el Mad quan el va veure el va rebutjar de bon principi. No era de la seva raça, el veia diferent, li estava invaint completament el seu espai, la casa, els mimos i tot.. se li va atravessar de bon principi... i així portem 6 anys.

S’ha de dir que el Mad és el meu prefe, no ho puc evitar. És més esquerp que l’Ot, ja que l’Ot al ser ‘de carrer’ és súper (massa i tot) carinyós, com si tot el dia t’estés agraint el que vas fer per ell) i l’altre és el germà pijo, el finolis, el de pedralbes... i l’altre és el del raval, el marginat...
Es barallen, es bufen, es peguen... i a part de cansar, em fot moltíssim, ja que m’encantaria que juguessin junts, que dormissin junts, que es rentessin un a l’altre... com l’Ulong i el Xaloc de l’Ai... que quan els veus els dos et cau la baba, els veus tant compenetrats... un fa de germà gran i l’altre de petit, com hauria de ser...

Però estic segura que quan un dels dos falti, l’atre el trobarà a faltar moltíssim.

Normalment es 'celebren' els 1000 posts, però a mi m'ha fet gràcia destacar l'haver passat de les 1000 entrades... a veure si arribo als 1000 posts (ànimusss anna) !!!
Gràcies a totes i tots
;)

30 no es fan cada dia

i per celebrar-ho.... només es pot fer a lo grande!

Vaya una hem muntat aquest cap de setmana... vam anar a una casa de colònies i per animar una mica la festa, vam fer un concurs de disfresses i el tema era els anys 80...

nivelazo donde lo haya! hi havia de tot:

- Duffy Man (1r premi)

- Abeja Maya i Willy (2n premi)

- Movida Madrileña (3r premi)

- Eva Nasarre (premi a la originalitat)

- Snorkels (premi al més currat)

- David el Gnomo (4t premi) i

- Diana de V (5è premi) - jo! jajajaj

A més: Mario Bross i Luigi, Pipi Calzaslargar, Blancanieves, princep i enanitos, ...

boníssim, fins i tot el jurat anava caracteritzat..

A nosaltres ens encanta disfressar-nos per qualsevol motiu, i com a més freak, millor, però aquesta vegada, ens hem superat...

A més, el cap de setmana en general ha sigut molt molt guai, i el principal... que el Serg no cap en ell de felicitat...

Feliços 30 solet!!!!

Prova superada!

Com una sísera (no sé si s'escriu així...) ! com una sísera!
com si ho hagués fet tota la vida!

Em vaig haver d'aixecar a les 4.30 perquè a les 5 tenia el taxi a la porta, i sense haver dormit gens, pels nervis de no dormir-me... (joder quin merder)

Total, vol perfecte, recullo el cotxe de lloguer, un corsa novet de conya, i ala! a la carretera!
Vaig anar a veure un parell d'instal·lacions, una a una punta i l'altra a l'altra de l'illa, o sigui que no vaig poder fer masses coses més que anar per la carretera.. però amb uns paisatges i un solet... oh! ja m'hi hagués quedat, ja!

I el dimecres, torne-m'hi, però aquesta vegada acompanyada i amb la disfressa de seriosa i professional.. ;)

Això, sí, abans de marxar, em vaig permetre el luxe de fumar-me un cigarret al solet observant la bahia de Palma. Aquí la mostra...


Em va encantar el rotllo aquest, la veritat. Viatjar sola, que no ho havia fet mai i per feina... aishh com li pilli el gustillo i el capo em cali... seré la viatjant de l'empresa, ja ho veig.

Apa, bon finde a tots/es! ja us faré la crònica del finde. Aleee

Siempre toca, o un pito o una pelota

Si no jugues, no guanyes.

Aquest és un dels lemes del Serg. Ell a tot juga, i evidentment, li toquen coses... Però no sé fins a quin punt és sort o estadística...

A RAC105 ja el coneixen, li ha tocat de tot.. peles en efectiu, un discman, entrades per estrenes de pelis, de concerts... sempre em passeja! ;)

Que recordi així de fa ben poc... vam anar al musical Què de l'Àngel Llàtzer, i al concert del Bryan Adams a Badalona... està bé, no? i amb un sol missatge de mòbil...

A més, és soci de no sé quantes coses, gratix evidentment, i sempre li cau algo. Sempre! I ja no dic res dels objectes a vegades útils i a vegades no tant... però després es vènen a l'e-bay i llestos!

Qui el coneix ja sap de què parlo, ja!

A vore què serà el següent...

Veus? viatget no n'ha caigut cap... encara!

Il lavoro

Dijous vaig a Mallorca a veure un parell d'instal·lacions.
Em fa molta gràcia perquè mai he hagut de pillar un vol sola per feina.. i mira, em fa gràcia.
Hi deu haver gent que en té el cul pelat, com jo d'altres coses, però això és totalment nou per a mi.
Dijous sola i tot el matí, amb un cotxet llogat i a tombar per l'illa i la setmana següent amb el client en qüestió per veure si compra...
Ja us en redactaré la crònica, espero que sigui bona!

l'any dels 30

Estic peeeerraaa com una mala cosa... mira, hi ha èpoques de tot.

Tinc el blog totalment descuidat. Hi vaig entrant, però no trobo mai el moment d'escriure o el que hi vull escriure, però ja toca.

A la feina, com no, vaig de cul, i ara que ens han canviat l'horari a jornada intensiva, tot i fer les mateixes 8 hores, sembla que em falti temps... i quan arribo a casa, a part de tombar una mica pel face (he de reconèixer que és un putu vici), poca cosa més faig a l'ordenador.

A més, aquests dies tic una mica liada perquè aquesta setmana el Serg fa 30 anys i estem preparant la moguda...

Anem aquest finde a una casa de colònies a celebrar-ho... farem una mica de tot, sing-star, concurs de disfresses dels 'anys 80', alguna sorpreseta més i una festeta, i diumenge, se'n tornem-hi a la city.

Ens fem grans... jolin... 30!

Jo em disfresso de Diana de V, em falta la metralleta, però per la resta, em sembla que ho tinc tot, no és massa complicat... ai ai aiii

Pot estar molt i molt bé, perquè n'he sentit cada un, que tela.. el llistó pot estar ben alt. I com a concurs que és, hi ha premis, com no.. a vore qui guanya. Ja us en faré cinc cèntims.

Bé, a vore si torno a pillar la carrerilla i ho tinc una miqueta més al dia.

Per acabar, una recomenació cinematogràfica:

LA HUELLA del Jude Law i del Michael Cain. L'hem vist aquest finde i m'ha molat molt.

Apa, salut per tothom

El que dóna de sí el dia de la Mercè

Va bé això de fer un parón a mitja setmana, i més, quan saps que el pròxim dia festiu no és fins al 8 de desembre... pufff! quina tardor més llarga aquest any! on són tots els ponts??

Pos eso, que un dia festiu dóna per molt, facis el que facis.

• Dimarts a la nit vam anar a veure 'El niño con el pijama de rayas'. Al no llegir-me el llibre no sabia ben bé com anava la història, i la veritat és que la peli em va agradar, tot i que és dura, com tot el que toca el tema dels nazis i els jueus. Però us la recomano!

• Ahir em vaig despertar a tres quarts d'onze... oohh que bé... Com que ara m'aixeco cada dia súper aviat (no sé si us he comentat que ens han canviat l'horari i fem intensiva tot l'any! de 8 a 16h! - està de cooonya-); em cundeix molt dormir quan puc... mmm..

• Vam fer mogollón de coses per casa, coses d'aquestes que tens pendents... arreglar una persiana, un llum, un pomet del moble... però que et fa content tenir-ho fet (ho arrossegàvem de ves a saber quan...)

• Vam anar a dinar a casa els sogres, que sempre està bé. A més, com que els divendres ja no surto a les 14h, no els veig mai, i és una manera de fer família, i el menú sempre és boníssim!

• Per la tarda, poca cosa, Buzz amb la PSP, pel·li dolentota (Ruinas) i zapping a la TV i a dormir...

Dijous, demà divendres i finderela. Yuhuuuu!

ENERO EN LA PLAYA - Facto Delafé y las Flores Azules

Y tu piel es blanca como esta mañana de enero demasiado hermosa como para ir a trabajar. Sin pestañear hablamos con el jefe un cuento chino y, como niños, nos volvemos a acostar. Se supone que debía ser fácil ¿Tienes frío? Pero a veces lo hago un poco difícil. Perdón. Suerte que tú ríes y no te enfadas porque eres más lista y menos egoísta que yo ¿Todavía tienes frío? Bueno, cierra los ojos un minuto que te llevo a un lugar.

Imagina una calita, yo te sirvo una clara. Es verano y luce el sol, es la costa catalana. Estamos tranquilos, como anestesiados. Después del gazpacho nos quedamos dormidos mirando el Tour de Francia en la típica etapa donde Lance gana imponiéndose al sprint con un segundo de ventaja en el último suspiro colgándose a sus hombros el maillot amarillo. De nuevo al chiringuito, un bañito, un helado de pistacho y un partido al futbolín. Lanzamos unos frisbis, jugamos a las cartas y acabamos cenando sardinas y ensalada. Bebemos, dorados. Hablamos, callados. La luna, la sal, tus labios mojados. Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.

Pero nos da igual, hoy ganaremos el Mundial. Subimos a casa, hacemos el amor y sudamos tanto que nos deshidratamos. El tiempo se para, el aire no corre. Mosquitos volando y grillos cantando y tú a mi lado muriendo de sueño. Cansada, contenta, me pides un cuento y yo te lo cuento, más bien me lo invento. Te explico que un niño cruzó el universo montado en un burro con alas de plata buscando una estrella llamada Renata que bailaba salsa con un asteroide llamado Julián Rodríguez de Malta. Malvado, engreído, traidor y forajido. Conocido bandido en la vía láctea por vender estrellas independientes a multinacionales semiespaciales. Y te duermes…

Vivan las noches. El sol, la sal en tus labios. (x5)

Al principio, como siempre, dormimos abrazados y cuando ya suspiras me retiro a mi espacio. Me gusta dormir solo a tu lado de la cama, de esta cama ahora repleta de mantas en esta mañana fría, fría, fría, congelada, congelada.

PETIT RECULL D'UN GRAN ESTIU

Aquest estiu no hem sortit de Catalunya, però amb els kilometres que hem arribat a fer segur que hem anat a Galícia i hem tornat. No hem parat...

Vam començar l'estiu anant al poble de Festa Major i com que hi havia uns barcelonins, hi havia ruta obligada pels voltants...

Al poble hi hem tornat, i hem fet molta molta molta platja! Amb els que ens agrada! i a més, aquest estiu ens vam firar un parell de tumbones i el que han donat de sí! Llàstima que amb totes les hores d'oficina que ja porto poc queda d'aquell moreno maco d'estiu...

Ja vaig comentar en el seu moment que a l'agost fèiem 12 anyets i el Sergi m'havia preparat una sorpresa... que maco. Doncs el regalet en qüestió va ser anar a Sant Feliu de Guíxols a passar la nit al Sea Star. Havíem de ser al vaixell (de vela, tot de fusta, amb camarots...) per la tarda, sortíem a la mar a veure la posta de sol, amb chill out de fons, un pica-pica, i tornada a port. Allà, un soparó de peix, 'barra lliure', dormir i esmorzar. Ens ho vam passar TETA, però teta! Hi havia unes 12-14 persones més i potser eren les 5 del matí que ens en anàvem a dormir. Riure, va ser poc. Genial. Gràcies amor!

Hem estat a Cambrils amb uns amics, visita relàmpago a Lleida.. per Tarragona, al carrer Merceries...

A l'Illot, amb molt bona companyia, com sempre, i gastronòmicament parlant, in-su-pe-ra-ble. Teníem els pescadors incondicionals que cada dia ens portàven el dinar, sopar... potes de bacó, popet, unes paelles d'escàndol... aishh que costarà treure'ns tot això del damunt ! :(

I unes barbacoes al Delta...

Una altra cosa no haurem fet aquest estiu, però pendre el sol, fer kilomètres, riure, disfrutar dels amics, menjar i beure... a saco. Això és el que l'ha fet tant especial.

I l'hem acabat estrenant la nova casa d'Alcanar, fent de pintors, jardiners... disfrutant de la gent, del paisatge..

Vaya, que estem a mitjans de setembre i em sembla que encara hi som.

I aquest finde a la Festa Major de Tarragona. Visca Sant Tecla!

TOT TORNA A LA NORMALITAT...

Uf.... ja s'ha acabat l'agost, quasi l'estiu, el no tenir horari...
Avui és el primer dia que faig jornada sencera i que em quedava a dinar a la feina i tinc un mal de cap... que dura que serà aquesta setmana!
Quan hagi pogut recollir alguna fotico d'aquest estiu ja en faré un resumillo. No hem fet res però hem fet de tot. Ha estat genial, la veritat, però ara toca tornar a centrar-nos i a agafar aire!
Així doncs, ja torno a ser per aquí. Mica en mica

Per fi, VACANCESSSSSS

Per fi, per fi, per fi...
Avui començo vacances fins al 28 d'agost. Oeeeee! Festival, com diu la Gatxan!
Anem a dinar a un restaurant de peixet al Poblenou amb els de la feina i libreeeee...
Bé, com que no sé per on pararé i no sé si podré conectar-me a internet, només us volia desitjar MOLT BON ESTIU a tothom. I bon viatge per qui viatgi!
Així doncs, a disfrutar-lo!
Bones vacancessssssss

2 dies... 2 DIES !!!!

dibuix: Monica Carretero

Falten 2 dies per començar vacances... sembla que no pugui ser... fins al 28 d'agost no tornaré a veure aquesta taula... arggg

Avui anem a veure una casa per la zona del Bages i demà tenim dinar d'empresa a la Barceloneta, o sigui, que realment, serà lleu... però pel sol fet de no haver de venir o estar aquí...

La idea és començar-les tranquil·la i sense presses. Hem de pujar al poble, però amb la calma. A més, els dos minins se'n van de vacances a casa l'àvia, o sigui que anirem carregats, encara amb més motiu.

I la setmana que ve, tenim la visita dels 2 nebots 3 dies a Barcelona, espero resistir-ho..
Bé, espero penjar ben aviat el cartell de

COSETES VARIES

• Finalment no fem viatge aquest estiu. Normalment ens agafem les vacances al febrer-març, però aquest any, com que vam dir 'd'estalviar', ja vam dir que no faríem res; i ara a últim moment, ens és impossible improvitzar algo perquè els preus estan molt més cars i no ens surten els números... Sé que la nit del 9 al 10 dormo en algun lloc 'especial', però no sé a on, ja que el Se m'ha preparat una sorpresa pels nostres 12 anys (algo he pillao i és per Girona). També estarem uns dies al poble, uns dies al Delta, uns dies amb els de Tgn... ja farem, ja farem. I desconnectar! que és el que tinc més ganes!

• Parlant de desconnectar... tinc unes ganes de començar vacances... uff, em sembla que és l'any que més les necessito. Només ens queda una setmana i serà molt tranquil·la, perquè gairebé tothom les comença avui, però això potser és pitjor perquè et passen les hores lentíssimes, però bé, serà un compte enrere!

• Aquest cap de setmana és la Festa Major del poble. Pugen uns amics de l'insti del Se a passar el cap de setmana i a conèixer el poble, ja que sempre en parlava.. a vore com va, volem fer moltes coses, tant de dia com de nit, però d'això es tracta!

• Aquesta setmana he fet salmorejo. Ho vaig provar al nostre viatge a Sevilla i em/ens va encantar. No m'ho pensava pas, però em va quedar boníssim! Molt millor a l'endemà de fer-lo, ja que si hi poses all, queda més fort i és més bo. És un molt bon acompanyant de carn, per exemple. I como no, vaig aprofitar per fer gaspatxo que em queda boníssim també. Aquesta setmana que ve, vull provar de fer la vichyssoise i fer més salmorejo que ja li he promés a la sogra.
  

• Fa dies que no agafo massa el bicing, i en contra de la meva voluntat, sempre que vaig a buscar-ne, no n'hi ha mai... he de caminar un bon tros fins a la propera parada i a vegades desviar-me i tot, i em posa de mala llet, mira. No vull gastar-me tantes T-10...

Bon cap de setmana i bones vacances per qui ja hi sigui!

CHRISTIAN

Avui m'han enviat un mail amb aquest video.

Aquestes dues persones van criar un cadell de lleó, que li van posar 'Christian'.

Lamentablement, es va fer molt gran perquè el poguessin continuar cuidant, així que van decidir lliberar-lo perquè visqués com un lleó salvatge.

Després d'un any, van decidir viatjar a l'Àfrica per veure'l.

se'ls hi va dir especificament que el lleó no els recordaria.

aquests vídeo recull el moment.

M'he emocionat moltíssim, llagrimeta i tot!

LA MÉS GUAPA

Mireu-la que bé que està (aquesta és la caseta on està a la Índia, mona, no?).
Se'n va anar a l'Índia a primers de juny fins al desembre, a rebre classes d'una dansa que no em feu dir quina, perquè la cagaria...
Balla que és una passada, és profe de clown...
Aquesta setmana hem rebut notícies d'ella, quina alegria!
Poc ens explicava, però les fotos, ho diuen tot... que guapa...

CALA PILAR - MENORCA

La primera vegada que la vaig veure, vaig flipar.
Ja anàvem recomenats per una amiga que portava un parell de mesos vivint a l'illa. Era la primera vegada que anàvem a Menorca, i quan li vaig preguntar on podíem anar, no ho va dubtar.
És de les típiques que has de caminar una hora bona, però quan hi arribes et passa el cansament.
ohhhh, ara hi seria... mmm quines ganes de tornar a Menorca, la nostra illa, eh, Serg?

THE RAPTURE

La Ro m'ha fet descobrir una música boníssima. aquesta cançó en concret, m'encanta.

LO DELTA: 60 PICADES

Aquest cap de setmana hem estat a la Ràpita.

El divendres a la nit, vam anar a una festa on punxava el Mo a una casa a les afores de l’Aldea. Un puntazo de casa, vam estar fora tota la nit, però l’interior era un punt, a més a més d’enorme, hi havia cada detall que era per morir-se, anys 60-70 total, un pèl deixada, perquè els amos no hi són pas, però una passada.

Dissabte, després de dormir fins al migdia, a la tarda vam fer platja, cerveseta a casa la Ro (quina caseta! Amb un porxo moníssim al mig dels arrossars...), compra i un sopar de luxe: peixet, vinet i bona, molt bona companyia.

Per la nit, com que estàvem morts de la nit anterior, no vam fer res, només baixar al carrer a veure els focs artificials des de la cantonada. Comprar gel i fer uns whisky’s a casa...

Al diumenge, bon esmorzar, més platja, una paella a Casa Juanito i tarda al punt fent companyia al Mo, que li tocava currar, pobre... més casa Ro amb bona música i dormida improvisada a St. Carles.

Avui eren les 4.45h que ens sonava el despertador per poder estar a les 8h al curro. 1h 40m St. Carles-Barcelona, tot un rècord (ara! Espero que no m’hagin fet cap foto pel camí perquè sinó m’han ben cardat.. ). Però l’esforç ens ha valgut la pena. Oitant! Però ens emportem un record... 60 picades immenses de mosquit entre els dos per tot el cos (estan comptades!), i fan un mal....

METGES

A finals de l'any passat, em van sortir unes taques blanques als 2 braços un pèl 'xungues'. Em vaig espantar, la veritat, perquè no sabia perquè eren.
Me'n vaig anar al dermatòleg per veure què em deia. Em va començar a fer preguntes i a mirar-me els braços i em deia que no sabia del que em podia venir. Al veure que portàvem 5m i el tio no em deia res, al final li vaig dir que portava l'aro anticonceptiu (com que amb les pastilles, una vegada em van sortir unes taquetes a la cara...), i em diu, 'doncs és això'.
I si no li arribo a dir?
Total, em diu que me'l tregui inmediatament i que hi torni en 3 mesos, tot i que em diu que no em marxaran fins als 6 mesos, i que vigili amb el sol (tot i que era hivern). I punto.
Vaig sortir d'allà amb la mosca al nas, que se'n diu, gens convençuda del que m'havia dit aquell home... i vaig demanar una segona opinió a un altre dermatòleg, però abans vaig anar al ginecòleg, perquè també em digués la seva opinió. La dra. em va dir que aquestes taques no eren de l'aro, ni molt menys, i em va recomenar una dermatòloga de la seva clínica, que era molt bona.
Ja hi som, vaig pensar, ja em veia de metge en metge sense saber què cony em passava.
Quan vaig tenir la visita, de seguida vaig veure la diferència entre els dos dermatòlegs, em va mirar, i remirar, a les fosques i amb la lupa aquella il·luminada que tenen, em va preguntar de tot... i em va receptar una pomada. Hombre!
Tot i que no tenia molt clar què era, em va dir que potser era vitíligo. Què??? Em vaig cagar, sabia que això era de per vida... ja que tinc un famíliar que ho té.
També em va dir que això ens pot passar per molts motius: nervis, alimentació... el cos pot reaccionar de moltes maneres, davant de moltes coses.
Temps al temps, a veure què passa. Vaig tenir forces visites amb ella i cada vegada anava a menys.
Tot i això, ho vaig passar fatal, perquè van ser mesos, i em ratllava moltíssim.
Però ara estic perfecte, no tinc ni una taca, amb els braços morenets i amb l'aro posat. I si hagués fet cas al primer metge??? No em va receptar cap pomada, em feia treure l'aro...
A vegades penso d'anar-hi i ensenyar-li, però valdria la pena?

L'ÀRBIT QUE ESTÀ EN PARADERO DESCONOCIDO

Avui he vist aquesta notícia al diari, i m'ha fet molta gràcia.
Un àrbit de Bielorussia, Serguéi Shmolik, va sortir al camp completament torrat, però molt.
Ell deia que era per un mal d'esquena... quin crack
2,6 miligrams d'alcohol en sang. casi ná
i al damunt saluda quan se'n va, pots comptar com devia estar la grada... juas juas juas

EL QUE TENIM A LA NEVERA

Com ja sabeu, i ha quedat més que demostrat, sóc molt curiosa a les cases dels altres. M'encanta veure cases, ja sigui a les revistes, des del cotxe, caminant pel carrer (sempre, sempre miro amunt a les terrasses), ... i quan hi entro per primera vegada, ja no us dic res. M'encanta veure com la gent es distribueix les seves coses, el que consideren 'decoració', el que els hi és prioritat... sóc molt curiosa.

Pos bé, el que tenim a la nevera diu molt de nosaltres, molt. Una altra cosa amb la que em fixo, i allà vaig. Avui he pensat, 'i jo, què hi tinc a la nevera?'.

Doncs el següent (en aquest moment, no sempre està igual! a vegades està bollante i a vegades, hi ha un ratolí fotent-se un tiro...). ahí va:

- salsa de soja, perrins i ximixurri

- ketxup

- alcaparras

- olives arbequines

- aigua del tros del meu pare ( de pou, sempre anem garrafes amunt, garrafes avall, però val la pena. tota la familia veu la mateixa)

- cola zero

- 2 iogurts 0% plàtan mercadona

- formatge burgos, de cabra, en quesito i per amanida

- salsitxes

- pernil salat, dolç pels gats (cada dia en sopa 1 cadaun), pavo a tacos i pavo a talls

- margarina

- 1/2 bossa d'amanida florette (ohhh florette)

- philadelphia light

- cava

- llet desnatada

- gazpatxo

- llesties encetades

- bajoques (mongeta tendre per qui no sàpiga què són)

- pinya natural

- 1 poma i 1 pera

- 2 tomàquets d'amanir del poble (quina diferència!)

- 1 endivia

- ous

Ja us dic, és 'momentani'... però tot i així, diu molt d'un mateix.

I vosaltres? què hi acostumeu tenir? o què no hi falta mai?

I JO, SEGUINT SOMIANT...

Dieu-me somiadora, però és que a més avui, la Li m'ha enviat un mail amb un link, d'on em convida a passar les vacances aquest estiu.. ;-)
Mireu mireu

Per si voleu fer la reserva: http://www.sixsenses.com/Soneva/

aishhh, què dura que és la vida...

... SOMIANT ...